Podem considerar el futbol com un banal i mimètic reflex de la societat i de la vida de cada individu. Cada jugador/a és un ésser individual que forma part d’un tot i que necessita treballar en equip i sentir-se part del mateix per oferir la seva millor versió. Valors com l’esperit de superació, la companyonia, la solidaritat o l’esforç es troben intrínsecs en aquest esport fent del mateix un mitjà de suport i aprenentatge perfecte per fer front a les dificultats i desafiaments del dia a dia.

Qui sembla que té la tàctica ben apresa és en Frederic Vidal. El nostre protagonista va viure durant 10 anys a Bèlgica treballant amb persones refugiades i participant del projecte de futbol social Belgium Homeless Cup (BHC). Quan decideix tornar a Barcelona, arriba amb el desig de poder seguir amb la seva tasca a la ciutat que el va veure néixer i aposta per calçar-se les botes i posar en marxa Street Soccer Barcelona.

Primers tocs, els orígens

El primer contacte amb la pilota no va ser fàcil. El projecte no té sentit sense la seva matèria prima, les persones i, per tant, calia detectar les necessitats de la ciutat per poder acostar-se a aquelles persones que més ho necessiten.

Decideix contactar amb les entitats de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (Xapsll) per explicar el projecte, que obté una gran rebuda. És a partir d’aquest moment que les entitats deriven al programa persones sense llar mentre d’altres arriben gràcies al boca-orella.

Molt més que ‘paxangues’

El projecte, en quant que inclusiu, no es limita simplement a facilitar un espai per fer un ‘partidet’ i prou. Segons ens explica el fundador d’Street Soccer Barcelona: “ens definim com un projecte socioesportiu dirigit a persones sense llar i en precarietat social que busca la inclusió d’aquest col·lectiu”.

Més enllà d’oferir les instal·lacions per jugar, roba, dutxa i menjar, es busca que “les persones s’hi trobin a gust i en confiança facilitant els torns de paraula i escolta i realitzant dinàmiques sense pilota, joc cognitiu, cant,...” a la vegada que s’intenta lluitar “contra els elements més competitius del futbol”, motiu pel qual “no juguem en cap lliga i potenciem els partits amistosos”.

Treball en equip

El projecte no és aliè a la realitat del sector, ans al contrari, “l’equip treballa a prop d’entitats, sobretot d’Accem i del centre de dia de la Font Honrada de Progess i està en contacte permanent amb educadors i educadores d’altres entitats i projectes”. Aquest fet els permet estar més propers a cada persona i aprofundir més en les seves necessitats.

El voluntariat, l’estrella

No podem parlar d’Street Soccer Barcelona sense emfatitzar en el paper que hi juga el voluntariat. En paraules del fundador de l’entitat, “les persones voluntàries tenen un paper cabdal ja que a més de fer-se càrrec de les tasques organitzatives (repartir/recuperar la roba, acollida, esmorzar, dutxes, fotografia, ..), el voluntariat també participa de la part esportiva”.

Aquesta implicació fa que s’estableixi una relació propera entre el voluntariat i les persones en risc d’exclusió i es compleixi així amb un dels objectius del projecte, el d’ajudar a crear vincles entre la població nouvinguda i la local.

Tal i com ens explica el Frederic Vidal, “captem voluntariat a través de portals webs especialitzats com ara Haces Falta, Mi aportación, etc.. o a través del boca-orella”.

El Paulo López va néixer a Colòmbia fa 44 anys i és una de les persones voluntàries que mantenen viu el programa. Llicenciat en educació física, el Paulo va conèixer el projecte “a través d’una ONG que em va posar en contacte amb el coordinador. Buscava un projecte esportiu on participar com a voluntari i Street Soccer Barcelona em va motivar per el tipus de població amb la que treballa”.

El Paulo s’encarrega de l’àrea esportiva de l’associació. Entusiasmat, ens explica que utilitzen “una metodologia transitòria integrada per a persones nouvingudes que estan de pas, i que realitzen els seus primers passos a la ciutat de Barcelona”. Per a ell, fer voluntariat respon a una necessitat de compartir coneixements i a la vegada aprendre de l’experiència de vida dels i les membres que participen en el projecte.

Ara bé, el que més el motiva de la seva tasca com a voluntari és “treballar amb joves i persones que valoren el treball que un realitza per ells i que no deixen de sorprendre per la manera com veuen la vida i les ganes que tenen de sortir endavant” i destaca que “uns minuts d’activitat física els permet deixar enrere els moments difícils que estan vivint”.

Els protagonistes de l’entrenament

L’abdoul Karim, de 24 anys, és un dels joves que participen del projecte. D’origen malià, l’Abdoul va arribar a Street Soccer Barcelona gràcies a Accem, amb qui ja havia realitzat un programa d’acollida de 3 mesos.

La seva història no difereix gaire de la de moltes persones que arriben del continent africà a la recerca d’una vida digna: “he vingut per tenir una vida millor i em trobo que no puc treballar perquè no tinc papers. No he vingut aquí a robar i m’agradaria que els ciutadans europeus ens fessin més confiança i ens donessin l’oportunitat de treballar”.

Davant d’aquesta situació complicada, l’Abdoul va decidir participar del programa perquè “el futbol és la meva passió i el projecte ens ajuda a integrar-nos i conèixer ràpidament persones que es troben en una situació semblant”, i afegeix que “quan els dijous al matí participo en els entrenaments amb els meus germans, em sento feliç i m’oblido dels problemes”.

Com a anècdota, l’Abdoul recorda satisfet i agraït l’oportunitat d’haver conegut i jugat un partit amistós contra un exjugador del Barça.

Entrebancs i reptes de futur

Però tot i la missió social del projecte i la sort de comptar amb diverses persones voluntàries, en Frederic Vidal apunta “que es troben amb els problemes clàssics dels projectes socials que comencen, és a dir, el finançament. Des de la constitució de l’associació, al juliol de 2018, estem en cerca i captura de patrocinadors, socis/es o persones que vulguin col·laborar de la manera que sigui”.

Aquest és un dels principals reptes de futur d’aquesta jove entitat que busca consolidar-se i obrir nous espais esportius amb característiques semblants. Sense anar més lluny, el proper mes d’abril esperen posar en marxa un segon espai destinat a dones en risc d’exclusió social.

I és que el futbol, aquest esport de masses que tan apassiona a una bona part de la població i que tan odia una altra, esdevé un llenguatge universal que traspassa fronteres i genera oportunitats a aquelles persones que més les necessiten.

Street Soccer Barcelona desenvolupa la seva activitat al Camp Municipal de Futbol de la Satalia, al barri del Poble Sec de Barcelona. Si esteu interessats en participar del projecte o fer voluntariat, podeu posar-vos en contacte amb l’entitat a través del seu portal web.