7 preguntes per conèixer la realitat de les persones sense llar a Barcelona

L'informe 'Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d'una ciutat sense llar' és el resultat de l'enquesta a persones sense llar que Arrels Fundació va fer la nit del 15 de juny del 2022. Amb la mobilització de més de cinc-centes persones voluntàries, se'n van detectar 1.231 vivint als carrers i 354 van respondre l’enquesta. Per districtes, on se'n van comptabilitzar més va ser a Ciutat Vella (28%), seguit de l'Eixample (24%) i Sants Montjuïc (15%).

Les enquestes directes a les persones que dormen al ras permeten fer una radiografia de com són aquestes persones, en quines condicions viuen i també de quins motius les han dut al carrer. Una informació imprescindible, insisteix Arrels Fundació, tant per millorar les estratègies d’acompanyament com per fer prevenció.

• Qui viu al carrer a Barcelona?

Nou de cada deu persones detectades en el recompte d'Arrels Fundació eren homes i vuit de cada cent, dones. L'entitat recorda, però, que normalment les dones estan més amagades i pot ser que, en realitat,

n'hi hagi més. Les entrevistades tenen quaranta-quatre anys de mitjana i set de cada deu són persones migrades.

• Quant de temps porten al carrer?

Les persones entrevistades fa quatre anys i quatre mesos, de mitjana, que viuen al carrer. Set de cada deu fa més de sis mesos que hi són i també set de cada deu només han viscut al carrer a Barcelona.

• On vivien abans d'arribar al carrer?

El 20% de les persones entrevistades vivien en un habitatge de lloguer abans de fer-ho al ras, mentre que el 5% tenien un habitatge en propietat. El 19% ho feien en un recurs institucional (alberg, presó, habitatge social o centre de menors).

• Quins motius van provocar ser ara al carrer?

Perdre la feina, problemes amb la família o separació de la parella, així com problemes relacionats amb l'habitatge (desnonament, no poder pagar el lloguer o finalització de contracte) són les principals causes que han dut a perdre l'habitatge. També haver iniciat un procés migratori.

• Què va motivar començar un procés migratori?

Gairebé el 60% de les persones nascudes a l'estranger van marxar del seu país per motius socioeconòmics, com buscar feina o millorar les condicions de vida. També n'hi ha, però, que ho van fer per trencar relacions personals i familiars, per persecució política o fugir de conflictes bèl·lics, i també perquè es volien formar en algun altre país.

• Malgrat viure al carrer tenen algú de confiança que els doni suport?

El 40% diu que no té ningú amb qui comptar. N'hi ha que confien en els serveis socials o entitats (11%), en el veïnatge (8%) i en els comerços del barri (5%).

• Quina atenció reben les persones que viuen al carrer?

El 47% de les persones que viuen al carrer diuen que no han rebut atenció social, ni pública ni privada, en els darrers sis mesos. Aquest percentatge ha crescut, perquè el 2020 es trobaven en aquesta situació un 41%.

"Anem molt tard. Aquí no hi ha cap recurs, com sí que hi ha a altres països, que asseguri que una persona no passarà una segona nit al ras. No hi ha cap recurs que ho freni. Les persones cada vegada triguen més a ser ateses, per tant, cada vegada hi ha més persones en una situació més deteriorada. Es va acumulant i la situació és cada vegada més greu", indica la cap de l'equip d'Acollida d'Arrels Fundació, Marta Maynou.