Cal posar l’èmfasi en què l’avaluació no és un tràmit final, sinó que ha de ser un procés que acompanyi tot el desenvolupament del projecte.
L’avaluació és, sens dubte, una de les parts més importants d’un projecte, alhora que també n’és una de les més oblidades. Degut, amb total probabilitat, a la manca de planificació, no és gaire freqüent trobar avaluacions de projectes que s’estenguin més enllà de la descripció de les actuacions realitzades i d’algun recull estadístic dels registres de les intervencions realitzades, com poden ser les dades sobre persones usuàries dels serveis i el nivell de satisfacció.
Sovint, en el procés de disseny de les actuacions no es prepara el camp per dur a terme una avaluació. Després, un cop s’arriba al final del projecte, sorgeix la necessitat, quan ja no es tenen a l’abast prou eines ni suficients recursos. Cal posar l’èmfasi en què l’avaluació no és un tràmit final, sinó que ha de ser un procés que acompanyi tot el desenvolupament del projecte. I és que, a més d’emprar-se com a eina de rendiment de comptes o de justificació, és una font d’aprenentatge que contribueix a millorar la qualitat de les actuacions.
Una de les estratègies per les quals l’avaluació permet generar aquest coneixement tan útil és perquè inclou en el procés tots els agents significatius del projecte, que han de garantir la cobertura d’interessos, de judicis i de preocupacions. En aquest sentit, un procés d’avaluació ha d’informar essencialment dels canvis que han introduït la intervenció, és a dir, dels resultats o dels impactes, i dels canvis que promou l’avaluació envers professionals i les organitzacions.
Per obtenir aquesta informació, es pot recórrer a diferents tipus d’avaluacions. Segons Ivàlua, n’hi ha de cinc tipus en funció de l’enfocament. En el darrer apartat d’aquest recurs, també es fa una breu menció a la classificació de les avaluacions segons el moment en què es realitzen.
Avaluació de necessitats
Serveix per conèixer la problemàtica o la necessitat i per justificar l’existència del projecte. Si el projecte és nou, l’avaluació es pot assimilar al procés de diagnosi. En canvi, si es tracta d’un projecte que ja funciona, pot considerar-se una avaluació en si i fer-se servir per ajustar les necessitats segons els canvis detectats o segons si la problemàtica ha canviat.
Avaluació del disseny
S’utilitza per determinar si el projecte està ben dissenyat i s’adequa a la intervenció. Permet saber si la teoria del canvi està ben formulada, si les hipòtesis són plausibles, raonables i factibles.
Avaluació del procés o implementació
S’analitza si el projecte desenvolupa tot allò previst en el disseny inicial. Permet valorar l’assoliment dels objectius operatius i el funcionament de les activitats i els processos de treball dissenyats. En els projectes nous és molt adequat dur a terme aquesta avaluació en els moments inicials, ja que permet corregir desviacions o errades de disseny. En combinació amb una avaluació d’impacte, també pot ser interessant si se’n detecten de positius per corroborar que es deuen al programa i, en cas contrari, permet veure si hi ha hagut errors en la implementació.
Avaluació de l’impacte
La finalitat saber si la intervenció ha assolit els objectius principals que es proposava i si s’han produït canvis en la situació inicial. La clau d’aquesta avaluació és reconèixer quins dels canvis són atribuïbles a la intervenció i quins no. L’avaluació d’impacte requereix que el projecte estigui en un estat més o menys madur, que ja s’hagi desenvolupat fins al final i que la teoria del canvi hi estigui ben descrita.
Avaluació d’eficiència o econòmica
Pretén mesurar la relació que hi ha entre els impactes del projecte i els costos per valorar si és adequat. És la manera idònia de justificar la intervenció realitzada en termes econòmics.
Avaluacions segons el moment de realització
- Avaluació ‘ex ante’. Es porta a terme abans d’implementar l’actuació, en la fase de disseny, i consisteix a analitzar si la intervenció és necessària i possible. Aquesta avaluació pot afavorir la futura avaluació i facilitar, també, que els objectius i la teoria del programa estiguin ben formulats i siguin més realistes.
- Avaluació intermèdia. Es fa mentre el programa funciona de manera normal. Generalment, s’elabora una avaluació d’implementació.
- Avaluació ex post. Es tracta d’una anàlisi retrospectiva, és a dir, feta un cop implementat el projecte, que possibilita fer tota mena d’avaluacions. La informació que se n’obté permet orientar canvis en el disseny o en la implementació, si el projecte encara és actiu, o orientar el disseny de noves intervencions.