Meritxell Martínez: “La creativitat és trobar solucions noves a problemes antics”

La Xixa Teatre naixia una fosca nit a Dakar per donar llum a la diversitat i la interculturalitat a Catalunya. Avui, des del bell mig del barri del Raval de Barcelona, segueix aquells primers passos amb la certesa que el Teatre de l’Oprimit és una autèntica eina de transformació social. A la Meritxell i l’Adrián els hi agrada “fer coses que tinguin consistència” i, per això, l’entitat rep aquest nom. Es veu que també va ser una forma de catalanitzar l’elixir dels inques. El seu és un cafè americà i un amb llet, tots dos sense sucre. Entre glop i glop, comencem a parlar.

Com va néixer l'Associació La Xixa Teatre?

Meritxell. A l’octubre de 2010, per donar visibilitat a la diversitat i la interculturalitat, i per poder qüestionar-ne prejudicis i estereotips. I és que, malgrat ser de Barcelona i la identitat de l’associació estigui molt arrelada al territori, vam néixer a Dakar, mentre participàvem en un festival del Teatre de l’Oprimit.

Adrián. Ho fèiem amb la voluntat de multiplicar l’eina del Teatre de l’Oprimit per fer-la arribar al major nombre de públic possible, a través d’activitats gratuïtes i a l’abast de tota la ciutadania.

I després de gairebé 10 anys, seguiu ben a prop d’aquells principis.

M. M. Exacte! Sense anar més lluny, d’aquí poc comptarem amb un expert africà per tal que només la seva presència ja qüestioni alguna cosa. Hi ha gent que creu que a l’Àfrica no hi ha persones expertes i en aquest cas, nosaltres en portem una amb el Teatre de l’Oprimit.

Considereu que les eines teatrals són un mitjà de transformació social?

A. C. Sí. Rotundament. Obrem amb el teatre social perquè pensem que treballant les situacions quotidianes i les d’opressió que es pateixen diàriament, podem fer una transformació general de la realitat. Partim de situacions particulars per extrapolar-les a allò general i, així, socialitzar-les. El teatre té alguna cosa molt bona, el fet d’actuar en un moment determinat: aquí i ara.

Però no tothom sap actuar i això pot ser un inconvenient per a la persona...

A. C. És que nosaltres considerem el teatre com la síntesi de totes les arts. No fem teatre convencional, sinó que la gènesi és que tothom som teatre, totes les persones tenen la capacitat de fer teatre perquè, ja des de ben petits, aprenem actuant, imitant i movent-nos.

Treballeu a partir de la unió de tres metodologies: el Teatre dels i les Oprimides, el Treball de Processos, i l'Educació Popular i la Investigació-Acció Participativa. Què tenen en comú?

M. M. Hi ha un primer punt que tots tenen en comú, molt lligat a l’esperit que ens va portar a posar en marxa la Xixa Teatre, la creativitat. Sentim que com a persones, i també com a societat, tenim la necessitat vital de recuperar allò que ens connecta amb la creativitat. En segon lloc, també comparteixen la part de la facilitació, com trobem camins, a través de la creativitat, que abans desconeixíem. Ens fa la vida més fàcil!

Per vosaltres doncs, la creativitat és el pal de paller de tot plegat...

M. M. La creativitat és trobar solucions noves a problemes antics. Quan treballem amb grups, quan proposem projectes i intervencions, sempre intentem recuperar l’ésser sensible que portem a dins les persones, i ho apliquem a la transformació social. De quina manera em transformo jo com a persona i també com transformo el meu entorn. De vegades, en el món social, caiem en la dicotomia entre l’individu i la societat. Nosaltres partim d’una connexió de l’individu amb el sistema, que unim a través de la creativitat.

Entre els projectes que teniu en marxa, actualment destaca ‘Selfee’. En què consisteix?

M. M. És un projecte que fa dos anys que dura, finançat per la Unió Europea i amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, en què hi estan representats diversos països europeus. La seva finalitat és trobar eines pel treball de les capacitats socials, emocionals i també digitals per ajudar a les persones que cerquen feina o que es troben en procés de tornar a definir la seva vida laboral. A la nostra societat, tant el fet de tenir feina com tot allò que ens passa al voltant de l’àmbit laboral, està molt a prop de la nostra identitat.

Podeu avançar alguns dels resultats del projecte?

M. M. Hem elaborat un manual amb activitats i accions formatives que es publicarà la setmana vinent en una conferència i que serà accessible a tothom, amb descàrrega i ús lliures. D’aquest manera, ens agradaria que fos d’utilitat per a tots aquells professionals que es dediquen a l’orientació sòcio-laboral per a què tinguin recursos a l’hora de generar innovacions en les seves tasques formatives.

A. C. Hi té un gran pes la importància de la no discriminació de les persones que cerquen feina, cosa que volem destacar. Per això, ha estat vital la col·laboració d’altres entitats i el treball en xarxa entre les diverses organitzacions que n’han format part

Per acabar, quin és el paper de les persones voluntàries dins de la vostra entitat?

A. C. Comptem amb unes 300 o 400 persones amb les quals estem en contacte, ens segueixen i ens acompanyen en els nostres projectes. Sense elles seria impossible aconseguir la repercussió que tenen les iniciatives que estem desenvolupant. Parlant de la conferència, són un total de 10 les persones que, voluntàriament, han estat acompanyant-nos en la posada en marxa i en els processos de planificació i organització.

M. M. Hi ha gent que aporta temps, altres expertesa, altres idees,... Són grans puntals per a nosaltres.