La Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) ha desenvolupat un circuit simplificat d’intervenció davant l’assetjament escolar. Les entitats sense ànim de lucre que treballen amb infants, adolescents i el jovent poden utilitzar aquest document per unificar criteris i establir un protocol i procediments, per tal de millorar la convivència de l’alumnat. A continuació, es presenten deu qüestions que s’han de tenir presents per poder conèixer millor aquesta realitat.

Protocol de prevenció, detecció i intervenció enfront l'assetjament entre iguals https://t.co/v6V8KyMuCx #bullying pic.twitter.com/mjIuOuekFp

— Educació (@educaciocat) January 26, 2016

1. Assetjar en cap cas és fer bromes

Bona part de l’alumnat que agredeix o insulta algun company o companya creu que està fent una broma, però cal aclarir que perquè sigui així les dues parts han de riure i no pot haver-hi cap persona perjudicada. Quan una persona pateix assetjament és una víctima.

Pot haver-hi bromes pesades que es realitzin amb la intenció de fer riure, però, tot i no ser la intenció, algú surt perjudicat. En aquest cas, cal rectificar immediatament, demanar disculpes i, sobretot, que aquesta conducta no es torni a repetir, ja que si es perpetua en el temps, ja es pot parlar d’assetjament.

2. Qualsevol persona pot exercir o patir assetjament

Una persona pot tenir comportaments agressius en un moment determinat, però hi ha una tendència d’alumnat que utilitza la violència per solucionar els problemes. Normalment, aquestes persones tenen dificultats per relacionar-se, per gestionar les seves emocions, la frustració i respectar les normes. A més, els infants que pateixen violència a casa tenen més probabilitats de exercir conductes violentes.

Així mateix, qualsevol persona pot patir assetjament. Sortir de la norma pot ser una causa perquè una persona sigui més susceptible de rebre burles, crítiques o agressions físiques. Cal parar especial atenció a l'alumnat més vulnerable per la seva baixa autoestima o inseguretats.

3. Tothom té un rol

Quan es parla d’assetjament entre iguals no només està la figura de la víctima i l’agressora, ja que aquesta realitat és una violència de caràcter social, que afecta el clima de l’aula i l’ensenyament. Segons Existeixen sis rols durant l’assetjament:

• Persona agressora: és qui comença l’assetjament i pren la iniciativa.
• Seguidores: no inicien l’assetjament, però tenen una part activa.
• Participants: no tenen una part activa, però sí que mostren el seu suport.
• Espectadores: no mostren la seva posició i tampoc intervenen.
• Possibles defensores: poden ajudar la víctima, però no ho fan.
• Defensores: persones que sí que ajuden l'agredida.

4. Agressions segons el gènere

Normalment, els nois exerceixen la violència d’una forma més directa, amb agressions físiques, amenaces i insults. En canvi, les noies solen fer agressions més indirectes, com ignorar la víctima, difondre falsos rumors o amagar objectes, entre d’altres. Així mateix, les noies utilitzen més les eines digitals per assetjar que els nois i, al mateix temps, el percentatge de noies víctimes de ciberassetjament és molt superior al dels nois.

5. L’assetjament és un problema de salut

Està demostrat que l’alumnat que ha viscut o viu assetjament té més probabilitats de patir trastorns psicològics i problemes conductuals. Pot patir depressions, ansietat o baixa autoestima, entre d’altres.

6. La víctima necessita ajuda

Poques vegades, l’alumnat ajuda la persona que està patint violència i les víctimes normalment no demanen ajuda a les persones adultes. Creuen que es culpa seva, se senten malament per no saber defensar-se i en la majoria dels casos amaguen l’assetjament que pateixen.

És rellevant que les persones adultes que tenen contacte amb infants i joves expliquin que patir aquesta situació en cap cas és culpa de les víctimes i que han de demanar ajuda. Un cop es detecta que infants o jovent estan patint assetjament entre iguals, cal ajudar-los perquè puguin recuperar la seva autoestima.

7. La persona agressora necessita ajuda

Majoritàriament, les persones responen amb agressions perquè tenen una manca d’habilitats socials i de gestió de les emocions. No tenen en compte la resta de persones i creuen que és el camí per aconseguir els seus interessos.

A banda de les agressions físiques, hi ha altres persones que agredeixen d’una manera més indirecta, amb manipulacions, perquè pensen que és l’única manera que la resta de l’alumnat no els deixi de costat o l’excloguin.

8. La fermesa com a eina clau

Com s’ha explicat, normalment, l’alumnat que pateix assetjament no acostuma a informar les persones adultes que té al seu voltant, i això empitjora a mesura que creixen. En la majoria d’ocasions, les persones adultes s’adonen d’aquesta situació quan la problemàtica s’ha agreujat considerablement. Aquesta realitat és deguda al fet que el jovent i els infants pensen que el que creuen important i greu, les persones adultes ho minimitzaran.

Per aquest motiu, l’actitud de les persones adultes és crucial, han de ser una xarxa de suport i seguretat. La víctima s’ha de sentir escoltada i protegida, i la persona agressora ha de saber que aquesta conducta no es tolera i tindrà conseqüències.

9. El paper de la família

Les famílies poden ajudar a prevenir, detectar i intervenir en l’assetjament escolar. Cal promoure un entorn familiar amb comunicació oberta, facilitant que infants i adolescents puguin expressar si estan patint assetjament.

És molt rellevant la col·laboració de les famílies amb els centres educatius o de lleure i així, poder donar una resposta ferma, coherent i eficient davant aquesta situació.