Opinió

L’economia social i solidària, reptes d’un moviment per la transformació social

Aquest model d'economia esdevé garant de la resiliència davant la crisi i dóna resposta a les necessitats de les persones.

Sobre l'autor/a:
Laura Muixí

Laura Muixí

Coresponsable del projecte Pam a Pam de Setem.

Des de la dècada dels 80, han proliferat arreu del món les iniciatives d’Economia Social i Solidària (ESS). Aquest augment ha sigut major a partir de la crisi de 2008, fent palès que les entitats de l’ESS esdevenen garants de la resiliència davant la crisi i que l’ESS dóna resposta a les necessitats de les persones. Algunes d’aquestes iniciatives, estan construint nous models socials i econòmics: alternatives postcapitalistes. Coneguem-ne alguns exemples concrets:

En l’àmbit de l’habitatge, les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús són noves fórmules d’accés i gestió comunitària: la propietat de l’immoble és col·lectiva i recau sempre en la cooperativa. Les habitants són sòcies de la cooperativa i hi poden viure de per vida. La presa de decisions recau en l’assemblea general. Fa 10 anys naixia Cal Cases en un entorn rural i actualment experiències com La Borda porten el model en espai urbà, el model s’està estenent ràpidament a tot Catalunya. Els propers anys veurem si la proliferació d’aquest model és capaç d’arribar a fer contrapès a l’especulació que es concentra en aquest sector i contribuir a regular el preu de l’habitatge.

En l’àmbit de l’alimentació,  les cooperatives i grups de consum agroecològic proliferen des dels anys 80 arreu de Catalunya (tot i que ja havien viscut un auge important a principis de segle XX). Són grups de persones que s’ajunten per consumir alimentació de proximitat, amb criteris agroecològics i que estableixen relació directa amb la pagesia. Per posar dos exemples, El Brot és la més antiga de Catalunya i és de Reus i La Magrana Vallesana és una de les més nombroses i és de Granollers. Els darrers anys, l’expansió i el creixement dels grups de consum autogestionats sembla haver-se estancat i posa damunt la taula possibles barreres per arribar a noves consumidores. Les darreres setmanes a Barcelona, s’ha gestat un debat sobre l’escalabilitat i la professionalització del cooperativisme alimentari i s’està parlant de la possibilitat de crear un supermercat cooperatiu amb els reptes i contradiccions que això suposa: treballar amb intermediaris? Quina ha de ser l’oferta de productes? 

El moment d’ebullició que viu l’ESS ens fa generar preguntes, reptes i contradiccions. Un d’aquests reptes és mantenir aquesta voluntat de transformació social i ser capaces de proposar models d’alternatives postcapitalistes reals que rellevin el model econòmic hegemònic. Un altre és ser inclusives amb totes les diversitats, per aconseguir arribar a totes les capes de la població i que ningú en quedi exclosa.

En aquest article, hem citat algunes iniciatives que visibilitzem a Pam a Pam, en aquests moment en visibilitzem més de 600 d’arreu de Catalunya. El nostre objectiu és facilitar que tothom pugui trobar iniciatives d’ESS i de consum responsable prop de casa seva. Per fer-ho, hem creat un qüestionari de 15 criteris amb el que entrevistem les iniciatives i publiquem aquelles que compleixen 8 dels 15 criteris.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari