Pobresa, treballs i Renda Bàsica

Al darrer Informe INSOCAT d’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) número 17, titulat Cronificació de la pobresa i creixement de la precarietat i que fa una retrospectiva de la situació social de l’última dècada a Catalunya, es destacava l’augment de la taxa de pobresa els darrers 10 anys: del 22,7% de 2009 al 24,4% de 2023, unes xifres superiors a la mitjana de la Unió Europea. Una acumulació de crisis des del 2008 ha anat impactant sobre la població de forma cada cop més severa, al que s’afegeix una manca de polítiques de visió integral i de llarg abast per reduir la pobresa i les desigualtats socials.

De la mateixa manera, la taxa d’atur és elevada, tot i el decreixement experimentat, i la inseguretat econòmica de la classe treballadora és gran. La precarietat dels llocs de treball ha augmentat i els salaris han baixat, el nivell de vida no para de pujar en allò bàsic i l’habitatge cada cop sembla més un bé de luxe que un dret. El treball remunerat ja no serveix per sostenir econòmicament la vida i, de fet, el percentatge de treballadors i treballadores pobres no para de créixer.

Si afegim la perspectiva de gènere, les dones a més pateixen una bretxa salarial important -un 26% de mitjana-, més contractació parcial i una major taxa d’atur. A tot plegat cal afegir les càrregues de treball no remunerat que les dones assumeixen en l’àmbit de les cures, la manca real de corresponsabilitat i la manca de mesures per a la dita conciliació que comporta una pobresa de temps molt superior a la resta de la població.

En aquest context, estem assistint, també, a la destrucció de llocs de treball per deslocalització, en substitució per automatismes, i s’obre una nova etapa amb la intel·ligència artificial. En parlàvem de tot això de la mà de Marta Curull aquesta setmana, en la tercera sessió del cicle formatiu sobre la RBU, organitzat per ECAS. Davant d’aquesta situació, com podem garantir condicions de vida dignes? Com podem posar fi a les elevades taxes de pobresa?

Des d’ECAS pensem que la Renda Bàsica Universal (RBU) és una solució important a valorar. Fins ara els ajuts condicionats no han comportat una millora de la situació ni han significat un fre en les situacions de risc de pobresa, tal com alertàvem en l’informe INSOCAT 16, Les fractures internes del sistema de garantia d’ingressos. Propostes de millora, i la reclamació de plena ocupació en aquesta configuració social i econòmica actual no seria realista, tot i que desitjable. En tot cas, la suma de diferents factors és necessària per millorar les condicions de vida de les classes populars i cal un canvi ferm de perspectiva en les polítiques socials.

La RBU és el reconeixement del valor de la vida i la construcció de la llibertat econòmica. Una renda per a tothom que garanteixi allò bàsic i que, de forma clara i segons han mostrat diferents plans pilot arreu del món, millora el benestar emocional i no desincentiva al treball. Contràriament a aquest posicionament tòpic, la RBU augmentaria el poder de negociació i milloraria les condicions laborals. Una RBU empodera perquè donaria seguretat econòmica; una part important dels problemes de salut mental, com l’ansietat o la depressió, solen venir derivats de les preocupacions en la supervivència diària.

Evidentment calen canvis per fer-ho possible. Cal un canvi de mirada en les polítiques socials i econòmiques que afavoreixin un canvi en el model productiu i el valor dels treballs, que enforteixi les xarxes comunitàries i revisi l’actual laberint d’ajuts condicionats que estigmatitzen les persones que els reben. La RBU no pot venir sola i, certament, no és l’única mesura, ja que ha d’anar acompanyada d’altres mecanismes en la lluita contra les desigualtats. Però marca un procés de canvi en el gran repte d’acabar amb la pobresa i suposa una base que pot sostenir la forma d’afrontar-ho. La base per a una societat més equitativa.