Encara recordo quan el President Torra va ordenar confinar el país. Des d’aquell mateix cap de setmana, vàrem començar a rebre informacions sobre la cancel·lació d’actes culturals. En aquell moment, la situació era d’incertesa. També ho està essent ara en part, però probablement ara comencem a estar preparats emocionalment per assumir que no podrem fer “allò que s’ha fet tota la vida tal com ho coneixem”. I és lògic que es prioritzi la salut de les persones.

Al cap d’un parell de setmanes, ja es podia intuir que cauria tota l’arrencada de la temporada de festes populars on el bestiari festiu hi té presència: Sant Jordi, Festes de Maig, Corpus, Sant Joan, o les Festes Majors més primerenques, entre d’altres.

Ja fins ben entrat el mes de maig, una vegada l’emergència sanitària evoluciona i es comença a parlar de desconfinament, és quan podem començar a preveure horitzons a curt termini. En aquest punt es poden començar a dibuixar quins tipus d’activitats es poden dur a terme, o bé amb quines limitacions per a poder garantir la seguretat dels participants i del públic. Amb la dificultat afegida que el context canvia pràcticament cada setmana. Ens hem atrevit a elaborar un protocol per als actes de bestiari festiu, que ajudi a fer-ne viable la celebració.

El confinament a les entitats també ha causat coses bones. S’han vist centenars de campanyes divulgatives a les xarxes socials, adreçades a famílies i mainada per mantenir viu el contacte entre la cultura popular i les persones. També algunes iniciatives solidàries. Per a moltes associacions, aquest període ha servit per a trobar noves maneres d’organitzar-se i comunicar-se des de la distància, replantejar-se activitats, o bé endreçar projectes d’aquells que sempre queden a mig acabar.

Un dels grans problemes que les entitats del món del bestiari festiu hem d’afrontar actualment és la lluita contra la cancel·lació massiva d’activitats culturals. Malauradament, són molts els ajuntaments que han optat per dinamitar tot el calendari cultural de l’estiu. Des del respecte més absolut per les decisions preses – m’imagino que no ha de ser fàcil estar al davant d’una administració en aquests moments – em preocupa profundament que en alguns municipis s’hagi deixat caure la cultura amb tanta facilitat. M’explico. Les festes populars aporten als nuclis de població entreteniment, esperança, també sentiment de pertinença a un projecte col·lectiu. Estem sortint d’un confinament inèdit en la nostra societat, el qual ha tingut un impacte social i econòmic enorme en moltes famílies, que han perdut la feina o que no han pogut fer el procés de dol per la pèrdua d’amics o familiars com caldria. Necessitem reforçar l’autoestima individual i col·lectiva, distreure’ns, relacionar-nos (si cal, a dos metres de distància i amb mascareta) i sentir-nos part d’alguna cosa.

No creieu que seria més lògic adaptar les festivitats a la realitat que ens toca viure en aquest moment? No creieu que les xarxes socials poden ser per un any les places dels nostres pobles i barris? No creieu que es podrien haver programat actes de petit format, amb diferents passis, complint les restriccions d’aforament i mesures de seguretat i higiene? Tot això, enlloc d’estripar pàgines del calendari?

El sector del bestiari festiu estem preparats i disposats a col·laborar amb qui calgui per a que no es deixi de celebrar cap festa major al nostre país, amb responsabilitat i d’acord amb les limitacions que es requereixin a cada moment. El nostre actiu més important són les persones que formen part dels col·lectius, les persones que mantenen vives les nostres tradicions i costums, i que les van adaptant als temps que ens toca viure a cada moment. També aquest.

I així ho seguirem fent fins que puguem recuperar el protagonisme del bestiari festiu a les places i carrers, que és el seu hàbitat, i que és on ens agradaria retrobar-nos amb els nostres amics i veïns, a toc de tambor i de gralla mentre ballen els dracs, les àligues, les mulasses o els cavallets.