La guerra impulsa Ucraïna com el principal importador d’armes del món

La invasió russa d’Ucraïna el febrer del 2022 i la guerra que va desencadenar –i que encara avui continua en marxa al cor d’Europa– han marcat profundament les tendències sobre transferències d’armament que s’han imposat al tauler internacional. Conflictes com el d’Ucraïna són benzina per al comerç d’armament i la indústria militar a escala global, que es frega les mans davant d’un món cada cop més convuls que sembla haver abraçat un militarisme creixent i ha emprès un perillós camí cap al rearmament.

Una mostra d’això són les últimes dades que l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) tot just acaba de publicar sobre transferències internacionals d’armes. L’informe, que analitza el període entre 2020 i 2024 respecte al quinquenni anterior, posa en evidència l’enorme influència de la guerra d’Ucraïna en el comerç d’armament mundial. Així s’entén que un país com Ucraïna s’hagi convertit en el major importador d’armes del món i que els Estats Units (EUA) consolidi i reforci el seu domini en les exportacions globals d’armament.

“No és cap sorpresa, però aquestes dades del SIPRI reafirmen que la guerra d’Ucraïna està marcant la tendència internacional en matèria de transferència d’armes”, resumeix l’Albert Caramés, director de Fundipau, qui també destaca que “Ucraïna es consolida com el principal importador d’armament, multiplicant el seu volum d’importacions durant el període 2020-2024 respecte al lustre anterior”. 

Si donem un cop d’ull a les dades del SIPRI, les importacions d’armament pesant per part d’Ucraïna entre el 2020 i el 2024 són gairebé cent vegades superiors respecte al període 2015-2019. Així, avui el país concentra prop d’un 9% de les importacions globals d’armes. 

De fet, des de la invasió russa de febrer del 2022, almenys trenta-cinc estats van enviar armes a Ucraïna. Ara bé, si hi ha algun país que s’ha beneficiat del conflicte és, sense dubte, els EUA, qui és, de llarg, el principal proveïdor d’armament a Ucraïna, amb un 45%. El segueixen, a molta distància, Alemanya (12%) i Polònia (11%). 

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Stockholm International Peace Research Institute (@sipriorg)

Els EUA consoliden la seva hegemonia i Europa es prepara per rearmar-se

Aquesta preponderància dels EUA en el subministrament d’armes a Ucraïna ha apuntalat encara més el seu lideratge pel que fa a les exportacions d’armament a escala mundial. “Els EUA ocupen una posició única en el comerç d’armes”, sentencien des del SIPRI, amb un percentatge en les exportacions globals que multiplica per quatre el del seu immediat perseguidor, que és França. 

Així, les exportacions globals nord-americanes han augmentat un 21% durant el període 2020-2024 respecte a l’anterior. En termes d'exportacions globals, el protagonisme dels EUA ha repuntat del 35% fins al 43%. “Aquests paper capdavanter dels EUA s’ha vist reforçat per la dependència d’Ucraïna i de bona part dels països importadors de les armes nord-americanes”, expressa Caramés.

En aquest sentit, un dels principals clients dels EUA durant l’últim quinquenni han estat el conjunt dels països europeus de l’OTAN. En aquest temps, les importacions d’armament d’aquests estats s’han enfilat un 155% i un 64% de les armes importades porten el segell del gegant nord-americà. Per primera vegada en dues dècades, Europa ha acaparat la major part de les importacions dels EUA, per davant de l’Orient Mitjà. 

Sigui com sigui, el notable increment de compres d’armament per part dels estats europeus s’ha d’entendre com a resposta a la invasió russa d’Ucraïna i per la incertesa al voltant de la política exterior dels EUA des que Donald Trump ha tornat a la Casa Blanca. 

Amb tot, malgrat que les importacions europees d'armament han augmentat –un 105%– i sembla que encara ho faran molt més els pròxims anys, tenint en compte la nova obsessió del Vell Continent pel rearmament i el pla global de 800.000 milions d’euros anunciat per augmentar la despesa en defensa, Ucraïna és l’únic país d’Europa que se situa entre els deu primers importadors d’armes en els últims cinc anys.

Un dels principals objectius d’aquest pla de rearmament europeu és reduir la dependència militar de Washington. Ara bé, com anticipa Caramés, “aquesta dependència continuarà vigent durant força temps, perquè encara són molts els contractes que estan pendents de lliurar per part dels EUA”. 

En aquest sentit, per al director de Fundipau, “la Unió Europea (UE) manté una doble narrativa, en què pretén marcar perfil propi amb el pla de rearmament, però encara té al davant diversos anys de dependència de les importacions nord-americanes; per tant, aquesta política de rearmament no tindrà resultats immediats”, explica. 

La sobtada urgència pel rearmament que domina ara la política europea és també una manera de marcar perfil davant de la nova administració Trump, que ja ha deixat clar que no mirarà amb els mateixos ulls els països de l’OTAN que no inverteixin més despesa en defensa i seguretat.

D’aquesta manera, com destaca Caramés, caldrà estar amatents a com totes aquestes circumstàncies afecten les tendències pel que fa a les transferències d’armament en els pròxims temps. Entre altres coses, aquesta nova prioritat europea pel rearmament i necessitat d’acontentar els EUA pel que fa a la despesa en defensa farà que, per exemple, “Espanya faci aflorar com a despeses militars partides de recerca que abans mencionava com a usuals”, comenta.

