En línia amb l'apartat anterior, la publicitat no ha de reflectir només la problemàtica en qüestió. Les persones tenen una història llarga que no es limita als obstacles que hi ha al seu voltant, i reduir-les a aquestes qüestions pot dur a victimitzar-les i a presentar l'organització com l'heroïna de la història.

Per tal d'evitar això, quan se cerquen històries és important preguntar a les persones entrevistades per altres aspectes de la seva vida: qui són, com està la seva família, de què treballen, quins plans de futur tenen... Exposar una fotografia completa humanitza els subjectes beneficiaris, evita limitar les seves històries a una agenda externa.

Fer tot això que s'ha anat indicant també ajuda a la realització d'una altra bona pràctica en publicitat per ONG, i és vetllar perquè la representació de la imatge social de les persones a qui es vol ajudar que sigui fidel i no caigui en estereotips. Les entitats, a través d'adoptar una postura responsable, tenen el paper d'emmirallar les realitats d'un grup o un país i ajudar a la construcció d'un imaginari social d'aquesta alteritat que abandoni el simplisme i sigui obert.

Fer una campanya de publicitat també és un model de solidaritat, i és una oportunitat per a les ONG d'aprofundir en la comprensió i el compromís amb una comunitat, d'ajudar a canviar la narrativa sobre ella, i deixar de banda l'emocionalitat superficial. Això passa per donar una informació contrastada a les persones donants, i permetre que aquestes comparteixin i opinin sobre ella.