Trobar víctimes o persones represaliades del franquisme no és una tasca fàcil. La documentació està repartida en molts arxius de diferents punts del territori i no és possible fer una cerca centralitzada. Ara l'associació Innovation and Human Rights ha construït el primer mapa que centralitza la informació en una única base de dades i permet localitzar les persones per lloc de naixement i/o per cognom a tot l'Estat, un pas endavant per la justícia i per la democratització de la documentació.

Tot i així, encara queda feina per fer ja que disposen d'una base de dades amb 1.200.000 persones, i només 82.000 han pogut ser al mapa perquè no hi ha informació sobre el lloc de naixement de la resta. La idea és poder-lo anar actualitzant a mida que els arxius vagin fent accessible aquesta informació. I és que la feina de l'entitat és alliberar aquestes dades que publiquen els arxius i les persones investigadores, netejar-les, unificar-les, republicar-les i difondre-les perquè tothom hi tingui accés.

Del total de la seva base de dades, que els ha costat anys de feina aconseguir, gairebé mig milió són de consells de guerra, dels quals 70.000 són de la llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme buidades per l'Arxiu Nacional de Catalunya.

L'eina sense precedents és un pas més enllà del cercador per noms que la mateixa associació va posar en marxa anteriorment, però ara implementa la visualització pel municipi d'origen, a més de la cerca per cognom.

Això permet descobrir persones represaliades i víctimes properes de les quals no es tenia coneixement o veure si hi havia més repressió de persones d'un determinat origen. Així, podem veure que hi ha més de 500 registres a Barcelona ciutat i més de 600 a Tortosa, o buscar les persones represaliades que hi va haver en un poble de pocs habitants, com és el cas de la Pobla de Massaluca, a la Terra Alta, on l'única víctima de la qual hi ha documentació va morir a Mathausen. Es pot consultar en aquest vídeo el seu funcionament.

La referència de l'autoria és imprescindible per complir amb un dels seus objectius, que és la difusió de la feina dels arxius i les persones investigadores. Per això, cada registre, remet a un conjunt de dades, on hi ha les referències, l'autor i les fonts d'on s'han extret, explica Guillermo Nasarre, analista de dades, que ha treballat per homogeneitzar la informació i detectar errors amb eines de programari lliure.

Té clar, però, que cada línia és una persona, i "això és el que dona sentit a la feina que fem", afegeix la presidenta de l'entitat, Concha Catalán.

"Vaig trobar gent en un poble on quan era petita la meva família tenia una casa i no en tenia ni idea. T'agafen ganes de dir: «Qui eren aquestes persones? Què va passar amb elles?»", es pregunta Catalán. I és que un dels objectius de l'associació és explorar noves maneres d'investigació historiogràfica a través de la visualització de dades, a més d'ajudar les famílies a trobar documentació i difondre la feina que fan els arxius i les persones investigadores.

"Ens definim com a activistes pel dret a la informació i estem fent una cosa que hauria d'haver fet l'estat fa molts anys", sentencia Catalán.

Aquesta entrevista explica en detall la feina de l'associació, que difón la seva activitat a la web, a través del butlletí de notícies i via xarxes socials @ihrworld.