1. La inversió en educació a Catalunya està a nivells de fa 10 anys.

En aquesta infografia es pot visualitzar entre altres coses com la inversió en educació a Catalunya està a nivells de fa 10 anys, essent el pressupost del Departament d’Educació és equivalent al de 2010, malgrat que hi ha 150.000 alumnes més.

Un altre parell de dades rellevants que aporta la infografia és que Catalunya va ser una de les comunitats autònomes amb una reducció més gran de la despesa per alumne entre 2009 i 2014, però també ha estat una de les que ha recuperat la inversió de manera més acusada, així com que a Catalunya l’esforç inversor en educació és un 22% inferior que la mitjana europea.

2. La manca de places dels programes de noves oportunitats.

Aquesta infografia mostra com 1 de cada 6 joves abandona els estudis prematurament com també 1 de cada 6 es troba en situació Ni-ni. En la infografia s’explica que els darrers anys la taxa d’abandonament educatiu prematur s’ha estancat per sobre del 17% i que la taxa de joves d’entre 18 i 24 anys que ni estudia ni treballa es troba també per sobre del 16%.

En definitiva, Catalunya encara manté un dèficit estructural en l’oferta de programes de noves oportunitats tot i ser fonamentals per a la lluita contra l’abandonament educatiu prematur.

3. La millora de l'educació, estancada.

Aquesta infografia presenta les dades que confirmen que la tendència a la millora en promoció escolar i en consolidació de trajectòries educatives que Catalunya havia viscut els darrers 20 anys, ara s’ha aturat o inclòs revertit.

En comparació a la resta de comunitats autònomes, Catalunya està, per exemple, en la segona pitjor posició en l’indicador de graduació al Batxillerat. I respecte a la resta d’Europa té pràcticament el doble d’abandonament educatiu, com a altra dada a mencionar.

4. El nivell de competències de l’alumnat català no ha millorat en els darrers deu anys.

En aquesta infografia es constata que no existeix cap millora significativa en les puntuacions mitjanes de les proves de competències bàsiques ni en les proves PISA. I que l’estatus socioeconòmic de l’alumnat segueix condicionant amb força els resultats educatius.

5. L'elevada segregació escolar continua sent un llast per al sistema educatiu català.

Les dades que es presenten en aquesta infografia mostren que el sistema educatiu català té uns nivells preocupants de segregació escolar per situació socioeconòmica, que no milloren des de 2006.

Quant a la segregació escolar per origen, aquesta també presenta uns nivells elevats tot i que mostren una tímida i lenta tendència a la reducció.

6. Les desigualtats, un fre a la millora del sistema educatiu.

La conclusió més rellevant que ve donada de les dades d’aquesta infografia és que la pobresa i la desigualtat social tenen un fort impacte en els resultats educatius: les diferències entre els resultats de l’alumnat de classe social alta i el de famílies desafavorides, amb 15 anys, són l’equivalent a dos cursos escolars.

I aquest escenari ara s’ha agreujat després de les conseqüències del confinament del curs passat que han fet que les desigualtats s’hagin emfasitzat arran de les condicions familiars desiguals amb què s’ha afrontat un curs escolar inèdit.

7. Evolució i desigualtats en l'educació dels més petits.

El context de l’educació de la petita infància ve marcat per la destrucció de vora les 13.000 places d’escolarització que va patir durant la crisi del 2008. El següent punt d’inflexió va arribar el curs 2014/2015 a causa de la davallada demogràfica i provoca que la taxa d’escolarització torni a créixer tot i que el nombre de places d’escola bressol està estancat.

Tot i aquesta recuperació de la taxa d’escolarització, segons les dades no tots els grups socials tenen el mateix accés a l’educació infantil: els que tenen menys capital econòmic i educatiu escolaritzen menys els seus fills.

8. Només 1 de cada 10 persones adultes se segueix formant.

Les dades mostren que Catalunya es troba la penúltima a escala estatal en formació de persones adultes. Només 1 de cada 10 persones d’entre 25 i 64 anys es formen, una proporció la situa per sota la mitjana espanyola i des de 2011-12 per sota l'europea.

Com a dada rellevant, la infografia destaca que entre 2010 i 2016 prop de 125.000 persones adultes van deixar de formar-se. Les dades també constaten que les persones més formades són les que participen més en la formació al llarg de la vida.

9. Les famílies catalanes paguen més per l’educació dels seus fills i filles que les del conjunt de l’Estat.

Fent una anàlisi en l'àmbit estatal, Catalunya se situa al capdavant de les comunitats autònomes amb una despesa privada en educació més alta, només per darrere de Madrid. La diferència és de quasi 400 euros més que la mitjana per alumne/a.

Una altra dada rellevant que s’extreu de l’Anuari i que queda plasmada en la infografia és que, malgrat que la despesa pública en educació ha incrementat globalment, la despesa de les famílies en educació ha crescut un 25% en els últims 5 anys.

10. Malgrat l’increment de despesa, encara hi ha un 50% d’alumnes pobres sense beca.

Aquesta infografia ens mostra com Catalunya se situa en sisè lloc dels països amb menys inversió en beques a nivell europeu només per sobre de Lituània, Estònia, Romania, Luxemburg i Grècia.

Els gràfics també evidencien que tot i que els darrers anys s’ha incrementat sensiblement la despesa, aquesta cobreix aproximadament només la meitat de l’alumnat en risc de pobresa.