Com fer el llibre d’estil d’una entitat

11/05/2022

F Pere Tarrés

Autor/a:

Maria Bombardó Soro

El primer que s’ha de tenir clar és quins són els missatges clau. Font: Pexels

Com fer el llibre d’estil d’una entitat

11/05/2022

F Pere Tarrés

Resum:

El llibre d’estil és un dels pilars de la identitat de tota organització. En ell es recullen les normes de llenguatge, to, format i altres que totes les comunicacions d’una entitat han de seguir per emetre missatges coherents entre ells.

Les entitats, com passa amb les empreses, s’identifiquen amb una imatge mental que el seu públic té d’elles. Això és important perquè és a partir d’aquesta imatge que s’estableix la relació entre persones voluntàries, sòcies i donants i l’entitat en qüestió. És per això que, a l’hora de comunicar, aquestes organitzacions tinguin clar el seu missatge i els símbols associats a ell. Per anar bé, i no perdre la seva essència a l’intent, les entitats hauran de tenir aquestes qüestions ben definides prèviament.

Dues de les eines que es poden utilitzar per a aquesta estructuració són el manual d’identitat visual i el llibre d’estil. El primer es refereix als símbols i icones identificatius com el logo, els colors, les tipografies... El segon, en canvi, va dirigit a estipular qüestions de llenguatge, això és, allò que es diu i es deixa de dir i la forma de dir-ho.

El llibre d’estil és doncs un document que codifica el llenguatge amb què les entitats es donen a conèixer, i, entre altres coses, és útil per assegurar una consistència en tots els missatges que aquestes emeten i pràcticament garantir que aquests aconseguiran l’efecte desitjat. A continuació es detallen les característiques i els elements principals amb què ha de comptar un llibre d’estil.

Per a la redacció d’aquest recurs s’han utilitzat les següents fonts: ‘Qué es una guia de estilo y qué puede hacer por la marca de tu ONG’, del blog SocialCo, i ‘¿Qué es un manual de estilo y cómo construirlo?’, de WeAreContent.com.

ÍNDEX

Varietat i actualització

Per què és útil

Definir els missatges clau, posicionar-se respecte al llenguatge inclusiu, escollir les paraules preferides o prohibides, decidir els canals... Tot això són passos molt importants en la definició de la marca d’una entitat, i el que fa el llibre d’estil és recollir-les, estructurar-les, esdevenint una pauta per establir relacions significatives amb el públic objectiu.

Això es deu al fet que aquest document plasma la intencionalitat de la comunicació, obligant a totes les persones agents de l’entitat a ser coherents amb els seus arguments i reivindicacions principals. Així, es tracta d’un manual que ajuda a unificar el missatge, actuant així d’element de cohesió.

A més de tot això, el procés de redacció del llibre d’estil obliga a les entitats i institucions a repensar profundament els detalls que caracteritzen la seva marca.

Objectius i públic

És important recollir al llibre d’estil un apunt sobre a qui es dirigeixen els missatges i quins seran aquests missatges. Tanmateix, això s’ha de tenir present ja abans de la redacció del llibre d’estil, perquè és la base de tota comunicació. Els missatges haurien de poder resumir-se amb una o dues paraules: inclusió social, ocupació, migració...

Recollir al manual quin és el missatge i a quin públic es dirigeix aquest ajudarà a les persones nouvingudes a entendre la raó rere les pautes del llibre d’estil d’una entitat.

To i estil

Per a l’elaboració d’aquest apartat és útil preguntar-se com seria l’entitat si fos una persona, vinculant-la a les emocions que es pretenen generar al públic. Seria formal o propera? Divertida o seriosa? Punyent i assertiva o més relaxada? Tot això són preguntes que ajudaran a descriure la personalitat dels missatges, el seu to: pedagògic, inspirador, dogmàtic...

Un cop s’hagi definit el to, caldrà incloure eines estilístiques que l’evoquin, com l’ús d’exemples, descripcions riques, adjectius més o menys rocambolescos, l’ús de la primera o tercera persona dels verbs...

Llenguatge

Al llibre d’estil també cal indicar l’ús que es farà del llenguatge a les comunicacions, les seves possibilitats i els seus límits. Aquest apartat haurà de poder solucionar qualsevol dubte ortogràfic, de puntuació o de terminologia que pugui sorgir. També s’haurà d’especificar quines paraules evitar i quines promoure, així com si es permetrà l’ús d’anglicismes.

Addicionalment, tot i que sigui obvi, caldrà especificar aquí l’idioma de les comunicacions, així com si aquestes incorporaran alguna traducció i com es tractaran els mots que no estan normativitzats, si es dona el cas.

Format

Un cop ja s’ha definit quines paraules es faran servir i com, ara cal decidir quina serà la seva presentació. Caldrà doncs detallar les normes que les redaccions hauran de seguir per generar textos visualment uniformes.

Es tractarà de preguntar-se per l’ús de títols i subtítols, les tipografies i la seva variació, la mida de les lletres, l’ús de negretes i cursives, l’estructura dels textos... Els missatges tenen un estil més enllà de les qüestions morfològiques i gramàtiques, i un escrit amb parts diferenciades a través de factors més visuals sempre facilita molt la lectura i, amb ella, la transmissió de la personalitat d’una marca.

SEO

Les exigències de l’era digital han obligat a incloure un nou apartat als llibres d’estil. Es tracta de la redacció per SEO o posicionament. A la guia, és molt recomanable incloure indicacions sobre les paraules clau de l’àmbit en què a l’entitat li interessi posicionar-se, així com la forma de redactar els títols i l’ús de metaetiquetes més adequat.

Xarxes socials

En la línia de l’apartat anterior, és molt aconsellable incloure al llibre de l’entitat un apartat sobre l’estil a seguir a totes les xarxes socials de què disposi. Aquí hi haurà qüestions sobre el llenguatge i el to, de nou, però també sobre qüestions concretes de cada plataforma, com l’ús d’emoticones, gifs, hashtags, links, fotografies, comentaris...

Es tracta d’un apartat que ha de definir detalladament la identitat de l’entitat a les xarxes, d’una forma que sigui coherent amb la comunicació a la resta de plataformes però sense deixar de banda les particularitats del món digital.

Varietat i actualització

El que s’ha exposat fins aquí són els elements bàsics que tot llibre d’estil ha de tenir. A partir d’aquí, ja depèn de cada entitat i els públics i diferents canals que tingui. El to i part del llenguatge s’hauran d’adaptar depenent de la destinació del missatge, tot i que el missatge en sí no hauria de canviar. Així, és important que s’incloguin apartats que plasmin això.

A més, el llibre d’estil no ha de ser mai una cosa hermètica, inamovible. Tot l’equip de l’entitat l’ha de conèixer i ha de poder proposar modificacions. Els temps canvien i les organitzacions evolucionen, i així ho ha de fer també el seu llibre d’estil, perquè és una de les columnes de la seva identitat. Per això és important revisar-lo periòdicament, i adaptar-lo a les noves inquietuds que vagin sorgint.

Etiquetes:

comunicació, pla de comunicació, Direcció i gestió ONG, escriptura, Llengua i literatura