Quan la passió fa perdre el nord: el paper de les famílies en l’esport de base

Fa uns dies, una notícia ens va sorprendre: un pare detingut per colpejar un nen de 12 anys durant un partit de futbol infantil. El que havia de ser un matí de dissabte ple de rialles, aprenentatges i algun gol, es va convertir en un escenari policial. Un adult va perdre el control i un infant va ser víctima d’un acte de violència.
Tots hem vist pares i mares a la grada transformats, fora de si, proferint insults que mai no pronunciarien dins de casa, cridant a l'àrbitre o pressionant els seus fills com si s'hi juguessin la final de la Champions... actituds que desconnecten completament de l’essència educativa de l’esport. Aquest tipus de situacions, malauradament, no són casos aïllats.

Des de d·sport, entenem que això no és només un problema de comportaments puntuals, sinó el símptoma d’una necessitat més profunda: repensar quin paper volem jugar com a adults en l’esport de base. Per què passa? Per què un entorn que hauria de ser d’oci, joc, salut o aprenentatge es torna, de vegades, tan tòxic?

L'esport és una escola de vida

L'esport de base és molt més que xutar una pilota o encistellar. És, en realitat, un simulador de la vida. Aquí els nens aprenen a caure i aixecar-se, a respectar les regles i a gestionar la frustració. Però aquest aprenentatge només és possible si l'entorn és segur, ètic i saludable.

En el moment d’una agressió a un menor, el dany produït no és només físic, també es produeix una ruptura total de la confiança. L’infant pot deixar de veure l'esport com un joc per convertir-se en un lloc on regna la por. Aquí és on el model d·sport posa el focus: no només en el que passa dins del camp, sinó en tot el sistema relacional que envolta l’infant.

La punta de l'iceberg: Per què esclatem?

Des de la mirada d·sport, no ens quedem només amb el comportament visible (el crit, l’insult, l’agressió). Ens preguntem: què hi ha al darrere? És possible que aquest adult estigui buscant en el seu fill el reconeixement que ell mateix no ha tingut o que utilitzi el partit com una vàlvula d'escapament per a les seves pròpies frustracions personals i laborals.

Mentre que el conflicte (com un desacord en una jugada) és una part natural, inevitable i fins i tot positiva de l'esport si s'aprofita per aprendre, la violència no ho és mai. La clau està a entendre que, encara que la necessitat del pare sigui acceptable, la seva estratègia ha estat un error total, ja que la violència apareix precisament quan el conflicte no es gestiona amb respecte i es converteix en una manifestació destructiva que suposa el fracàs absolut del diàleg.

El paper de les famílies: Referents, no jutges

L'esport segur no depèn només dels entrenadors o dels àrbitres; depèn, sobretot, de les famílies. Els pares i mares son el mirall on els fills i filles es miren. Si aquells insulten l'àrbitre, aquests aprenen que el respecte és opcional. Si aquells celebren l'esforç per sobre del resultat, aquests aprenen que la seva vàlua no depèn d'un marcador.

Què podem fer com a famílies?

• Mirada mediadora: Davant d'un problema al camp, no busquem culpables (justícia punitiva), busquem solucions i comprensió (justícia restaurativa).
• Lideratge positiu: Els pares i mares son els primers a aplaudir una bona jugada de l'equip contrari.
• Corresponsabilitat: El club no és un "aparcament de nens". És una comunitat on tots ens cuidem.

Canviem el joc

L'incident que hem comentat ens ha de servir de mirall. L'esport ha de tornar a ser aquest lloc on els nens i nenes se sentin lliures per equivocar-se i créixer. No deixem que les nostres càrregues, frustracions i expectatives espatllin la seva il·lusió.

L’esport de base necessita adults conscients, coherents i compromesos. I, des de d·sport treballem precisament per això: per construir entorns esportius segurs, educatius i respectuosos, on cada infant pugui créixer sense por.

Al final del dia, quan pugin al cotxe, la pregunta no hauria de ser "Heu guanyat?", sinó "T'ho has passat bé?". Perquè un nen que s'ho passa bé en un entorn segur, és un nen que està aprenent a ser un adult millor.