Coincidint amb final d’any, Càritas Diocesana de Barcelona ha fet balanç sobre l’impacte que ha tingut la crisi econòmica i social derivada de la Covid-19 en les famílies amb infants i adolescents i la principal conclusió és que els menors de 18 anys són un col·lectiu poc protegit a l’Estat. “La mitjana dels països de la Unió Europea destinen un 2,4% del PIB a despesa social en família i infància, l’Estat només hi dedica un 1,3% del PIB”, destaca el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets.

Càritas s’ha fixat en les famílies amb infants per denunciar la situació que viuen: quatre de cada deu llars amb criatures ateses per l’entitat a Barcelona es troben en situació d’exclusió social, i el nombre augmenta fins a una de cada dues en el cas de famílies monoparentals. Altres entitats com Creu Roja Catalunya també han advertit de la fragilitat de moltes famílies amb infants.

Dades demolidores

La responsable d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona, Miriam Feu, explica que l’exclusió social de les llars amb infants i adolescents és del 40%. Això és el doble que en les famílies sense fills. “Gairebé la meitat de les llars amb menors tenen dificultat per arribar a finals de mes, i el 43% no disposa d’ingressos per a despeses imprevistes -indica Feu-. Són famílies molt vulnerables i la pandèmia ha agreujat la seva situació”. Aquestes són dades de l’avançament de l’‘Informe FOESSA 2022’.

El 36% han hagut de reduir les despeses en alimentació i el 52% les despeses de vestit i calçat; un 11% s’han vist obligades a compartir pis amb persones desconegudes, i el 26% han tingut impagaments relacionats amb l'habitatge. Aquestes són algunes de les dades recollides per Càritas.

Un 20% de les famílies amb infants viuen sense cap ingrés, setze punts més que abans de la pandèmia. Un 44% de les llars no aconsegueixen alimentar-se adequadament; gairebé la meitat no poden pagar les despeses relacionades amb l’habitatge (lloguer, relloguer o hipoteca), i un 27% s’han vist obligades a canviar de domicili per manca d’ingressos.

Pel que fa a l’impacte en la salut mental, el 67% dels pares i mares de famílies acompanyades per Càritas presenten risc de patiment psicològic. Aquest risc de patiment psicològic se situa en el 20% en el conjunt de la població de Barcelona.

Feu destaca la gravetat de la situació present, però adverteix també de les conseqüències de futur: “Totes aquestes dificultats, tant les traves en les condicions de vida i l’habitatge, com la bretxa digital, són un enorme obstacle en les oportunitats acadèmiques dels infants, i poden acabar alimentant els percentatges de pobresa i d’exclusió futures”. A més, hi afegeix que només un 9,9% de les famílies amb infants i adolescents ateses per Càritas Barcelona cobren la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) o l’Ingrés Mínim Vital (IMV).

Habitatge i feina

Càritas ha volgut donar veu a aquestes famílies amb infants i els ha preguntat què demanarien a les administracions per millorar la seva situació. Un 36% dels pares i les mares han posat l’habitatge com la primera prioritat; un 26% han demanat més ajudes per trobar una feina, i un 18% més prestacions per fill a càrrec, entre d’altres.

Vista la situació i escoltades les famílies, Càritas demana que s’augmentin les prestacions per fill o filla a càrrec; que la RGC es complementi per garantir l’accés a un habitatge digne i que s’augmenti el parc d’habitatge social. “El dèficit estructural en les condicions de vida de famílies amb nens, nenes i adolescents adquireix una especial duresa entre les llars monoparentals i famílies nombroses. Cal acabar amb la transmissió intergeneracional de la pobresa”, manifesta Busquets.