Millorar la gestió de les entitats: alguns reptes col·lectius

Moltes de les entitats del nostre país van néixer per una finalitat social, educativa, cultural o mediambiental, on la gestió pròpiament era una activitat secundària, un mal menor per desenvolupar la nostra finalitat. Fins i tot, dins del repartiment de responsabilitats, algú l’agafava sabent que feia un acte de generositat per al conjunt d’associats.

Amb tot aquest escenari inicial, amb el creixement d’algunes entitats, el context socioeconòmic i les noves legislacions han canviat, i ara cal abordar certs reptes. Algunes reflexions:

1. Cada cop les entitats tenim més responsabilitats legals, excessives per a petites associacions, que requereixen d’una notable especialització i coneixements, i que de cara a la transparència i bon govern cal vetllar. Només a tall d’exemple esmentarem algunes: llei de protecció de dades, de societat de la informació, de blanqueig de capitals, de voluntariat, de transparència, tributació,.... S’ha volgut generalitzar al conjunt d’organitzacions, sense ser conscient el legislador que poden acabar ofegant les petites entitats que no disposen de prou capacitats i dedicacions. Segurament caldrà promoure encara més la gestió de determinats aspectes en xarxa per respondre a les noves exigències.
    
2. La gestió eficaç i eficient és una necessitat de les entitats per poder desenvolupar la seva missió. I no només en termes d’exigències socials, sinó sobre tot en orientar-nos adequadament als objectius que volem assolir, i posar els recursos econòmics, personals, infraestructurals ajustats per poder-los obtenir, determinant en cada moment si és millor que dediquem aquest o altres mitjans, i reflexionem si de debò arribem als canvis que cerquem.
    
3. En aquest sentit cal reivindicar el suport de les Administracions Públiques i dels donants, particulars o empresarials, per a la millora de la gestió de les entitats. Amb la crisi s’ha volgut potenciar exclusivament l’acció directa, el beneficiari que rebia l’ajut. Sembla raonable, però sense un tercer sector ben gestionat no tindrem polítiques socials, mediambientals,... potents i que contribueixin significativament al interès general. Així com existeix per al sector empresarial subvencions a la gestió, cal reivindicar ajuts per a la formació de tècnics i directius del sector, per a la implantació de sistemes de qualitat que millorin clarament determinades àrees funcionals (estratègia, comunicació, circuits,...), per l’avaluació i mesura de l’impacte de les actuacions desenvolupades,... No són recursos trets a la intervenció directa, sinó opcions a mig termini que consoliden els projectes i contribueixen a generar canvis en les persones i en la societat.  
    
4. En els últims anys s’està potenciant encara més una economia alternativa que reconegui el treball pel damunt del capital, i doni respostes a necessitats socials. Així diverses denominacions amb matisacions diferents intenten posar nom a aquestes noves realitats.  Emprenedoria social, Innovació social, empresa social, economia solidària, poden ser algunes d’aquestes paraules. Benvingudes siguin totes les iniciatives que facin un món més humà i just. Ara bé, no cal oblidar les realitats existents que sota fórmules no lucratives de Fundacions i Associacions, intenten respondre a reptes socials amb formes de producció i de gestió diferents a les capitalistes convencionals, i que en forces casos porten anys amb aquests models. I en tot cas, reconèixer-les i potenciar-les. La societat i les persones hi guanyaran.