Albert Quiles: “El telèfon ens permet arribar a la gent gran en soledat i que ens sentin a prop seu”

La Plataforma d’Acompanyament Telefònic (PAT), que hereta un projecte impulsat per DKV, reforça l’acompanyament telefònic d’Amics de la Gent Gran, que des del mes de març ha realitzat més de 111.000 trucades a persones grans.

Aquesta és una iniciativa que permetrà acompanyar emocionalment a milers de persones grans de tot l’Estat que pateixen soledat no desitjada, independentment del seu lloc de residència i de la situació. Fins a 2.400 persones voluntàries hi han col·laborat des que va esclatar la pandèmia el mes de març i s'han atès a més de 2.600 persones grans.

Amb motiu del Dia Mundial de la Gent Gran, que se celebra anualment el dia 1 d’octubre, a www.xarxanet.org hem parlat amb Albert Quiles, director d’Amics de la Gent Gran, perquè ens expliqui com funciona la PAT i quins són els resultats que han obtingut fins ara.

 

Com va sorgir la idea de llençar la Plataforma d’Acompanyament Telefònic?

Des de la declaració de l’Estat d’alarma vam haver de suspendre totes les activitats de l’entitat. La raó de ser de l’entitat són les visites als domicilis i a les residències de la gent gran. Per tant es va prohibir allò que ens defineix, que és el contacte humà. Ens referim tant al contacte individual per part del voluntariat on es produeix l’amistat com les activitats grupals.

Estàveu lluny però volíeu apropar-vos a la gent gran.

Aquí és on ens va tocar fer una gran reinvenció. Vam pensar que era un moment en el qual les persones grans ens havien de sentir més a prop que mai. El que vam veure és que el telèfon era el nostre gran aliat perquè les persones ens sentissin a prop. La gent gran que atenem és una generació afectada per la bretxa digital i ens ha costat molt perquè les persones que tenen tablet o smartphone representen un tant per cent petit.

Són la generació del telèfon fix.

La majoria tenen un telèfon normal de tota la vida, i el que vam fer és fer una crida interna on totes les persones voluntàries podien sumar-s’hi. Vam tenir una resposta impressionant. Va ser en aquest moment on vam crear la campanya ‘Trucades contra el silenci’. En aquell moment, en els mesos de març, abril i maig, teníem soledat i aïllament físic. Ens trobàvem que a les cases hi havia molt de silenci.

Amics de la Gent Gran es va aliar amb DKV per llençar la plataforma.

DKV ens va contactar perquè volien col·laborar amb la causa. Fa molts anys que treballem plegats i és una empresa socialment responsable. El que va fer és crear amb diferents socis una plataforma a nivell estatal per donar suport a les persones grans que estaven aïllades per la situació de confinament. Llavors vam començar a treballar amb ells per dissenyar el projecte i ens van demanar opinió.

Quina era la vostra visió del projecte?

Una de les coses que vam veure era la necessitat de poder arribar a persones que estan en un entorn més rural o aïllat, que amb o sense pandèmia ja és difícil d’arribar. També hem estat en contacte amb la Fundació Salut i Persona i amb els casos més greus on estem parlant de molta vulnerabilitat, de problemàtiques molt greus. En aquests casos es fa una derivació a un psicòleg especialitzat.

En quin moment es troba la plataforma?

El que hem fet al llarg de l’estiu és poder heretar aquest projecte que ja té una base de dades i una logística perquè les persones voluntàries puguin fer trucades. Amb DKV s’han fet més de 100.000 trucades i estem fent una migració perquè puguem continuar amb el projecte. El telèfon és un reforç de les visites, no un substitutiu, per arribar a les persones que d’altra manera no arribaríem.

Quina diferència hi ha amb ‘Trucades contra el silenci’?

Amb el PAT arribem a més gent de fora de Catalunya i externa a Amics de la Gent Gran.

Quin valor aporta l’acompanyament telefònic a les persones en situació de soledat?

Acompanyar a les persones i que se sentin escoltades és una realitat que ha arribat per quedar-se. Sabem que probablement amb una trucada no resolem la situació de soledat. És complementari i és un primer intent perquè la persona sàpiga que està recolzada.

