Sònia Flotats: “Les entitats haurien d’aconseguir ser financerament autosuficients”

Suport Tercer Sector
El principal objectiu del màrqueting a les entitats, segons Flotats, és fer que les persones vulguin col·laborar en la causa. Font: S.F.
El principal objectiu del màrqueting a les entitats, segons Flotats, és fer que les persones vulguin col·laborar en la causa. Font: S.F.
La transparència, l'honestedat i la simplicitat són essencials perquè un missatge arribi a qui ha d'arribar. Font: S.F.
La transparència, l'honestedat i la simplicitat són essencials perquè un missatge arribi a qui ha d'arribar. Font: S.F.

Sònia Flotats: “Les entitats haurien d’aconseguir ser financerament autosuficients”

Suport Tercer Sector

Resum: 

L’experta en comunicació i responsabilitat social corporativa reflexiona sobre la necessitat de tenir una bona estratègia de màrqueting a les organitzacions i sobre el futur d’aquest àmbit.

Fa 9 anys, Sònia Flotats va atrevir-se a unir l’associacionisme amb el món de la moda. Un àmbit que, fins a aquell moment, semblava incompatible amb el respecte pel medi ambient i per les persones. Així, es va convertir en sòcia fundadora de l’Associació de Moda Sostenible de Barcelona.

També s’ha dedicat durant molt de temps a assessorar entitats com a experta en comunicació i en responsabilitat social corporativa. Alhora, és creadora i editora de la revista digital So Good So Cute, un mitjà de referència en moda ètica i sostenible.

Com vas passar de dedicar-te al periodisme a treballar en el món del màrqueting social?

Vaig començar treballant com a periodista digital quan encara era una professió molt nova. El món social l’havia conegut prèviament com a monitora de lleure, però sense saber molt bé en aquells moments que estava fent voluntariat.

Aviat vaig voler lligar el món social amb el de la comunicació, l’àmbit en el qual m’havia format acadèmicament. Això em va portar a la Fundació Adsis, on vaig guanyar confiança, eines i formació. Després de dos anys, em van fer responsable de comunicació i màrqueting.

Després has estat assessorant diverses entitats.

Sí. Després vaig començar a treballar a l’àrea de les ONG d’una consultoria, ajudant més de 50 entitats a fer les seves campanyes de comunicació, màrqueting i captació de fons. El que va passar en aquella consultoria, però, és que les ONG no resultaven rentables, ja que no podien pagar tant com les empreses.

Sonia Flotats: “Estava convençuda que les entitats havien de poder professionalitzar-se d’una manera ètica”.

Finalment vaig marxar, perquè jo no volia deixar de treballar d’aquella manera. Estava convençuda que les entitats havien de poder professionalitzar-se d’una manera ètica, així que em vaig començar a fer pel meu compte.

A dia d’avui, segueixes oferint serveis de màrqueting a les entitats?

Actualment, a banda del meu projecte, segueixo treballant en aquesta línia. Jo sempre dic que les entitats són imprescindibles i que, si es paressin un dia totes, el món s’enfonsaria en 24 hores. Tot i així, penso que el món empresarial també ha de canviar, perquè si no l’únic que estarem fent és posar pegats.

Per aquest motiu també em dedico a ajudar les empreses a ser socialment responsables. Tot i haver-se posat molt de moda la responsabilitat social corporativa, crec que mica en mica s’estan fent els canvis que la societat demanda.

Poden arribar a ser socialment responsables les empreses?

Primer hem de veure realment quin impacte ambiental i social té cada empresa i a partir d’aquí treballar per fer que en tinguin menys. No passarem de 100 a 0 el primer dia, però a través del màrqueting es pot anar comunicant tot aquest procés.

Hi ha moltes empreses que estan fent les coses bé però no ho saben explicar, o no s’ho acaben de creure. Per suposat, si el canvi en l'estratègia de màrqueting no va en paral·lel a un canvi real, llavors estem parlant de 'greenwashing'.

Per què és necessari el màrqueting en les entitats?

Les entitats fan màrqueting perquè, a diferència de les empreses que busquen vendre un producte, necessiten vendre la seva causa. Fer que la gent desitgi sumar-s’hi. Em sembla molt noble i més senzill que fer màrqueting a qualsevol altre àmbit. De fet, en aquest sentit, jo sempre dic que les entitats tenen un caramelet de venda. Òbviament hem d’intentar no caure en el paternalisme ni el victimisme, però es poden contagiar les ganes de col·laborar. I es pot col·laborar de moltes maneres: donant recursos, temps, fons...

Quines estratègies de màrqueting social poden fer servir les entitats?

Al final, encara que soni a tòpic, la transparència és clau. També és important explicar històries, perquè el que més recordem les persones són les experiències. I si no podem fer que la gent les visqui en la pròpia pell, les hem d’explicar amb honestedat. És necessari aportar tota la informació possible d’una manera clara i senzilla per evitar que el nostre missatge es perdi o no s’entengui, ja que avui dia rebem missatges constantment i a tot arreu.

Sonia Flotats: “Reconèixer que no som perfectes també ens serveix com a argument de venda perquè ens escoltin”.

Jo no crec en qui diu que és perfecte. Ni persones, ni entitats, ni empreses. Precisament, reconèixer que no som perfectes també ens serveix com a argument de venda perquè ens escoltin més. Conèixer a qui ens estem dirigint i qui ens pot acompanyar també és essencial, apart dels coneixements tècnics necessaris per desenvolupar estratègies.

Quin camí creus que li espera al màrqueting social?

Crec que les entitats s’estan professionalitzant cada vegada més. Penso, però, que haurien d’aconseguir ser financerament autosuficients. A la societat li costa molt comprometre’s amb una sola cosa: avui volem col·laborar amb això i demà amb allò altre... per tant crec que haurem de trobar la manera en què les organitzacions deixin de deprendre totalment de les donacions i siguin capaces de créixer en autofinançament.

Com vas iniciar el projecte de moda ètica i sostenible So Good So Cute?

Sempre m’ha agradat la moda. Quan treballava a entitats del món social, anava disfressada a la feina (més “desarreglada" del que jo hagués anat) per por a semblar frívola i superficial. Va ser llavor quan vaig començar a investigar si hi havia una altra manera de fer moda. Vaig descobrir que sí: en l’àmbit internacional, la gent estava fent moda amb materials sostenibles i de manera ètica.

Considerant que es tracta d’un món copat per grans multinacionals, és difícil fer moda ètica?

Jo m’estimo més posar en valor els petits projectes de moda ètica que atacar les grans multinacionals, ja que són els que realment pateixen la falta de recursos per comunicar i per fer-se visibles.

El problema és que costa unir forces. Al 2013, quan començava a anar a reunions amb dissenyadores que treballaven d’una manera ètica i sostenible, vaig comprovar que totes es queixaven precisament d’això, de no tenir forces. En aquell moment jo no sabia massa de moda, però sí d’associacions, així que vaig proposar-les crear una. A partir d’aquella proposta, va néixer l’Associació de Moda Sostenible de Barcelona.

I quins plans tens de cara al futur?

Es difícil fer sostenible econòmicament So Good So Cute. Jo crec que ara per ara és un mitjà de referència en temes de moda i tendències sostenibles on la gent pot trobar informació i apropar-se a aquest món d’una manera fàcil i divertida, sense que suposi una càrrega. I espero que ho continuï sent, però també seguiré treballant assessorant entitats i empreses. Sempre dic que, si tens una història bonica per explicar, jo t’ajudo a que aquesta arribi bé i a qui ha d’arribar.

Afegeix un comentari nou