Aquestes persones no tenen accés a sanejament segur i tindran més dificultats per prendre mesures de protecció com ara el simple fet de rentar-se les mans amb freqüència.
Periodista especialitzat en drets humans i responsable de comunicació d'Amnistia Internacional Catalunya.
Amb l’arribada del coronavirus a Europa, i mentre molta gent pot confinar-se a casa, alguns grups de persones han de superar barreres addicionals per protegir-se adequadament de la COVID-19. Són persones en situació de pobresa o sense llar, a qui costarà més accedir a mesures preventives o practicar el confinament individual recomanat per les autoritats.
Això, és clar, també afecta les persones sol·licitants d’asil i, sobretot, les persones refugiades i migrants amuntegades a Grècia, en campaments d’illes com Lesbos, Quios o Samos. Aquestes persones no tenen accés a sanejament segur, per exemple, i tindran més dificultats per prendre mesures de protecció com ara el simple fet de rentar-se les mans amb freqüència: així, seran més vulnerables a la propagació de la malaltia.
Parlem de més de 37.000 persones, en instal·lacions amb una capacitat oficial de 6.000, això és, sis vegades més. Com a conseqüència d’aquest amuntegament, les persones viuen en contacte estret i això dinamita la principal mesura per evitar la propagació del virus: el distanciament social.
Aquestes persones ja són vulnerables i corren risc de contreure altres malalties per les males condicions generals de salut. Les malalties de la pell són freqüents als camps per la poca disponibilitat d’instal·lacions de sanejament. Per escalfar-se, acostumen a utilitzar escalfadors rudimentaris amb riscos importants per a la salut, inclosos els problemes respiratoris. I això també és molt preocupant perquè les persones amb patologies respiratòries i pulmonars prèvies són les que pateixen un risc més alt d’impacte greu si es contagien amb la COVID-19.
En els camps de refugiats fa temps que operen serveis mèdics de voluntaris i d’ONG, i els serveis públics de les illes ja fa temps que tenen molts problemes per pal·liar les necessitats dels seus pacients. Les retallades en sanitat a Grècia per la crisi financera de 2008 també han jugat un paper clau. Això fa pensar que en els propers dies, i sense canvis substancials en la prestació de serveis als campaments per respondre a la COVID-19, aquests serveis escassos i els equipaments hospitalaris insulars grecs encara podrien quedar més afectats i col·lapsar.
Tenint en compte tots aquests riscos, el govern grec i la UE han de posar urgentment en marxa mesures per protegir les persones dels campaments, reduir la seva exposició als riscos i preveure plans sobre com mitigar-los. Cal assegurar que tinguin accés ràpid al tractament, quan sigui necessari. I cal augmentar urgentment els trasllats des de les illes a instal·lacions adequades a la Grècia continental. Sempre que sigui possible i on hi hagi instal·lacions d’allotjament alternatives, cal que Grècia alliberi els sol·licitants d’asil de la detenció migratòria i els traslladi a refugis adequats.
Les autoritats europees no poden recórrer al discurs de la por per justificar polítiques discriminatòries, que l'únic propòsit que tenen és demonitzar les persones que busquen seguretat i protecció internacional. Tot i la gravetat de la situació, els governs no poden suspendre de cop les obligacions contretes pels estats en virtut del dret internacional.
Afegeix un nou comentari