Rússia deixa pas a França

Un altre dels grans titulars que deixa l’informe del SIPRI té a veure amb Rússia, que experimenta una davallada molt important de les seves exportacions d’armes entre el 2020 i el 2024 respecte al quinquenni anterior. L’institut de recerca xifra en un 64% la caiguda de les exportacions russes, una baixada que es tradueix en el fet que Rússia ha passat de concentrar el 21% de les exportacions globals a només el 8%.  

Aquest descens té dues raons principals. Per una banda, la creixent necessitat de disposar d’armament per utilitzar-lo al camp de batalla, això és, a la guerra d’Ucraïna. I per l’altra, les sancions comercials que dificulten la producció i vendes d’armes, així com la pressió internacional als estats perquè no comprin armes russes. “M’atreviria a dir que es deu més per l’impacte de les sancions que a l’ús intern de les armes”, puntualitza Caramés. Tot i això, en els últims cinc anys, Rússia ha venut armament a trenta-tres estats, destacant l’Índia i la Xina com els principals receptors del material rus. 

La davallada exportadora de Rússia ha obert camí a França, que ha descavalcat el país presidit per Vladímir Putin i s’ha situat com el segon major proveïdor d’armes del món entre el 2020 i el 2024. L’estat francès ha exportat armes a seixanta-cinc països i ha triplicat el volum d’exportacions a altres països europeus com Grècia, Croàcia i, és clar, Ucraïna. El 6,5% del total de les armes que importen països europeus de l’OTAN provenen de França.  

La situació a l'Àsia, l’Orient Mitjà i l'Àfrica

Pel que fa a la Xina, el gegant asiàtic ha destinat molts esforços a augmentar les seves exportacions d’armes desenvolupant la seva indústria militar. Amb tot, se situa com el quart exportador mundial, aplegant el 5,9% de les exportacions globals, i perjudicat pel fet que els grans importadors eviten comprar armes xineses per raons polítiques. 

Si ens fixem en les importacions de la Xina, es van reduir a més la meitat –un 64%, concretament– entre 2020 i 2024. Des del SIPRI apunten a la substitució de les importacions per armament produït i dissenyat localment. Això s’ha notat en la quota de transferències globals d’armes a la regió d’Àsia i Oceania, que van baixar del 41 al 33%, tot i que continua sent la regió amb més importacions d’armes del món. 

En aquest sentit, destaca l’Índia, segon major importador d’armes del món –la majoria procedents de Rússia (36%)–, una posició que s’explica per la percepció d’amenaces al seu entorn, tant de la Xina com del Pakistan. Precisament, aquest últim és un dels països del món que més ha incrementat la importació d’armes, amb una pujada del 61% el 2020-2024 respecte al 2015-2019. La Xina s’ha consolidat encara més com el seu principal proveïdor, amb un 81% de les importacions del Pakistan. 

L’Orient Mitjà és una regió molt marcada pel genocidi perpetrat per Israel a Gaza en resposta a l’atac de Hamàs del 7 d’octubre del 2024. Lluny d’afectar l’estat hebreu, la guerra en curs a Palestina no ha alterat les importacions d’armament d’Israel, que s’han mantingut estables entre el 2020 i el 2024, respecte al període anterior. Els EUA apareix com el principal proveïdor d’armament al país, amb un 66% de les importacions totals, seguit d’Alemanya, amb un 33%.

“Les relacions diplomàtiques entre Israel i els EUA i la UE es mantenen, així com la posició de l’estat hebreu com a soci estratègic en matèria de la indústria armamentística”, assenyala Caramés, qui expressa que “cal continuar alçant la veu i denunciant l’incompliment dels embargaments comercials i militars d’armes a Israel, tant pel que fa a importacions com a exportacions, com és el cas d’Espanya”.

Pel que fa a l’Àfrica Occidental, en els darrers quinze anys les transferències d'armes han experimentat un fort increment a causa de l'empitjorament de la seguretat a la regió. Entre els períodes 2010-2014 i 2020-2024, les importacions d'armament per part dels estats africans gairebé es van duplicar, amb un augment del 82%. Nigèria va ser, amb diferència, el principal importador, concentrant el 34% del total d'armes adquirides a la regió entre 2020 i 2024. En el cas de l’Àfrica Subsahariana, en el mateix període, les importacions van repuntar un 4,2%.

Espanya, novè exportador mundial

L’informe del SIPRI també posa el focus en l’estat espanyol, que ocupa el novè lloc a nivell mundial pel que fa a l’exportació d’armament, amb una quota global del 3% de les exportacions mundials. Destaca l’augment del 29% de les exportacions durant el període 2020-2024 respecte al quinquenni anterior.

Caramés, però, matisa que l’estat va començar aquest quinquenni com el cinquè major exportador, és a dir, amb una posició molt forta, que ha anat rebaixant-se any rere any. De fet, si ens fixem només en el 2024, Espanya baixa fins a l’onzena posició del rànquing. 

“No és un motiu per celebrar-ho, perquè això obeeix a la força creixent de països com la Xina i França, que es mostren més competitius i no han permès a l’estat continuar a l’avantguarda en l’àmbit de l’exportació d’armament”, detalla Caramés, qui anticipa que caldrà estar molt atents a com afecta l’estat el projecte de rearmament de 800.000 milions d’euros anunciat per la UE.

Si ens centrem en el destí de les armes espanyoles, l’Aràbia Saudita continua sent el mercat clau per a l’estat, aplegant el 24% de les exportacions espanyoles, per davant d’Austràlia (18%) i Turquia (13%).