Estirem el fil: l’impacte al Sud Global del nostre consum de roba

Aquestes són algunes de les preguntes que ens hem fet i a les quals hem volgut donar resposta. Coincidint amb l’inici de rebaixes i tot just sortint de les compres de Nadal, SETEM acaba de tancar un procés participatiu per mapejar els impactes al Sud global del consum excessiu de roba que fem a Barcelona, però que podria ser extrapolable a qualsevol lloc del món. Hem elaborat el mapa de manera col·laborativa amb la participació de diferents entitats, persones expertes i administracions públiques que han aportat una mirada diversa i han enriquit la reflexió. El procés s’ha impulsat des de Lafede amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. 

El model de venda i consum de roba està canviant a passos agegantats i els darrers temps estem ja parlant de moda ultraràpida amb noves marques com Shein que han irromput al mercat i que són capaces, amb tot el que això implica, de produir un vestit en una setmana, des del disseny fins a l’embalatge. La moda ràpida ha provocat un gran augment de la quantitat de roba produïda i rebutjada. En el món es venen cada any uns 100.000 milions de peces de roba, dels quals es calcula que el 73% acabarà en un abocador.

Ens ressona vagament que aquests preus tan econòmics que ens permeten canviar de roba més sovint deuen tenir algun impacte en algun lloc, per alguna persona desconeguda, però no som del tot conscients de quins són els efectes socials ni ambientals que hi ha darrere. Sovint aquests impactes es fan notar en tercers països, ja que la major part de la producció té lloc a fora d’Europa, a països amb normes laborals i ambientals poc exigents. Per què ens fem una idea: el recorregut mitjà d’una peça de roba des del cotó fins a casa és de més de 35.000 km, més d’una volta al món. Marques com Zara, continuen transportant enormes volums d’articles de moda ràpida per  via aèria, causant un dany considerable al clima.

El mapa ens mostra de manera simplificada les diferents fases per les quals passa la roba fins que arriba a les nostres mans. Comencem per l’extracció de matèries, fase en què s’utilitza molta aigua, a més de terres per a conrear cotó i altres fibres que estan provocant desforestació a regions del Brasil, per exemple. L’ús de pesticides per la producció de les matèries primeres és responsable d’aproximadament el 20% de la contaminació mundial d’aigua potable. Els impactes socials no queden endarrere, s’ha documentat treball forçós de l’ètnia uigur a la província de Xinjiang, Xina que subministra el 22% del cotó mundial.

Continuem amb la fabricació, on hi ha una elevada precarietat en les condicions laborals del personal, majoritàriament dones, amb salaris que no cobreixen les despeses mínimes per poder viure, amb hores extres en molts casos imposades o necessàries per arribar a final de mes, persecució sindical per evitar la negociació col·lectiva, discriminació de gènere i falta de salut i seguretat laboral.

Un cop transportada la roba i arribada al nostre destí, quant de temps la fem durar? A Catalunya, es calcula que cada persona genera aproximadament 21 kg de residus tèxtils l’any, dels quals només uns 2 kg, és a dir menys de l’11%, es recullen selectivament. La majoria dels tèxtils post-consum es llencen dins dels contenidors de rebuig. Això està en procés de canviar, i esperem que millori, amb l’entrada en vigor de l’obligatorietat de la recollida selectiva dels residus tèxtils a Europa i amb noves mesures que s’estan debatent. 

Considerem crucial que des de la fase de disseny es promogui allargar la vida útil de la roba. És imprescindible  que les treballadores del sector tinguin condicions laborals dignes i que les marques es facin responsables de garantir-ho. I nosaltres també tenim una responsabilitat: ser conscients dels impactes que té el nostre sobreconsum per al planeta i per les persones i pensar abans de comprar. Hi ha alternatives: reparem, reutilitzem i reciclem el màxim possible.

A més a més, podem fer sentir la nostra veu i mobilitzar-nos per exigir a les marques que compleixin les seves obligacions. Per a fer-ho, cal estar informades. Segueix per xarxes la campanya robaneta a @setemcat on es publiquen totes les noves recerques que ens permeten conèixer la realitat de les persones afectades i també les accions de mobilització que organitzem cap a les marques i cap als decisors polítics. SETEM també ofereix a través del seu catàleg de serveis formacions, exposicions i tallers adreçats a diferents públics. Està a les nostres mans saber-ne més per poder prendre decisions informades.