Un viatge en taxi pels carrers de Kinshasa durant la realització d’un projecte de cooperació internacional va acabar sent un malson per l’entitat que l’impulsava. Cinc anys després d’acabar la iniciativa, membres de l’organització van haver de tornar a la capital de la República Democràtica del Congo per aconseguir una factura. L’administració els la reclamava i amenaçava la correcta justificació de tot el projecte subvencionat.

Aquesta anècdota real, malgrat que sembli una exageració fins a l’absurd, ha sobrevolat al llarg de la jornada sobre ‘Simplificació digital en l’administració pública. Propostes de les entitats socials’ que s’ha celebrat a l’auditori de la Universitat Pompeu Fabra aquest dijous 24 de novembre.

Una situació a la qual han anat acompanyant altres experiències i dificultats viscudes per entitats socials i de cooperació al desenvolupament. Redacció de projectes en el marc metodològic requerit per la convocatòria, enviament dels mateixos documents administratius vegada rere vegada, una calendarització de les convocatòries inestable o formularis que canvien any rere any.

La presidenta de la Taula del Tercer Sector de Catalunya, Francina Alsina, ha obert la jornada -moderada i acompanyada per la periodista Elizabeth López- destacant que la sobrecàrrega burocràtica allunya a les entitats de la seva missió, que és “l’erradicació de la pobresa i les desigualtats”. Un element compartit per Àlex Guillamón, copresident de Lafede.cat, que ha fet una crida a capgirar la dinàmica actual, que contra tot sentit comú ha dut a una creixent burocràcia digital malgrat els avenços tècnics.

També ha acompanyat l’obertura el nou conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, que fa tot just un mes era membre de la junta directiva de la Taula del Tercer Sector. Campuzano ha mostrat una sintonia del nou equip de la conselleria que encapçala amb les demandes presentades i ha confessat que aspira a “situar la conselleria de Drets Socials al segle XXI”.

Tot i que no s’ha volgut mullar en propostes concretes presentades per les entitats, el titular de Drets Socials ha reconegut que les subvencions que són responsabilitat de la seva conselleria han de “funcionar bé” i, ha posat com a exemple que les convocatòries “no es poden publicar a finals del mes d’agost”.

Entitats i federacions unides per la simplificació

Les dues federacions impulsores de la jornada han presentat els informes i les principals conclusions a les quals han arribat. Roger Civit, director de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya ha explicat que l’elaboració de l’informe ‘La digitalització i la simplificació dels processos administratius de finançament públic’ s’ha fet tenint en compte el punt de vista d’entitats, federacions, grups de treball i especialistes en la matèria.

Una recollida d’informació que ha servit per analitzar diversos formularis relatius a convocatòries a subvencions públiques. Avancem resultats: l’estudi suspèn els formularis en gairebé tots els camps, aprovant només la seguretat en el tractament de les dades.

La Taula posa les línies fortes, i així ho reflecteix el document, en la unificació dels tràmits de l’administració a Catalunya en un únic portal electrònic, l’harmonització dels tràmits i les justificacions entre administracions. Proposen també la creació d’un únic registre de documents actualitzables. Pel que fa als formularis, consideren que s’ha de treballar des de l’inici del disseny per tal de tenir en compte l’accessibilitat completa, i el format html que substitueixi els arxius en format pdf o word. Apunten que els processos de subvenció han d’incloure també una recollida de queixes i suggeriments, així com facilitat la certificació de persona jurídica i garantir-ne la gratuïtat.

La directora de Lafede.cat, Pepa Martínez, ha fet palès que la preocupació de les dues federacions per la càrrega burocràtica no és casualitat. “Demostra que no és un problema aïllat i que és molt més general del que en un principi podríem pensar”, ha apuntat.

La federació d’entitats per la justícia global ha presentat el ‘Diagnòstic sobre les convocatòries catalanes de cooperació’. Un estudi que ja ha vist els primers fruits, com la col·laboració amb administracions per tal que les entitats tinguin accés als formularis abans de la publicació de les subvencions, una ajuda important a l’hora de preparar els projectes.

Martínez ha denunciat que l’excés de tràmits administratius està portant a l’auge d’un neocolonialisme burocràtic. “Estem parlant de descolonització però enterrem amb tràmits a les contraparts”, ha explicat. La directora de Lafede.cat també ha posat el focus en la necessitat de canviar la Llei de Subvencions, de l’any 2003, que a més de tenir un disseny absolutament centralista no té en compte la realitat actual de les entitats de cooperació al desenvolupament.

Una llei, i un funcionament ultra burocràtic generalitzat, que perjudiquen especialment a les entitats sense personal professional. Uns processos que condemnen a les entitats sustentades pel voluntariat a haver de renunciar al finançament públic.

Partint d’aquesta anàlisi, les organitzacions de cooperació al desenvolupament aposten per ampliar els terminis en els procediments, harmonitzar pressupostos (suprimint el desglossament per activitats), harmonitzar els formularis. Consideren necessària també una calendarització estable de les convocatòries i la creació d’un registre unificat i actualitzable de les principals informacions de les informacions, a l’estil del PADOR europeu.

Europa, referent en bones pràctiques

Precisament ha explicat la seva experiència amb el PADOR, acrònim de Potential Applicant Data Online Registration, Gemma Pinyol, experta en governança, societat civil i gènere per a la Comissió Europea.

La consultora catalana ha detallat que aquesta base de dades permet registrar informació bàsica, aquella que s’ha d’adjuntar a cada subvenció, i centralitzar-la en un únic sistema. Una eina que, a més, permet actualitzar els documents en qualsevol moment.

Pinyol s’ha mostrat partidària d’aplicar un criteri d’escala a l’hora de fiscalitzar els projectes finançats amb diners públics. “No podem demanar el mateix a un projecte de 30.000 euros que a un de 5 milions”, ha assenyalat. Per a l’experta, els processos més petits requereixen un seguiment, però en cap cas es pot equiparar la càrrega burocràtica a la de projectes amb grans volums de facturació.

A nivell europeu, l’experta ha compartit dues eines que poden ser referent també a l’àmbit català: el portal PROSPECT, que centralitza les subvencions de cooperació al desenvolupament i ECAS, European Comission Authentication Sistem, que permet la gestió de subvencions de convocatòries europees.

Digitalització i la relació entre administració i les entitats socials

Les administracions públiques també s’han mostrat partidàries d’avançar cap a una digitalització completa. Núria Espuny, directora general d’Administració Digital i d’Organització, Ascen Moro, cap del Departament del Gorvern Obert i delegada de protecció de dades de l’Ajuntament de Sant Feliu i Àstrid Desset, directora gerent del Consorci Administració Oberta de Catalunya han compartit una taula rodona.

En un debat de codi obert, en què les tres representants han compartit quins són els avanços punters que estan duent a terme i els reptes que es plantegen, s’ha evidenciat que la feina per aprofundir la digitalització de l’administració hi és i està en marxa. El compliment dels objectius i de la relació amb les entitats socials marcarà el futur d’una nova administració.

Les entitats proposen

A través d’aquests estudis i el debat que han propiciat, Lafede.cat i la Taula del Tercer Sector han plantejat un decàleg de propostes per tal de millorar la digitalització de l'administració i la càrrega burocràtica.

Una sèrie d’elements que les administracions poden adoptar. Algunes amb major complexitat, com pot ser la creació d’un únic portal telemàtic per tramitar les subvencions, i d’altres més directes d’aplicar, com l’ampliació dels terminis en què es pot presentar la documentació d’una convocatòria.