La nostra societat va esdevenint progressivament més urbana (i més tecnificada), amb una forma de vida que ens desconnecta i ens allunya de la natura. D'aquesta manera, s'està estenent la percepció que el món natural el trobem quan sortim de la ciutat, com quelcom desvinculat de nosaltres. Fins i tot com a producte de consum de lleure i salut.

Mentrestant -com que al llarg de l'any sortir de la ciutat sembla que és l'excepció- comencem a desenvolupar una síndrome de dèficit de natura que afecta el nostre benestar i la nostra qualitat de vida.

La raó ens avisa del canvi climàtic i de la necessitat de minimitzar el nostre impacte ambiental, i d'adquirir uns hàbits sostenibles en l'àmbit de l'energia, el consum, els residus o la mobilitat. Tot i això, segurament és més important encara -en la línia del que diu Richard Louv- que tant nosaltres com que els que vénen conservem el nostre vincle emocional amb la natura. Centenars d'estudis expliquen que estar connectats amb ella és imprescindible per la nostra salut tant física, psíquica com emocional.

Avancem amb l'horitzó de ciutats més verdes i sostenibles però segurament també ens ajudi imaginar ciutats renaturalitzades i més alineades amb la biofília d'Edward Wilson, i la proposta urbana de Tim Beatley, o la del mateix Richard Louv. Ciutats on la natura s'integri realment en l'hàbitat urbà, de manera que les persones puguem fusionar les nostres activitats diàries amb la natura que ens envolta.

Cal rodejar-nos de més espais verds a la ciutat i amb més biodiversitat, tenir fàcil accés a la natura propera que rodeja la ciutat, conèixer i conviure amb la flora i fauna del nostre entorn. I també construir més jardins comunitaris, cultivar més aliments a la ciutat, educar els més petits amb experiències directes a la natura, implicar-nos en la cura del nostre entorn natural, gaudir d'infraestructures que afavoreixin aquesta connexió...

I això ens convoca a tots, en diferents escales d'actuació (ciutat, barri, edifici, habitatge, casa) i tant en l'àmbit públic com en el privat. Des de l'administració, els professionals de la salut, els mestres, les empreses o les entitats ambientals. També com a ciutadans ens podem crear una vida a la ciutat més a mida, en aquest sentit.

En definitiva, aquests nous models i les experiències emergents ajuden a configurar-nos una imatge de la ciutat de qualitat del futur. Així, al repte de la conservació del patrimoni natural i la vida salvatge, se'ns suma, també, el repte col·lectiu de crear natura a la ciutat.