L’avaluació és, sens dubte, una de les parts més importants d’un projecte, alhora que també n’és una de les més oblidades. Degut, amb total probabilitat, a la manca de planificació, no és gaire freqüent trobar avaluacions de projectes que s’estenguin més enllà de la descripció de les actuacions realitzades i d’algun recull estadístic dels registres de les intervencions realitzades, com poden ser les dades sobre persones usuàries dels serveis i el nivell de satisfacció.

Sovint, en el procés de disseny de les actuacions no es prepara el camp per dur a terme una avaluació. Després, un cop s’arriba al final del projecte, sorgeix la necessitat, quan ja no es tenen a l’abast prou eines ni suficients recursos. Cal posar l’èmfasi en què l’avaluació no és un tràmit final, sinó que ha de ser un procés que acompanyi tot el desenvolupament del projecte. I és que, a més d’emprar-se com a eina de rendiment de comptes o de justificació, és una font d’aprenentatge que contribueix a millorar la qualitat de les actuacions.

Una de les estratègies per les quals l’avaluació permet generar aquest coneixement tan útil és perquè inclou en el procés tots els agents significatius del projecte, que han de garantir la cobertura d’interessos, de judicis i de preocupacions. En aquest sentit, un procés d’avaluació ha d’informar essencialment dels canvis que han introduït la intervenció, és a dir, dels resultats o dels impactes, i dels canvis que promou l’avaluació envers professionals i les organitzacions.

Per obtenir aquesta informació, es pot recórrer a diferents tipus d’avaluacions. Segons Ivàlua, n’hi ha de cinc tipus en funció de l’enfocament. En el darrer apartat d’aquest recurs, també es fa una breu menció a la classificació de les avaluacions segons el moment en què es realitzen.