Jaume Albaigès reflexiona sobre la importància del treball en xarxa.
Fa uns dies vaig participar en una activitat de voluntariat ambiental a Collserola. Més enllà d’altres consideracions, em va fer l’efecte que la convocatòria no havia tingut gaire èxit (ep!, això no vol dir que després no es fes una bona feina; al contrari). No vaig fer un recompte precís, però com a molt hi havia una trentena de persones, bona part de les quals ja tenien alguna vinculació prèvia amb l’organització convocant o amb l’indret.
Curiosament, en acabar la jornada, vaig enxampar sense voler una conversa entre dues persones veteranes de la cosa que es felicitaven per la quantitat de gent aplegada. Ja veieu com de diferents eren les seves impressions i les meves!
Per completar el dibuix, quan arribava al lloc de l’activitat vaig coincidir amb un grup d’escoltes que anaven d’excursió per la zona. En un primer moment vaig tenir la impressió que també eren allà per la mateixa raó que jo, però de seguida van desviar el seu camí i van anar cap a una altra banda. No em vaig poder estar de pensar que hauria tingut tot el sentit del món que aquell dia s’hagués establert una bona connexió entre el món de l’educació en el lleure i el del voluntariat ambiental.
Tot plegat em va fer pensar en aquest mantra que tan sovint repetim sota la denominació de treball en xarxa. Com en tantes altres coses, en parlem més que no pas en fem, i també com en molts altres casos, ens costa de veure que si no ho incorporem a la nostra cultura organitzativa és molt difícil que se’n derivin beneficis rellevants i sostenibles a mig termini.
En un context en què tantes entitats tenen dificultats per obtenir recursos de tota mena i, no ho amaguem, sovint competeixen entre elles per aconseguir-los (finançament, voluntariat, etc.), es fa del tot necessari incorporar una pregunta als nostres protocols de treball: amb quines altres entitats hauríem de desenvolupar cadascuna de les iniciatives que ens plantegem, pensant en assolir més impacte, en reduir l’esforç per arribar al mateix objectiu i en transversalitzar socialment els valors d’uns i altres?
Ens animem a descobrir les possibilitats d’aquest oceà blau?
Afegeix un nou comentari