Què feu amb els casos més greus?

Amb situacions de vulnerabilitat social connectem amb Serveis Socials. Si són persones que estan al mateix municipi on hi som els hi preguntem si volen ser vinculada amb grups. Ens hem trobat amb persones que tenen una situació de salut molt minvada i amb aquest contacte telefònic s’han creat vincles molt forts. Hem descobert que el telèfon tenia molt més poder del que pensàvem.

Quines són les demandes principals de les persones grans que us truquen?

Ens trobem sobretot que les persones necessiten ser escoltades. El fet que hi hagi algú que faci una escolta activa és la meitat de la solució. Després ens trobem amb persones que molt sovint han estat confinades i que no tenen accés a Internet. Són persones que han tingut accés a televisió i ràdio, i al final sobre el que es diu també volem saber la seva opinió.

Eren i són el col·lectiu més vulnerable durant la pandèmia.

Sí, i això li has de sumar que tots els missatges diuen que les persones grans són les més afectades. Hem intentat conèixer la persona per telèfon i intentar entendre-la, entendre com viu el seu dia a dia i de quina manera pot tenir una certa serenor. Amb la pandèmia es van paralitzar molts tractaments i visites mèdiques i el telèfon ha servit per posar ordre en el seu dia a dia. Ajudem la persona amb aquella necessitat que pugui tenir.

A quin perfil d’usuaris ateneu principalment?

Són persones de mitjana d’uns 85 o 90 anys. Dos terços viuen físicament soles, estem parlant de persones que sovint són pluripatològiques, amb dificultat en la mobilitat i l’autonomia. Tenim moltes persones voluntàries de 65 o 70, però la seva soledat la treballen d’una altra manera si es troben bé.

Com funciona la Plataforma?

Per donar-nos a conèixer hi ha un telèfon on poden trucar les persones (93 207 67 73) i on poden sol·licitar el servei. Quan es coneix la persona gran se li assigna una persona voluntària, llavors és la persona voluntària qui emet la trucada de manera regular quan s’ha incorporat al projecte.

 

Sense el voluntariat no seria possible?

És essencial. La nostra entitat es diu Amics de la Gent Gran, per la situació que hem viscut el contacte es fa telefònicament però l’amistat no es pot concebre d’una altra manera que a través del voluntariat. Al final és un ciutadà que està donant suport a un altre ciutadà. No es pot fer d’una altra manera.

Fins i tot en els casos més greus.

En una altra ocasió en què la persona requereix algun altre tipus d’intervenció terapèutica o psicològica, dins del PAT tenim un altre servei en el qual la persona és derivada. Tot el que és l’escolta i l’acompanyament per definició sempre en tots els programes es fa amb el voluntariat perquè som una entitat de voluntariat.

Quins serveis oferiu a través del telèfon?

Sobretot ajudar a la gent gran a si tenen dificultat, acompanyar-la en el camí de la solució. El que fem és orientar-la ja que totes les persones que truquen són voluntàries, però sí que donem quatre pautes bàsiques per poder orientar la persona amb uns mínims.

Heu notat un increment de trucades i de les necessitats de la gent gran durant la pandèmia?

Durant la pandèmia fèiem tres o quatre trucades per setmana i actualment ens estem adaptant a les situacions de les persones. En aquells mesos es trucava molt més a la gent gran perquè estava en una situació de molta incertesa. Ara estem veient com estructurem i com fem que aquest sistema perduri.

A quins municipis truqueu més?

La veritat és que acompanyem a persones grans de les 17 comunitats autònomes. Ciutats amb nuclis poblacionals més grans com Barcelona i Madrid tenen més persones, però també és veritat que com s’ha fet difusió, tenim persones voluntàries repartides a moltes ciutats de l’Estat.

Quina valoració heu rebut de les vostres persones usuàries?

Les persones ens han dit que les trucades han servit per canviar el seu estat d’ànim. Ara estem trobant aquesta regularitat i ja ens diuen que esperen la trucada dels voluntaris. Amb el telèfon ens permet arribar a moltes persones que si no fos així no podríem arribar.