Els instruments de diagnòstic

Aprendre l'Enfocament del Marc Lògic (EML) és cada vegada més una qüestió pendent per a les entitats donat que aquest s'ha consolidat com un dels models principals que utilitzen organitzacions internacionals per al disseny, la planificació i el seguiment de projectes.

Per alguns organismes europeus, com l'Oficina d'Ajuda Humanitària de la Comissió Europea (ECHO), és un requisit imprescindible que ha d'acomplir un projecte i dins l'àmbit estatal, com l'Agència de Cooperació Internacional (AECI), ja és un valor afegit en la presentació i valoració d'un projecte.

L'objectiu del Marc Lògic és el d'estructurar de forma coherent el procés de disseny i planificació d'un projecte i comunicar la informació essencial sobre el mateix. La seva elaboració consta de cinc fases que constitueixen els instruments de diagnòstic i estructuració d'aquest: Anàlisi de participació, Anàlisi de problemes, Anàlisi d'objectius, Anàlisi d'alternatives i la Matriu de Planificació.

Cal situar l'Enfocament del Marc Lògic en la fase de definició del projecte, on concretem les nostres necessitats, els nostres objectius, la nostra actuació i responem a la pregunta de què farem per tal d'assolir el nostre objectiu.

Abans de plantejar-se la construcció d'aquest és important haver recollit informació i fet un estudi sobre la realitat concreta on volem actuar. Així com, haver realitzat una anàlisi interna de l'entitat que identifiqui els punts forts i febles de la seva estructura, i un anàlisi de l'entorn que emmarca el nostre projecte, l'àmbit polític, econòmic, legal i social, la tecnologia, la competència, els proveïdors, entre d'altres, per tal de potenciar els aspectes positius i disminuir l'efecte dels aspectes negatius."

Un dels primers passos a l'hora de definir el nostre projecte és la identificació dels actors que hi ha sobre l'escenari. Aquest no són només el beneficiaris directes de la nostra acció, sinó que cal contemplar beneficiaris indirectes, actors o col·lectius neutrals o possibles col·laboradors i fins i tot opositors.

L'anàlisi de participació considera, doncs, la realitat com un sistema d'interacció, essent molt important la consideració de com pot afectar la nostra intervenció o acció no només als beneficiaris directes sinó a tots els actors implicats en aquella parcel·la de realitat. A la inversa, hem de preveure com pot afectar les accions i interessos dels col·lectius no participants del nostre projecte als resultats de la nostra intervenció i al col·lectiu destinatari d'aquesta.

És molt important, doncs, identificar aquest agents, els seus interessos i les seves necessitats per tal de poder respondre a les següents preguntes: com poden ajudar-nos, com poden perjudicar-nos, com podem implicar-los i què esperen de nosaltres, entre d'altres.

Un instrument fàcil i clar és la realització d'un quadre que reculli els diferents actors, la seva implicació en el nostre projecte i els seus interessos i necessitats. A l'hora d'anar omplint aquest quadre i aprofitar-lo  per tal  d'identificar oportunitats i amenaces dels actors i futures línies d'actuació, cal saber distingir prou bé els interessos de les necessitats.

Entenem com a necessitats allò que els actors defineixen o perceben com a mancances que cal cobrir, ja siguin objectives o subjectives i referents a recursos materials, culturals, socials, cognitius, etc., per tal d'aspirar al benestar físic, psíquic i emocional. Definim els interessos com allò que suscita l'atenció d'algú i motiva la seva acció.

Les necessitats i interessos, doncs, no han de coincidir. A vegades un interès pot oposar-se o dificultar l'acompliment d'una necessitat. A continuació us proposem un exemple per tal d'il·lustrar aquesta idea.
 

• Cas: Afectats per l'huracà Katrina.
• Necessitats: Cobrir les condicions bàsiques per viure com sostre, alimentació, atenció sanitària i higiene.
• Interessos: No marxar lluny del que era casa seva per tal de poder vetllar per les escasses pertinences que els hi ha quedat i contactar o rebre informació sobre els seus familiars.
   

L'anàlisi de problemes serveix per realitzar una reflexió pautada i copsar, en la mesura que sigui possible, la realitat on volem intervenir, identificar els principals problemes, definir el problema central de  la situació i fer palès les relacions causa-efecte en un arbre de problemes.

Per tal d'elaborar l'arbre de problemes hem de seguir els següents punts:
 

• Identificar els principals problemes de la situació o realitat objecte del nostre projecte d'intervenció
• Formular de forma clara i concisa el problema central en el que es concentrarà la nostra intervenció
• Identificar i escriure el que considerem causes del problema central
• Identificar i anotar els efectes provocats per el problema central
• Elaborar un esquema que representi les relacions de causa i efecte
• Revisar l'esquema complet i verificar la seva lògica

Allò que entranya major dificultat de l'anàlisi de problemes i la seva esquematització en l'arbre de problemes és la identificació del problema central i la descripció de les relacions coherents dins aquest arbre de causa i efecte. Podem fer front a aquesta dificultat  anotant  tots aquells elements que considerem problemes, causes i efectes de la situació o realitat sobre la qual volem articular el nostre projecte en Post-It o fulls diferents per tal de poder establir l'ordre de les relacions entre problemes, causes i efectes.  Aquest sistema ens permetrà visualitzar diferents models d'arbre i optar per aquell que tingui major coherència interna.

 

Com a resultat de l’arbre d’objectius, tindrem un seguit d’opcions possibles que guiaran el disseny i desenvolupament de la nostra intervenció. El que es pretén amb l’anàlisi d’alternativa és prendre una decisió sobre quin serà l’objectiu concret de la nostra proposta a partir de la valoració de les diferents possibilitats existents i la justificació de l’opció triada (transparència).

Per a la valoració i justificació de la proposta seleccionada es poden utilitzar diferents criteris:

• Recursos disponibles
• Probabilitat d’èxit
• Factibilitat política
• Temps disponible
• Riscs socials i/o ecològics
• Impacte
• Utilització dels recursos locals
• Ràtio cost/benefici

Aquesta anàlisi representa l’últim fase de la identificació del projecte i el punt de partida per al seu disseny mitjançant la matriu de planificació, la qual constitueix la base per a la formulació. 

Alguns recursos útils, a Internet, per guiar-te en la contrucció del Marc Lògic:

• El Enfoque del Marco Lógico: 10 casos prácticos
• Enfocament del Marc Lògic
• Enfoque del Marco Lógico
• Enfoque del Marco Lógico como herramienta para la planificación y gestión de proyectos orientados por objectivos
• Aplicaciones de las Técnicas de Proyectos
• Enfoque del Marco Lógico: metodologia para la gestión y planificación de proyectos
• Bibliografia de l'Enfocament del Marc Lògic
• Manual de Ayuda para la formulación de proyectos sociales