Els problemes d’escassetat d’aigua que afecten l’entorn metropolità de BCN i gran part de Catalunya, que depenen de la Xarxa Ter-Llobregat, són fruit del desequilibri territorial i demogràfic que tenim al nostre país.

La població i el desenvolupament majoritari de Catalunya es concentra sobretot en la franja dels 20 km més propers a la costa. Per contra, aquesta franja costanera és deficitària en recursos com aigua, energia, aliments, etc..., per mantenir a tanta població i això s’accentua molt més quan tenim episodis com la sequera actual. Hem de tenir present que a Catalunya hi vivim uns 8 milions de persones i en l’àrea metropolitana n’hi viuen més de 6 milions. Això vol dir que on viu la majoria de la població no tenen prou recursos i on hi ha més recursos no n’hi ha quasi gent.

Aquesta és la causa principal que moltes comarques catalanes hàgim patit el pitjor “transvasament” possible cap a les grans ciutats, el de gran part de la seua població més capacitada, que normalment són la gent més jove, generant un empobriment cada cop més acusat a les zones i pobles d’on marxen, que es van quedant despoblats i amb la gent més gran.

Sabem que aquest fenomen de concentració de la població en megaciutats és un problema mundial, però en algun moment hem de començar a replantejar-nos el funcionament de la nostra societat.

Davant del problema d’escassetat d’aigua pel model social que tenim, la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) proposa solucions tècniques com: incrementar la regeneració i potabilització, reparar les fuites (una quarta part de l’aigua potable es perd per les xarxes subterrànies de les ciutats), fer alguna dessaladora puntual, rebaixar el consum d’aigua per habitant/dia... però pensem que també és urgent i necessari replantejar-nos el model que ens ha portat aquí.

Hem de partir de la idea que cada conca hidrogràfica ha de ser autosuficient, sense pensar en solucions com els transvasaments entre conques perquè ja s’ha demostrat que els transvasaments (interconnexions) només comporten més desequilibri territorial.

El model depredador de territoris i desequilibrat demogràficament, és el que genera les conseqüències negatives tan importants sobre el clima amb els seus greus efectes sobre la temperatura i la pluviometria que ja fa uns anys que patim. I segons diuen tots els estudis anirà a més. Si ara només adoptem solucions tècniques, però continuem sense actuar sobre el model de creixement, la propera sequera encara tindrà un impacte major en el nostre país.