Claus de la cultura de pau

La cultura de pau aposta per fer un abordatge integral i transversal de les violències tot considerant el conflicte una part inevitable de tota societat.

La cultura de pau ve a ser una filosofia de vida, política i economia, un conjunt de valors despresos dels principis de la tolerància, la llibertat i la justícia, aplicables transversalment i que posen al centre el rebuig de la violència i el respecte dels drets humans.

A més, la cultura de pau es vincula estretament a la investigació per la pau, que, al seu torn, sorgeix als anys 30, a partir de l’estudi dels conflictes històrics. Aquest vincle s’estreteix encara més després de la Segona Guerra Mundial, i especialment arran de l’inici de l’escalada armamentística de la cursa nuclear.

Aquest recurs exposa algunes claus de la cultura de pau i recull enllaços a materials i entitats de treball d’aquest àmbit. S’ha pres com a font principal la càpsula ‘Introducció a la cultura de pau’ del Servei Civil Internacional (SCI).

Índex

Què és la cultura de pau

La cultura la conformen tota la veritat de costums, maneres de fer i de viure i tradicions d’una societat. Té una grandíssima influència en les nostres formes d’actuar i de pensar, i té efectes en com es duen a terme activitats laborals, com s’estableixen relacions, com es consumeix... Alhora, però, la cultura canvia i evoluciona amb el temps, està vinculada al context i a les persones.

La cultura de pau és aquella que estableix la no-violència en tots aquests àmbits de la tradició i els costums, és a dir, és una cultura que implanta la pau com a base de la societat. Les entitats i agents que treballen en aquest àmbit defineixen alguns conceptes clau al voltant dels quals giren les seves accions.

Pau i violència

El primer concepte essencial és, evidentment, la pau. Aquesta té dos vessants, la negativa i la positiva. El primer terme és el més estès, i s’entén com l’absència de conflicte o violència, motivant accions com les guerres preventives o l’aplicació de normes repressives. La pau positiva, en canvi, va més enllà. És la base de les actuacions de les entitats per la cultura de pau, i fa referència a la construcció conjunta i estructural de la cooperació, la tolerància i la dignitat humana. Es tracta d’un concepte de pau que es desenvolupa mitjançant un diàleg sensible amb el context.

Una segona clau de la cultura de pau és la violència. Aquesta es dona en tres formes: directa, estructural i cultural. La violència directa és aquella que s’exerceix de persona a persona o grup a grup, de manera que permet identificar víctimes i perpetradors. La violència estructural, d’altra banda, és aquella arrelada en com s’ha construït el funcionament de la societat, per la qual cosa es poden identificar les seves víctimes, però no les persones que la perpetren. Finalment, la violència cultural és aquella que fonamenta, justifica o legitima la violència estructural mitjançant els costums i tradicions d’una societat.

Aquestes definicions de pau i violència són importants per a l’establiment i l’estudi de la cultura de pau, ja que, en tant que conceptes antagònics, les dinàmiques mitjançant les quals es relacionen dicten les polítiques que es desenvoluparan per a abordar-les. La pau negativa, per exemple, només actua cap a la violència directa, i considera la pau com l’absència de conflicte, limitant la consideració d’aquest últim a actes violents que cal eliminar, i alimentant així la cultura de la violència.

Conflicte

Per les raons exposades a l’apartat anterior, un altre concepte clau que aborda la cultura de pau és el conflicte. És un concepte que denomina una relació de contraposició entre necessitats que provoca un element, el “problema”, i que acaba quan aquest es transforma fins al punt en què les parts implicades ja no el consideren com a tal.

La cultura de pau parteix de la consideració que totes les persones tenen necessitats legítimes. Per això, entén el conflicte no només com una part inevitable de les societats, sinó també com una oportunitat de canvi, perquè amb el problema també es transforma el seu entorn. Per tant, l’objectiu i repte primordial de la cultura de pau és que la societat compti amb les eines, recursos i capacitats suficients per a abordar i transformar els conflictes sense recórrer a la violència, i no pas eliminar el conflicte.

Accions individuals per la cultura de pau

Tot i que la construcció de la cultura de pau pot semblar el resultat de negociacions i implementacions polítiques d’abast global, hi ha accions que pot fer la ciutadania i que poden desenvolupar les entitats més petites per a contribuir a aquesta qüestió. Totes fan referència a evitar i enfrontar les dinàmiques que dominen el sistema actual.

Una d’elles, per exemple, és l’antimilitarisme. En aquest sentit, la ciutadania pot actuar de diferents formes: col·laborar amb campanyes de desarmament (demilitarize.org, icanw.org), consumir èticament tenint en compte quins negocis col·laboren amb la banca armada (es pot descobrir a bancaarmada.org), vetllar per la no naturalització del militarisme a l’educació (donant suport a campanyes com ‘Desmilitaritzem l’educació’)...

Les persones o entitats petites també poden contribuir a la cultura de pau des d’un vessant més local. Poden fer accions als seus barris i pobles com: tenir cura de les relacions i les persones promovent l’ètica de cures, adquirir habilitats d’anàlisi de conflictes per a encarar els que puguin sorgir als seus entorns (contrastar informació, entendre la pluralitat de perspectives...), aprendre a conviure amb la diversitat (fer evident a les persones de l’entorn les situacions de discriminació o sumar-se a campanyes antirumors)...

Entitats que treballen per la cultura de pau

Contactar, col·laborar i establir sinergies amb les entitats que treballen per la cultura de pau és una altra de les accions que es poden fer per a contribuir a aquesta àrea de transformació. A continuació es llisten algunes entitats d’àmbit català i internacional que treballen per la cultura de pau en diversos àmbits: