Cristina Rodríguez: “Quan formes persones voluntàries es genera un espai de confiança on buidar inquietuds”

Què és el Far Cooperatiu?

El Far és una cooperativa que es va fundar a l’abril del 2019 i que es dedica a la comunicacio social i participativa i al desenvolupament de projectes amb impacte social.

Quin objectiu té?

Donar veu a col·lectius que normalment estan invisibilitzats.

En què consisteixen les tasques d’una persona que s’encarrega de la formació del voluntariat?

Ara mateix m’encarrego d’executar els cursos. Les meves tasques són programar aquests cursos, elaborar el material, pensar els espais, desenvolupar dinàmiques... També generem espais on compartir experiències i resoldre les necessitats de l’alumnat en l’espai virtual. D’altra banda, tenim molta feina d’adaptació dels cursos a l’actual situació que estem vivint, amb un format més virtual.

Què formacions doneu des del Far?

Fem formacions en l’àrea de comunicació i en la capacitació de persones voluntàries per donar eines en la seva acció. Algunes d’aquests poden ser l’impacte que té l’acció voluntària en la comunitat, com realitzar una bona gestió de xarxes socials, elaboracions de plans d’estratègia i comunicacio o de llenguatge inclusiu per no estigmatitzar el col·lectiu.

Seguiu alguna metodologia en concret?

Partim d’una base molt participativa, des d’una lògica del compartir el coneixement i no només ensenyar. Generem espais de confiança, en els que tothom es pugui expressar obertament, mostrar els seus dubtes, inseguretats o interessos i que sigui molt interactiu. A més, sempre busquem que s’adapti a la realitat i la situació que vius quan estàs fent un voluntariat.

Em pots explicar com ha estat la teva experiència com a formadora?

M’encanta el meu rol de formadora i gaudeixo molt. Ara ja fa uns quants anys que faig formació de persones adultes. Em sembla molt enriquidor i m’ajuda a tenir aterrada la meva tasca professional perquè estàs compartint sovint espais formatius amb gent de diferents entitats i diferents àmbits que et fan estar al dia de la realitat del tercer sector.

També t’obre la mirada, per exemple, amb els cursos que fem amb persones amb diversitat funcional o amb adolescents per apoderar-les. Diuen la seva opinió, com es senten al respecte i d’aquesta manera conec millor aquests col·lectius, aprenent jo també a cada classe.

Com és la relació que es crea amb les persones voluntàries?

Durant les sessions tinc la sensació que és un vincle en el que les persones voluntàries troben en mi un espai on poder buidar inquietuds, un espai on no seran jutjats ni es qüestionarà el que fan o com es senten. És una relació de confiança per poder expressar pors i inseguretats o les coses que ens agraden. És molt interessant perquè comparteixen les vivències amb la gent voluntària o les persones que ajuden. És una relació molt enriquidora.

Algun bon moment o experiència que recordis?

Em va agradar molt la primera vegada que vaig fer formació per voluntariat inclusiu. Un curs on es barregen persones voluntàries amb i sense diversitat funcional. Les persones que fan voluntariat amb diversitat funcional poden dir en veu alta que elles també són vàlides i que tenen ganes de que les mirrin com una persona que aporta a la comunitat i no només rep ajuda.

I alguna persona voluntària que t’hagi marcat?

Sempre recordo molt a les persones voluntàries que tenen algun handicap que els hi ha fet més difícil ajudar o tenir totes les necessitat cobertes. Per exemple, persones molt grans que continuen anant cada dia o cada dos o tres dies a portar aliments a col·lectius vulnerables. Gent que ja té bastant amb cuidar-se ella mateixa, però segueix ajudant als altres i segueix fent voluntariat.

També les persones amb diversitat funcional que físicament estan molt afectades, però van a l’escola a llegir contes. La seva vida ja es prou complicada, però treuen força per ajudar a altres persones. Un altra cas, el programa Vol.in de voluntariat amb persones migrades. Són uns joves que no tenen assegurat ni l’habitatge, que van a col·laborar i fer voluntariat amb persones amb problemes de salut mental. Quan tornen del voluntariat no saben ni tan sols si tindran un lloc on dormir aquella nit, però igualment segueixen ajudant als demés.

Aquesta experiència t’ha canviat la teva forma de pensar o de veure el voluntariat?

No perquè abans ja havia estat voluntària i tenia clar la base. Per mi el voluntariat és un agent actiu, crític i de millora. El que sí que m’ha ajudat és a ampliar la meva mirada cap al que és voluntariat i cap a les opcions que hi ha i conèixer coses que està fent la gent i que no tenia ni idea. Descobrir situacions que es troben les persones voluntàries i com les resolen i donar al voluntariat una forma més complexa i diversa del que pensava que era.