Entitats socials adverteixen que molta gent es queda al marge del creixement econòmic

L’actual model econòmic i social és incapaç de transformar el creixement econòmic en millores de les condicions de vida per a tota la població. Passava fa dos anys i passa molt més ara, quan portem més d’un any mig de pandèmia per la Covid-19. Un altre informe, en aquest cas elaborat per les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), ho torna a evidenciar amb dades.

Es tracta de l’informe tretze de l’INSOCAT, 'Indicadors socials a Catalunya', es titula 'L'impacte social de la pandèmia a Catalunya: sobreviu l'economia, pateix la ciutadania' i es va presentar dilluns. S’hi recullen dades com ara que un 26,3% de la població està en risc de pobresa o exclusió (2,7 punts més que el 2019), que s'han doblat les llars amb baixa intensitat de treball (del 5,6% han passat al 9,8%) i les que estan en situació de privació material severa (del 3,1% han passat al 6,2%).

A l’hora de presentar les xifres, el director de la Fundació SER.GI, Lluís Puigdemont, va ser explícit quan va dir que el dia a dia és encara més demolidor: “La realitat és pitjor del que mostren les xifres, és més punyent, i les entitats ho vivim en primera línia”.

Pel que fa a col·lectius, aquests mesos de pandèmia han tornat més vulnerables les persones que ja ho eren: la taxa AROPE (que compta nivell d’ingressos, carències materials i baixa intensitat de feina) s’ha incrementat 2,7 punts en les dones, mentre que un 35,9% de joves i el 61% de persones d’origen immigrant estan en risc d’exclusió. En tots aquests casos, mentre les dades macroeconòmiques es recuperen, els indicadors socials no ho fan.

“Les dades de pobresa i desigualtats -constata l’informe d’ECAS- posen de manifest que el model socioeconòmic concentra els beneficis i se sustenta en una precarietat laboral que el fa incapaç de traslladar el creixement de l’economia a la recuperació de les condicions de vida de la població”.

En la situació econòmica i social vista des de les entitats hi ha una evidència clara, tal com recull l’informe: “La incapacitat de conciliar el creixement econòmic i progrés social”. Tot i que les xifres macroeconòmiques i d’ocupació milloren entre 2013 i 2020, els índexs de desigualtat es mantenen estables i, a més, a partir de 2019 repunten.

Dit d’una altra manera, les dades macroeconòmiques poden ser positives, però no es tradueixen en cap reducció dels indicadors de la pobresa i l’exclusió. Una explicació que també recull el text és que no hi ha prou recursos destinats a lluitar contra l’exclusió i que, a més, els que hi ha no actuen amb una funció prou transformadora, sinó que sovint cauen en l’assistencialisme.

Problema crònic i estructural

“Les respostes polítiques continuen funcionant amb la lògica de l'emergència temporal quan les xifres mostren un problema crònic i estructural", denuncia l'informe. Cal incrementar la inversió social i “superar les intervencions pal·liatives”, així com construir “un nou paradigma d’accés universal als drets socials basat en la prevenció”.

Per afrontar de cara aquesta lluita contra l’exclusió, les entitats socials tenen esperances posades en una possible futura Renda Bàsica Universal (RBU), que és una prestació econòmica perquè ningú estigui per sota del llindar de la pobresa. El Govern va crear a l’octubre una estructura que treballa per començar a aplicar-la. La cap del programa de Necessitats Bàsiques de Càritas de Barcelona, Mercè Darnell, va defensar la necessitat d’una renda com la RBU, perquè “totes les persones poden ser febles i vulnerables davant les circumstàncies de la vida”.

Per cobrir les necessitats i reduir desigualtats abans no arribi la RBU, les entitats demanen que es millorin la Renda Garantida de Ciutadania i l'Ingrés Mínim Vital. Abans de l’estiu, ECAS ja va demanar a l'Estat i al nou Govern de la Generalitat que desencallessin els obstacles per garantir el bon funcionament de l'Ingrés Mínim Vital i la Renda Garantida de Ciutadania. En aquell moment parlaven de “col·lapse administratiu” i “ineficaç coordinació entre administracions”.

Davant el risc afegit d’exclusió que comporta la bretxa digital i que s’ha posat especialment de manifest en el context de pandèmia, les entitats socials també reclamen que s’asseguri l’accés de tota la població als canals digitals i els recursos tecnològics, incloent-hi la formació i les habilitats necessàries per fer-ne ús.