Camps de voluntariat internacionals, un compromís en moviment

Com cada estiu veiem com s’acosta el temps lliure per a moltes, les xarxes socials s'inunden d’imatges i vídeos preciosos de llocs paradisíacs. Lliscant la pantalla ens trobem amb campanyes de viatges solidaris que es disfressen de voluntariat, també costa trobar o distingir voluntariats que venen d’organitzacions sense ànim de lucre d’aquelles que venen donades de part d’empreses turístiques. 

En un món de ‘5 llocs per visitar abans que la massificació turística els faci desaparèixer’ el Servei Civil Internacional (SCI) proposem un activisme que lluita per llaurar la llavor d’un voluntariat que no és competitiu i en moltes ocasions no és el més cridaner, tampoc és el que ens apareix a les pantalles d’inici de les xarxes ni cerca vendre experiències mitjançant tiktoks virals. Són voluntariats arrelats als seus entorns, enxarxats i col·laboratius. El voluntariat, quan es buida de contingut crític i es converteix en una mercaderia més, pot esdevenir una forma subtil de perpetuar desigualtats. 

El que s’anomena volunturisme ha anat guanyant terreny: viatges aparentment solidaris que, sota la promesa d’ajudar, sovint responen a lògiques de consum. Aquest model, alimentat per campanyes de màrqueting emotives, converteix les comunitats d’acollida en decorats temporals i a les persones locals en figurants dins d’una experiència que prioritza el benefici emocional de la persona voluntària. 

Davant d’aquest escenari, cal reivindicar la importància de fer-nos preguntes incòmodes: Qui hi ha al darrere d’aquest voluntariat? A quines necessitats respon? Quin paper hi juga la persona voluntària? Només des d’una actitud oberta a escoltar, a qüestionar-se i a compartir podem trencar amb dinàmiques paternalistes i construir vincles que realment transformin. 

Els projectes que s’estructuren a dins de la nostra organització són projectes que neixen de les necessitats de les organitzacions/associacions sense ànim de lucre o veïnats, que tracten amb cura totes aquelles tasques o accions que les comunitats coneixen i comparteixen amb les voluntàries que hi col·laboren amb el seu temps i motivació. Projectes que formen part de la resistència al capitalisme més voraç i que veuen en el voluntariat una forma ja no només de suport de cara a fer tasques urgents de l'aquí i l'ara sinó també per tal de conscienciar o d’arribar a més gent, d’humanitzar espais i de reconnexió amb altres realitats.

Una de les diferències més marcades que l’SCI ofereix són les formacions obligatòries abans de marxar, considerem essencial que les voluntàries rebin una formació prèvia al seu voluntariat, una formació que no els hi doni tot mastegat. Es tracta d’una formació on es reflexiona i on les voluntàries treuen les seves pròpies úniques conclusions rumiant i estudiant tot el que faran o els hi motiva fer, espais d'aprenentatge mutu i que s’allunyen d’una educació formal. 

Són formacions que tenen intenció de donar ferramentes útils a les voluntàries i de crear una xarxa de suport tant de cara a la nostra entitat com de cara a la relació amb altres voluntàries que marxaran el mateix any als seus projectes escollits. Aquestes formacions permeten construir una mirada crítica sobre el món que ens envolta. 

Participar en un voluntariat no hauria de ser mai una forma encoberta de ‘turisme’ solidari. Per nosaltres el voluntariat sempre ha d'estar marcat per una oportunitat de transformació mútua, un intercanvi sincer i de compromís real. No es tracta de fer molt ni de fer soroll, sinó de fer-ho bé. Amb consciència, amb respecte i amb una mirada crítica que ens acompanyi molt més enllà d’un parell de setmanes d’estiu, i que més aviat es converteixi en una nova manera de transformar el nostre entorn.