No fa gaire la filla d’una amiga es va casar amb la seva parella, del mateix sexe. Un casament amb tota la normalitat, amb tota la felicitat. A la festa van assistir activistes dels 80 que s’emocionaven pensant el que havia costat arribar-hi.

El camí cap al matrimoni igualitari no va ser fàcil ni curt. En una societat de moral marcada pel catolicisme i quaranta anys de dictadura -política, cultural, moral...- en que el fet de ser una dona t'atorgava rol de submissió, el fet de ser una persona amb un gènere o una sexualitat no normativa et convertia en delinqüent i “perillosa social”. Per totes les persones que van lluitar pels drets viure aquesta normalitat és emocionant, és clar!

Si fem un petit repàs de l’evolució dels drets de les persones LGTBI una cosa tan senzilla com formalitzar una relació en forma de matrimoni ens semblarà impressionant. El Codi Penal l’any 1928, que regula “l’escàndol públic”. Durant la II República es va suprimir, fins que el 1954 apareix una reforma de la “Ley de Vagos y Maleantes” que inclou una referència explícita a les persones homosexuals com un perill per a la societat.

A aquesta llei succeeix la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social (LPRS) de 1970 que empara l'aplicació de mesures de presó, internament, psiquiatrizació i reeducació per a homosexuals, lesbianes i transsexuals.

Tot i que va haver diferents reformes des del final del franquisme, no és fins el 1996 que la LPRS és derogada completament i, per tant, deixa de penalitzar-se les persones LGTBI. L’any 1999 s’aprova la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea que conté l'article 21 on es prohibeix tota discriminació inclosa la discriminació sexual.

Així, la despenalització i la no discriminació legal són una realitat però socialment encara a dia d’avui hi ha una LGTBIfòbia important i lleis que es desenvolupen per tal de combatre-la.

Pel que fa al reconeixement legal de les relacions de parella, un cop assolida la despenalització, l’any 1998 s’aprova la Llei d’Unions Estables de Parella -LUEP- a Catalunya, fet que fa possible la constitució de parelles de fet, reconegudes com a unió civil les parelles no heterosexuals poden formalitzar-se legalment.

El dret al matrimoni igualitari arriba al Regne d’Espanya l’any 2005 i encara no és reconegut arreu del món atès que mots països encara penalitzen les persones LGTBI i actualment només 30 països d’arreu del món reconeixen el matrimoni per a persones del mateix sexe legalment.