Últimament hem sentit a parlar més que mai dels anomenats "fons europeus", molt segurament no entenem exactament en què consisteixen ni tenim clar a on van destinats, però veiem que tots els sectors hi tenen esperances posades. Tant polítics com mitjans de comunicació han ajudat a fer-ne créixer l'expectativa, però com afecten realment a les nostres entitats socials?

Abans d'entrar en la qüestió caldria diferenciar el que són els fons dirigits a la recuperació econòmica, també coneguts com a NextGeneration EU i aquells que formen part dels programes estructurals i els programes de convocatòries competitives. La raó per la qual n'hem sentit tant a parlar és degut al fet que aquests primers suposaran una entrada de diners molt important a Espanya durant els propers sis anys, fins a 140.000 milions que representarien un 11% del PIB espanyol.

Com es gestionen uns fons tan grans des de les finances públiques? Tinguem en compte que representen més que el pressupost estatal destinat a cultura, educació, ciència i agricultura junts durant els pròxims sis anys. Precisament són projectes tan grans els que calen presentar que exclouen de facto la gran majoria del tercer sector, compost per entitats petites i mitjanes que fan front al dia a dia de les conseqüències de la crisi actual.

Participar en fons europeus no és senzill ni transparent. La falta de guies i procediments clars fa que de mitjana un tècnic destini uns dos anys en entendre el funcionament de les convocatòries de forma autodidàctica. Afegit a això el tercer sector es caracteritza en la seva gran majoria per tenir un nivell d'internacionalització molt baix. El poc domini de l'anglès entre els seus professionals, la falta d'aliats en altres països, i la manca de models de negoci sostenibles més enllà de les subvencions, ajuden a condicionar les possibilitats de participació en finançament europeu.

A més a més, és fàcil que els projectes europeus s'entenguin de forma errònia i siguin vistos tan sols des d'una perspectiva de captació de fons, quan en veritat s'emmarquen en la creació de noves activitats estratègiques que ajudin a l'organització a innovar a través d'aliances. Espais de cocreació als quals no estem acostumades degut a l'execució individual dels projectes a través de subvencions locals, regionals i estatals.

Quan serà doncs que les entitats socials començaran a participar de projectes a més gran escala? Podríem respondre a aquesta pregunta dient que només serà possible quan comencem a integrar en els plans estratègics la persecució de la innovació social en el mateix sector social. Però sobretot necessitarem invertir temps i recursos en la creació de col·laboracions públiques, privades i socials amb agents a nivell local però també en altres territoris de la Unió Europea. És imprescindible entendre i exigir aquesta triple aliança per tal de garantir una recuperació social a la crisi que estem vivint.

En aquest sentit, des de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya s'ha impulsat la creació d'una Oficina Tècnica Internacional, des d'on vetllem per traslladar les prioritats de les federacions socials catalanes a les polítiques de finançament i estratègia europees, així com l'impuls d'activitats que facilitin la creació d'aliances, l'adquisició de coneixement i la formació per tal d'enfortir el sector i que els fons europeus deixin de ser un mite per passar a ser una realitat social.