Fa anys, per no dir dècades, que les entitats socials reclamem la millora del finançament, tant pel que fa a l’increment dels fons destinats com a la reforma d’uns mecanismes d’accés i distribució que s’adaptin a la realitat del sector. I en els darrers mesos s’han presentat diferents documents, que se sumen als elaborats anteriorment, amb propostes d’accions concretes per posar fil a l’agulla.

L’Acord per una Catalunya Social, signat per la Generalitat de Catalunya, la Confederació i la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya el passat juliol, reconeix que el sector social no ha tingut el finançament adequat a les seves necessitats i apunta les mesures a implementar per revertir les dificultats que les organitzacions hem anat denunciant des d’abans de la crisi socioeconòmica del 2008 i que es veuen agreujades per la COVID i l’infrafinançament de les entitats, sense l’actualització de les tarifes i del sistema de preus de la cartera de serveis socials.

Les Bases de la llei d’economia social i solidària, presentades al desembre per la Generalitat de Catalunya i l’Associació Economia Social de Catalunya, també assenyalen la necessitat d’identificar, consensuar i aplicar noves formes de relació amb l’àmbit públic que facilitin nous model de col·laboració, que se sumin als models actuals de contractació i concertació. En aquest sentit, el compromís polític del Govern de la Generalitat d’aprovar la Llei d’acció concertada per a la prestació de serveis de caràcter social i d’atenció a les persones que prioritzi a les organitzacions no lucratives en la gestió dels serveis socials i garanteixi la qualitat en l’atenció- juntament amb la transformació de la provisió de serveis socials que actualment són finançats via subvenció a fer-ho via concert- esdevenen clau per assolir un sistema estable que garanteixi la sostenibilitat de les organitzacions.

Aquests dos textos són fruit d’un treball conjunt i consensuat entre les administracions i les organitzacions que les representen -com són la Confederació, la Taula del Tercer Sector i l’Associació Economia Social de Catalunya- i d’un reconeixement al sector com a actor imprescindible per a la millora del quart pilar de l’estat del benestar i garantint-ne els drets socials a la ciutadania. I amb aquesta metodologia cal continuar treballant tant per assegurar que aquestes accions i compromisos es fan realitat el més aviat possible i no posar més en risc al sector, com per assegurar que l’aprovació de la Llei del Tercer Sector Social de Catalunya, a la que es va comprometre la Generalitat de Catalunya el novembre de 2020, o el IV Pla de suport al Tercer Sector Social de Catalunya són una realitat.

Però també és tasca de totes les entitats que estan a primera línia, fer-se escoltar i fer arribar les seves necessitats i propostes a les federacions i plataformes, així com participar d’aquestes, perquè puguin continuar exposant-les en els espais de diàleg i treball amb les administracions i vetllant perquè totes aquestes mesures i compromisos siguin una realitat.