Si d’una cosa podem estar segures les entitats socials i, en concret, les entitats amb projectes de mentoria social és que les persones a qui van dirigits els nostres projectes es troben i es trobaran en situacions de major inestabilitat psicosocial i econòmica que abans del COVID-19. De fet, ja ho estem notant: setmanes d’aïllament, reduccions o pèrdues de feina, pors o incertesa s’acumulen en infants, adolescents, joves, famílies, homes i dones, nascudes aquí, migrades o refugiades, que estan en situació de vulnerabilitat o que passen per moments de dificultat.

Les xifres parlen per si soles: gairebé 10 de cada 10 persones immigrants es veuran afectades per la situació de la COVID-19; també prop de 10 de cada 10 infants que ja es trobaven en situació de vulnerabilitat, així com una mica més de 9 de cada 10 persones extutelades (Marina Claverías, 2020), per agafar tres dels col·lectius beneficiaris dels projectes de mentoria de la Coordinadora de Mentoria Social.

D’aquestes setmanes, les entitats de mentoria social n’estem extraient grans aprenentatges, noves eines i noves maneres de fer: mentoria virtual, grups de suport virtuals, autoorganització, webinars, eines, recursos i formacions virtuals, etc. Hem d’aprofitar el potencial de la mentoria virtual com a nova eina i/o com a complement a la mentoria presencial clàssica i veure les noves oportunitats que ens ofereix per a reforçar i/o complementar els projectes ja existents, o per a crear-ne de nous. Acompanyar no és només ser-hi presencialment. Acompanyar és, sobretot, ser-hi.

Però, segurament, el major aprenentatge d’aquestes setmanes és que, en moments de crisi, tenir gent al teu voltant que es preocupa per tu és molt important. I la mentoria va d’això!

La mentoria social té ara –durant el confinament i en la crisi que s’anuncia i s’intueix– més sentit que mai. Ens aporta escolta, reconeixement, suport, aprenentatge, diversitat de visions i opinions, noves oportunitats, xarxa, reforç de l’autonomia i l’autoestima, confiança. La mentoria apropa nous coneixements i aprenentatges als mentorats i mentorades, però també als mentors i mentores. I la mentoria social a casa nostra és referent de qualitat a Europa!

I és justament per tot això que cal que les polítiques socials, ara més que mai, segueixin apostant per una metodologia d’acompanyament, de participació comunitària i de transformació social com és la mentoria social. Correm el risc que les necessitats més elementals i immediates ­–i sens dubte imprescindibles– com l’habitatge o l’accés a menjar no ens deixin veure el que pot passar amb les persones vulnerables des del punt de vista emocional. Correm el risc que les administracions es deixin endur per la incertesa i actuïn excessivament de forma reactiva, sense tenir en compte els efectes de la crisi a mitjà i llarg termini.

Aquesta perspectiva és perillosa. Hem d’aprendre de la crisi del 2008. Sabem que les conseqüències en termes de salut mental i emocional no són evidents a primera vista, i és per això que tendim a oblidar-les amb més facilitat. És per això que reivindiquem una aposta pel mitjà i llarg termini des d’allò públic, que ens permeti avançar-nos a aquests riscos amb la construcció de comunitats més cohesionades i solidàries. Una aposta pels projectes socials que teixeixen i generen suport entre les persones. Una aposta per la mentoria.

I és que, malgrat el confinament, la mentoria no para. I no para gràcies a l’esforç de mentors i mentores, mentorats i mentorades, les seves famílies i entorn, de les persones tècniques i referents. Totes elles han permès mantenir vives les relacions de mentoria en una situació gens fàcil, que suposa un repte dia a dia i que mai abans havíem viscut. A totes, moltes gràcies!

Article escrit per Laia Bernués, Presidenta de la Coordinadora de Mentoria Social i Marta López, Directora de la Coordinadora de Mentoria Social.