La responsabilitat social com a inherència, no sols coherència!

S'han destinat moltes hores, moltes jornades, moltes comissions, molts escrits... a definir el concepte de responsabilitat social de les empreses, de manera que no voldríem esmerçar-hi més dedicació. Però mai m'havia trobat que em demanessin de definir l'RSE amb una paraula. Tot un repte!

Va succeir en el marc de la taula rodona que va organitzar FEAPS aquest novembre passat a Madrid. De fet, m'havien demanat d'iniciar les intervencions fent una definició en termes clàssics, en la qual, segons la transcripció resumida, vaig dir això:

Què és la Responsabilitat Social Corporativa?

Josep Maria Canyelles: És un estil de gestió mitjançant el qual l'organització intenta fer les coses bé i buscar una excel•lència social i es concreta en ser sensible a les inquietuds de la societat i a més això és boníssim per a l'organització perquè li dóna solidesa interna, més confiança, més proximitat amb els públics d'interès, etc. Quan una empresa o organització està aportant realment valor, ho ha d'integrar en la gestió, que sorgeixi com la seva manera de fer les coses.

Però al final van voler rematar la feina: Si haguéssiu de definir la RS en una sola paraula, quina utilitzaríeu?

I em va sortir inherència, sense tenir la certesa que formés part del diccionari, però amb la seguretat que era un derivat ben format a partir d'inherent.

La meva resposta va sortir de manera espontània, però recollint una lògica del discurs que havia estat articulant i que intento reproduir tot seguit.

L'esdeveniment l'organitzava una entitat sense ànim de lucre, de manera que també s'abordava el repte de l'RSO, és a dir, la responsabilitat social de les ONL. En altres ocasions ja ens hem manifestat crítics quan algú argumenta que les ONL també han d'incorporar l'RS per motius de coherència. Ens sembla un motiu insuficient. És evident que la coherència amb el discurs que moltes ONL tenen les hauria de portar a gestionar la seva RS, però el meu punt de vista és que, si solament ho han de fer per coherència, ben poc faran!

Per tal que una ONL gestioni a fons la seva RS cal que hi creguin i que, a més, estiguin convençuts que els reportarà un retorn. És més, que ho entenguin com una necessitat estratègica.

Avui dia, en un entorn d'alta competitivitat -també en el sector no lucratiu!-, algunes ONL cerquen oportunitats de col•laboració empresarial apuntant cap al que podríem catalogar com col•laboracions estratègiques empreses-ONL. Remarco la paraula estratègiques en el sentit que no són puntuals sinó de llarg termini, en el sentit que no són merament departamentals o operatives sinó corporatives, però sobretot en el sentit que estan concebudes des de la confiança mútua i amb la voluntat de crear valor compartit. Quan una organització aspira a partenariats o models col·laboratius d'aquesta profunditat ha de saber que sense una gestió acurada de la seva RS no estarà creant les condicions de confiança necessària en els seus partners.

L'RSO és, doncs, un model necessari per a desenvolupar relacions estratègiques entre ONL i empreses. Per anar més enllà dels models puntuals de mecenatge, o per superar relacions operatives o departamentals, i per construir relacions de confiança corporativa i no merament interpersonal.

Dit d'una altra manera -i sense complexos! L'RSO, com l'RSE, també ha de tenir un sentit útil, instrumental. També ha de tenir aquest sentit útil perquè altrament el que farem serà molt poc. El mínim. Alguns elements de transparència. Alguns elements de millora de l'impacte ambiental. Alguns elements de bon govern. Sense aprofundir-hi gaire perquè el dia a dia no ens ho permet...

Però aquest sentit positivament instrumental, ha d'anar al costat d'una convicció que el bon govern, la sostenibilitat o els millors impactes envers la comunitat, per exemple, formen part de la nostra manera ètica d'entendre la presència en el mercat i en la societat. Per tant, sí que hem de ser coherents, però l'RSO -i més en el cas de les ONL- ha de ser inherent a la nostra manera de ser i de fer.

La coherència implica que la responsabilitat social seria com una cosa externa, sobrevinguda, col•lateral, que hem de fer que vibri amb la mateixa intensitat d'ona que els valors interns, hem de fer que sigui co-herent. Vaig més enllà: l'RSO ha de ser in-herent a la nostra institució.

La coherència vol dir que hi ha absència de contradicció entre dos elements. La inherència vol dir que existeix com a atribut permanent, talment lligat a ella que no se'n pot separar.

A les ONL, l'RSE ha de ser inherent. Hem d'aplicar-la no sols per coherència sinó per inherència!