Amb més freqüència del què voldríem ens arriben noticies com gerros d’aigua freda, gelada, el risc ens acompanya i la fatalitat, sovint, es fa present.

Un accident mortal en una excursió de joves o en una sortida d’estiu, un accident de trànsit en un desplaçament per practicar esport amb el teu equip, una agressió sexual en una activitat lúdica d’un casal d’estiu, un acte de violència de gènere tornant a casa, al vespre, després d’una reunió,... Són exemples que tots podem reconèixer, la majoria o alguns ens són propers. Vinculats amb molta freqüència a una entitat de caràcter associatiu i organitzada, la majoria de les vegades, per voluntaris.

Ràpidament em ve al cap l’activitat de cada temporada, de cada més, de cada setmana i de cada dia als Lluïsos de Gràcia. Sense treva i sense aturar-nos succeeix imparablement des de fa més de 100 anys, com a tantes altres entitats associatives similars a la nostra.

Cada curs de setembre a juny, cada cap de setmana, molts nois i noies es desplacen amb els seus responsables, sovint amb els seus pares o amb els pares dels seus companys a jugar els seus partits de bàsquet o tennis taula. O un cop cada mes, l’agrupament o l’esplai, fan les seves excursions. O als casals d’estiu o Nadal fem desenes d’activitats diferents. O cada dia de cada dia, a dins i fora de casa... cedim i atorguem la custodia dels nostres joves i infants. La cedim a altres joves, voluntaris, que ens regalen el seu compromís i la seva passió amb entrega i il·lusió infinita. Caps, monitors, entrenadors, directors... gestionen els nostres grups i equips de nois i noies.

La junta directiva, els dirigents de l’entitat i els pares i mares (alguna vegada patint una mica) fem aquest exercici gairebé sense pensar. Forma part, d’una manera natural, del creixement de la nostra gent i de l’entitat. Assumim tots i totes aquesta responsabilitat?

Valors, lleure, cultura i esport encapçalem el nostre ideari, majoritàriament dirigit a infants i joves, que per fer-ho possible ens calen, és imprescindible, voluntaris que hi treballin. L’administració ens demana que totes les persones que per la seva feina, remunerada o no, tinguin contacte habitual amb menors hauran de presentar a les entitats d’educació en el lleure on facin la seva activitat, una certificació de no estar condemnat per cap delicte contra la llibertat i indemnitat sexual. Afegim responsabilitat. M’ho torno a preguntar: assumim tots i totes aquesta responsabilitat?

Els riscos són múltiples, hem d’intentar aïllar-los, minimitzar-los, identificar-los. Treballar per aconseguir que es facin petits, molt petits, per això cal seguir fora de la bombolla del confort, ens en volem responsabilitzar, “empoderar”, normativament incorrecte, però ha de ser així. Cal permetre que aquesta responsabilitat, a tots aquells que vulguin assumir-la i “empoderar-se”, la visquem amb serenor, com una eina de creixement personal i col·lectiu. És necessari seguir fent, dins de les nostres entitats, d’escola de vida on el risc hi és present. Els joves són la nostra millor inversió. Responsabilitat i valors són les millors estratègies que podem llegar, amb passió i esforç, intentant fer les coses bé, transmetent confiança, seguretat i acompanyament. Com ens diu en Baden Powell, intentant deixar aquest món una mica millor de com l’hem trobat, també es diu, la prova de l’èxit de l’educació no és allò que un noi sap segons els exàmens quan acaba l’escola, sinó allò que està fent deu anys més tard.

Acompanyem-ho, “empoderem-nos, empoderem-los”.