L’àmbit associatiu en dades: xifres de rècord
Comparteix
Les dades mostren un creixement del món associatiu en els darrers 10 anys i es manté la concentració d’entitats en l’àmbit cultural.
El món associatiu compta amb una salut de ferro. En els darrers cinc anys -i amb una pandèmia mundial pel mig- el teixit d’entitats catalanes s’ha incrementat gairebé en un 10%, superant la barrera simbòlica de les 75.000 associacions. Segons dades del Departament de Justícia, disponibles fins al 2021, totes les comarques catalanes tenen més associacions ara que l’any 2017 i gairebé una de cada dues associacions duu a terme activitats culturals.
Malgrat comptar amb una realitat clarament centralista (una de cada tres associacions té la seva seu al Barcelonès) les comarques del Moianès, els Pallars o la Conca de Barberà són les que han experimentat un increment d’entitats més gran, arribant a pujades del 20% en només un quinquenni.
La cultura s’endú la meitat de les associacions catalanes
Destaquen, molt per sobre de la resta, les associacions de l’àmbit de la cultura. Representen el 46% del total de les entitats repartides arreu del territori, i en acabar l’any 2021 n’eren més de 35.000, amb un increment de 4.000 associacions noves en aquest món en els darrers cinc anys.
Les entitats que han experimentat un creixement més important en els darrers cinc anys són aquelles que es dediquen a la defensa dels drets socials, cívics i de la persona juntament amb les de la salut, ambdues amb un increment del 18%.
Trencant el centralisme
Més de la meitat de les associacions catalanes es concentra a l’àrea metropolitana de Barcelona, una proporció que s’ha mantingut estable els darrers anys. Una dada que segueix les proporcions de població, ja que l’àmbit metropolità congrega el 64% de la població catalana.
Tot i això, totes i cada una de les comarques catalanes registren una pujada d’associacions inscrites en els darrers anys. El Moianès (20,9%), el Pallars Sobirà (15,1%), el Pallars Jussà (14,9%) i la Conca de Barberà (14,4%) encapçalen la llista amb un increment superior. La tanquen el Ripollès, amb un 5,6% de noves entitats i l’Alta Ribagorça, amb un 6%.
Si ens fixem en quines comarques tenen més iniciativa en funció del tipus d’activitat, podem veure que el Priorat és un indret clau per la cultura, amb el 64% de les entitats en aquest sector. L’Aran destaca en organismes dedicats a l’ensenyament i la investigació (14,5%) i les associacions sectorials (21%). Mentre que la Segarra compta el 23,4% de les associacions comarcals dedicades a la defensa dels drets cívics i socials.
Afegeix un nou comentari