En temps de crisi, associacionisme empresarial i economia social

Aquest tipus d’economia és la que s’ha promogut els darrers anys com ideal del lliure mercat on la competència i la comptabilitat creativa basada en creixements artificials eren permeses sense tenir en compte cap indicador de caire social. Un model econòmic estès que s’ha beneficiat de la globalització del capital i que s’ha caracteritzat per tres grans dogmes: l’absència de propietaris definits, el monopoli com a estat ideal i, finalment, la desvinculació d’obligacions cap a les persones. Aquesta economia suïcida només busca el lucre, perquè és el lucre en sí mateix l’objectiu. Per tant no hi ha cap motivació, ni principi rector, ni moral que ajusti aquesta economia a les necessitats, demandes o requeriments de la societat.

Enfront l’economia suïcida hi ha una economia viva, que està formada per empreses d’escala humana, arrelades al territori i que tenen un interès directe en l’activitat que desenvolupen. L’economia social, entre les que s’hi compten les cooperatives, representen una imatge força fidel de l’economia viva, una economia que apropa el seu objectiu a les persones perquè s’organitza a partir de comunitats d’individus, inversionistes (que no accionistes) socials, copropietaris de cooperatives o societats sense afany de lucre. Aquesta configuració d’economia cooperativa té molts més elements per suportar una crisi, com l’actual, provocada per les fluctuacions imprevisibles de l’economia financera i especulativa.

Si l’empresa clàssica busca obtenir guanys, l’economia cooperativista donar serveis i que el benefici sigui comú. Si la primera té com a objectiu eixamplar marges per oferir rendibilitats fictícies als accionistes, la segona retorna als socis aquell excedent que han generat llurs activitats o serveis. Si l’economia clàssica busca de la unicitat de decisió, la seva raó de ser, l’economia moderna cerca participació, democratització i compromís de tots els que comparteixen un projecte empresarial comú. L’associacionisme empresarial, sota la forma del cooperativisme, contempla altres valors o objectius que transcendeixen de l’omnipotència del diner.

Històricament, des de Catalunya, s’ha demostrat la fortalesa i les bones pràctiques que sota la fórmula del cooperativisme, ofereix el conjunt de l’economia social. Avui, més d’1 milió de persones estan vinculades al cooperativisme –com a sòcies de treball, treballadores o sòcies de consum-. El cooperativisme entès com una eina que permet a comunitats i grups humans participar per assolir el bé comú, es regeix sota principis com la responsabilitat, la democràcia, la igualtat, l’equitat i la solidaritat. És el cooperativisme un exemple d’economia viva que, a més, ofereix una alternativa econòmica justa, equitativa i democràtica, que els poders públics farien bé de promoure i fomentar.