El dia a dia de les entitats socials no en deixa cap dubte, però ara ja hi ha dades sobre “el deteriorament sense precedents i l'increment de situacions d’exclusió social” que està deixant la crisi sanitària i social de la Covid-19. L’informe de la Fundació FOESSA 'Exclusió i desenvolupament social a Catalunya 2021’, presentat aquest matí al Monestir de Sant Cugat del Vallès, evidencia que gairebé el 30% de la població catalana viu en l’exclusió social.

La coordinadora del Grup de Treball d’Anàlisi Social de Càritas Catalunya, Miriam Feu, ha explicat que en els últims tres anys, l’exclusió social s’ha duplicat, passant el 16,9% de la població a gairebé el 30%. Això vol dir que ara 2.258.000 persones viuen en aquesta situació, que no tan sols és de pobresa monetària, sinó que també significa situacions com habitatge precari, bretxa digital i, en definitiva, poques oportunitats de sortir del cercle d'exclusió.

Per fer l'informe 'Exclusió i desenvolupament social a Catalunya 2021’ es van entrevistar 2.954 persones entre el març i el maig del 2021.

Una de les realitats que mostra l’estudi és la cruesa com la Covid-19 ha impactat a Catalunya. L’informe FOESSA és d’àmbit estatal i ha analitzat per separat deu comunitats. D’aquestes deu, Catalunya encapçala el percentatge més alt d’exclusió: la mitjana estatal és del 23% i la catalana gairebé del 30%.

Per què Catalunya?

El coordinador de l’Equip d’Estudis de Cáritas Espanyola i secretari tècnic de la Fundació FOESSA, Raúl Flores, ha donat quatre arguments pels quals Catalunya té aquest índex més alt de precarietat i d'exclusió: és una zona que depèn molt de la renda del treball i amb sectors productius molt tocats per la crisi sanitària, com el turisme; i quan hi ha grans ciutats, com Barcelona -passa el mateix a Madrid-, el preu de la vida és molt més elevat.

Les altre dues causes serien, segons Flores, l’alt pes de població d’origen estranger amb feines molt precaritzades i sense xarxa de suport familiar, i el major increment de desigualtats en comparació amb altres zones de l’Estat.

En aquesta mateixa línia, Feu ha insistit que hi ha un milió més de persones a Catalunya en situació d’exclusió social que fa tres anys. Pel que fa a les que estan en situació d’exclusió severa ja arriben a 1,2 milions de persones, el 15% de la població. “Mentre es continuïn expulsant les persones del mercat laboral, amb excessiva temporalitat, parcialitat involuntària i inestabilitat, no serà possible revertir els nivells d’exclusió que tenim actualment”, ha advertit.

Tant Flores com Feu han subratllat la precarietat laboral com a motor d’exclusió. Algunes dades catalanes: 396.000 llars estan en inestabilitat laboral greu (més de tres mesos sense feina) i 248.000 llars tenen tots els membres actius a l’atur.

Pel que fa a les prestacions socials, Càritas insisteix que no arriben a totes les persones que les necessiten: només el 13% de persones en pobresa severa reben l’Ingrés Mínim Vital (IMV) i el 28% la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). En aquest sentit, han demanat que s’ampliï la cobertura de les prestacions “de forma urgent”.

Durant la pandèmia s’han triplicat les persones que viuen en un habitatge insegur i s’acosten a les 915.000; un 3% de les llars catalanes admeten que han passat gana i el 42% tenen un pitjor estat emocional. Una altra dada que recull l’informe és que 405.000 llars no tenen accés als medicaments que necessiten.

Les famílies amb infants, les dones, els i les joves i les persones d'origen immigrant són els col·lectius més afectats per la crisi sanitària i també per la crisi social.

Davant d’aquest panorama, el president de Càritas Catalunya, Francesc Roig, ha reclamat “la creació d’un veritable parc de lloguer públic, la coordinació de la RGC i l’IMV, un pla de formació ocupacional ben orientat i també un sistema fiscal que distribueixi més justament la riquesa".