Com incorporar la perspectiva de gènere i les mesures d’igualtat a les entitats?

Quins indicadors hem de tenir en compte per dissenyar projectes amb perspectiva de gènere? Com fer una autodiagnosi per identificar com a entitat els nostres punts forts i dèbils en aquest àmbit? Quines fases hem de seguir per elaborar un pla d'igualtat? I un protocol per abordar l'assetjament sexual? Com una organització pot fomentar l'apoderament de les dones?

La resposta a aquestes qüestions, entre d'altres, les trobem al 'Manual sobre la incorporació de la perspectiva de gènere i mesures d'igualtat per a entitats' elaborat pel Centre per a la Igualtat i Recursos per a les Dones (CIRD) de l'Ajuntament de Barcelona i publicat per Torre Jussana.

El document s'adreça al tercer sector ja que, com s'afirma a la publicació, "si bé les entitats representen un sector referent pel seu compromís social i la presència significativa de les dones en tots els àmbits i nivells, això no vol dir que no es puguin reproduir certes desigualtats de gènere".

Tot i així, Estel Crusellas, directora del CIRD, va voler destacar durant l'acte de presentació del manual, organitzat el 14 de febrer a Barcelona, que “els temes de gènere sempre han estat incorporats per les entitats però no sempre visibilitzats". En aquest sentit, va assenyalar la importància d'identificar aquelles pràctiques que ja estan realitzant i "posar-les en valor". Crusellas també va reivindicar que "no hem de caure en la creença que només poden incorporar la perspectiva de gènere les organitzacions més grans i amb més capital humà. Totes les entitats poden fer-ho”.


Marc legal, disseny de projectes i gestió interna

El manual es divideix en tres blocs temàtics. El primer ofereix una visió general dels conceptes bàsics i el marc legal -a nivell europeu, estatal i català- sobre igualtat de gènere.

El segon proporciona tot un seguit d'eines teòriques i pràctiques perquè les entitats puguin incorporar la perspectiva de gènere a l'hora de dissenyar els seus projectes. Amb aquest objectiu, s'identifiquen les diferents fases que cal seguir, els indicadors a tenir en compte i exemples de bones pràctiques.

Aquest capítol també presenta una sèrie de recomanacions per portar a terme una comunicació inclusiva de gènere "sense que aquesta resulti enrevessada, que és una de les pors que tenen les entitats", segons va explicar Verónica Santoro, membre del CIRD, que també va intervenir durant la presentació.

La tercera part d'aquest material se centra en el funcionament i gestió interna de les entitats. D'una banda, s'aprofundeix en les mesures d'igualtat que es poden desenvolupar i en com elaborar un pla d'igualtat, oferint una bateria de preguntes, indicadors i un guió -adaptable a la realitat de cada organització- que permeten fer una autoavaluació i ajudar a dissenyar aquesta eina.

D'altra banda, també s'analitza com intervenir en els usos del temps per contribuir a una gestió del temps "més responsable socialment a la vegada que més eficaç" i es plantegen accions i processos que les entitats poden seguir per fomentar l'apoderament de les dones, un dels temes que, segons Montoro, més interès susciten.

Per últim, però no menys important, el manual dona pautes i mesures per a la prevenció i intervenció davant l'assetjament sexual, així com metodologia a seguir per elaborar un protocol a través del qual afrontar aquesta problemàtica. "En la societat actual, no hi ha cap àmbit que no sigui susceptible de viure assetjament sexual" va afirmar Verónica Montoro.

Acompanyament al món associatiu

A banda d'aquest material i per facilitar que la perspectiva de gènere s’apliqui al món associatiu, el CIRD ofereix també acompanyament i assessorament tècnic a aquelles entitats que ho sol·licitin escrivint al cird@bcn.cat.

Les organitzacions i persones interessades en consultar el manual poden descarregar-lo gratuïtament en aquesta pàgina de Torre Jussana o adquirir una còpia del document en format paper adreçant-se al correu tjussana@bcn.cat.