Els canvis en la formulació dels projectes no es poden introduir en base a impressions, percepcions, intuïcions o improvisacions per respectables que siguin ni fonamentades que puguin semblar.

Els canvis s’han d’introduir després d’una anàlisi de la situació, després de valorar les avaluacions fetes i haver estudiat les propostes i línies de millora que en sorgeixen. D’aquí la importància de les avaluacions. No hem de pensar en les avaluacions com un tràmit més o com una simple recopilació dels resultats obtinguts sinó com un procés continuat en el desenvolupament del projecte i que evidencia la marxa del mateix amb les seves virtuts i mancances i obre la porta a introduir modificacions sobre la marxa.

De nou aquí al·ludir a la pandèmia: projectes que s’estaven desenvolupant normalment es van veure alterats i s’hagueren d’improvisar canvis. Prou que s’ha fet i prou que ha sortit!

L’avaluació esdevé l’eina bàsica a l’hora de procedir als canvis. I en les avaluacions es imprescindible que comptem amb la veu de tots els agents implicats principalment dels més directament concernits que són les persones destinatàries i les persones que intervenen tan sigui l’equip contractat com les persones voluntàries. L’avaluació ha de recollir tant elements objectius, valoracions i escales de mesura com també i igualment important suggeriments de millora i modificacions.

Mitjançant la mesura objectiva obtenint una evidència dels resultats i per tant de si hi ha algun indicador que trontolla. Mitjançant les valoracions obertes i propostes obtenim uns primers indicis de cap a on hem d’encaminar els esforços. Aquestes avaluacions cal treballar-les i analitzar-les col·lectivament a fi de que es converteixen en propostes operatives. Aquesta anàlisi pot aportar de vegades visions contraposades, contradictòries o divergències que caldria estudiar abans d’encarar una nova formulació.

No hem de tenir cap por a procedir als canvis. El que hem de témer és a ser incapaços de treballar-los, argumentar-los i vèncer les resistències que sempre s’originen. Naturalment que amb alguns canvis poden no tenir l’efecte desitjat però el que segur és una errada és no percebre la necessitat de canviar.

La pràctica habitual de les avaluacions dels nostres projectes, l’anàlisi de propostes i la introducció de modificacions suposa entrar en una cultura de millora contínua que acredita la qualitat dels nostres serveis.

Prescindint de diferents definicions del terme innovació social esmentaríem un conjunt d’elements que caracteritzen la innovació social. La innovació social comparteix aspectes ja vistos en parlar dels canvis com ara canvis tecnològics o metodològics però no es limita a això. Els projectes innovadors contenen habitualment alguns dels següents elements:

• La innovació veritable suposa trencar vells esquemes obrir-se a nous horitzons poc explorats, transitar camins poc fets i incerts, sortir de les regles establertes i preguntar-se el perquè, desafiar visions tradicionals, sortir de la zona de confort i assumir incomprensions i riscos. La innovació sorgeix de l’inconformisme amb els resultats, amb els procediments donats, amb les veritats no qüestionades ni qüestionables i sacsejar la realitat per trobar noves estabilitats.
• La innovació supera el marc normatiu actual, allò previsible i establert, el que “s’ha fet sempre així” i es planteja solucions diferents i atrevides pels problemes detectats. Pot intervenir en una zona de buit i desconeguda.
• La innovació qüestiona les visions tradicionals, els marcs burocràtics i els prejudicis. Cerca transformar l’estatus quo i apoderar les persones .
• La innovació desenvolupa noves formes de satisfer les necessitats socials existents.
• La innovació sol comportar una obertura a tots els agents socials implicats i cerca una coordinació més estreta que pretén aprofitar els recursos de tot tipus existents al territori més enllà de les xarxes habituals.
• La innovació tracta d’implicar al màxim els agents concernits en especial les persones destinatàries de la intervenció social cercant la seva plena participació i apoderament.
• La innovació cerca una eficàcia més gran en les activitats i una millor eficiència en l’ús dels recursos.
• La innovació pot atènyer tant a aspectes metodològics, de finançament, de difusió i sensibilització social, tecnològics i de sostenibilitat.
• La innovació metodològica por ser tant plantejar una estratègia nova com l’aplicació de metodologies ja conegudes però aplicades a altres col·lectius i situacions.
• La innovació se centra en la persona i en l’atenció individualitzada, en les seves necessitats i les inquietuds manifestades per la pròpia persona i no en les receptes dels recursos existents. Totes les persones tenim els mateixos drets però per exercir-los podem requerir de recursos diferents i oportunitats més ajustades a les necessitats.
• La innovació promou una atenció integral i multidisciplinària fugint dels encasellaments i les especialitzacions.
• La innovació trenca el seu propi calaix social i cerca el que també pot beneficiar altres sectors socials. El que innova no s’atura en la pròpia entitat sinó que vol abastar altres horitzons. Allò que fem pot influir en d’altres oferint-los una solució imprevista. I en el camí el que potser per nosaltres no és prou ni és pas el que pretenem esdevé una eina prou útil en altres camps.
• La innovació intervé en la comunitat fugint de segments i especialitzacions reduccionistes.
• La innovació està oberta a noves visions, sempre alerta a experiències que ens arribin d’altres àmbits i llocs.
• La innovació suposa sortir a canviar al món, no esperar que el món ens canviï.
• La innovació confia en les persones en les seves capacitats i promou la relació horitzontal, el suport mutu, l’acompanyament entre iguals.
• La innovació suposa una experimentació i per tant se sol desenvolupar en un primer moment a una escala reduïda i controlable i també més fàcilment avaluable. I un cop fet ha de ser escalable superant el seu context inicial i ser reproduïble en altres territoris.
• La innovació suposa la confiança a l’hora de prendre riscos i assumir els reptes i els fracassos. Precisa de lideratge i promou el treball d’equip. Requereix d’un plus d’energia associativa que no podem exigir constantment.