Un dels col·lectius més afectat arran de la pandèmia són les persones amb discapacitat intel·lectual. La Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD) és una entitat nascuda l'any 1984 amb l'objectiu de transmetre que les persones amb síndrome de Down tenen capacitats diverses i garantir el dret que rebin els recursos adequats a les seves necessitats individuals.

En aquest sentit, el president de l’Assembla de Drets Humans Montserrat Trueta de la FCSD, Andy Trias, ha concedit una entrevista a www.xarxanet.org per explicar quin és el futur immediat de les persones amb discapacitat intel·lectual i com han hagut d'afrontar la crisi sanitària i les seves conseqüències derivades.

Quines poden ser les conseqüències per a les persones amb discapacitat intel·lectual provocades per la Covid-19?

Quedar-nos tant temps a casa ens està passant factura. Hem perdut relacions afectives, el contacte amb la gent. Les persones en situació de discapacitat intel·lectual vam lluitar molt pels nostres drets, per poder sortir al carrer i per tenir una vida digna. Ara no tenim criteri propi, estem perdent llibertat.

Ja s'estan començant a veure aquestes conseqüències?

Sí, algunes persones que vivien de forma independent s’han instal·lat a casa els pares per passar el confinament. Jo continuo vivint amb la meva dona i, en general, hem tingut un bon confinament. Però en aquest punt, el coronavirus es barreja amb la por dels pares. És l’excusa que tenen els pares per retenir els seus fills. No veig que això sigui bo. No es poden quedar per sempre a casa dels pares. Han de tornar a casa seva.

Com garantiu des de l'entitat la millora de la qualitat de vida d'aquest col·lectiu?

Des de l’Assemblea de Drets Humans Montserrat Trueta lluitem pels nostres drets. Necessitàvem fer un canvi d’aires i sortir. Feia tres mesos que estàvem tancats al nostre pis. Necessitàvem recuperar el domini de les nostres vides ja que tenir una vida independent és clau. Gràcies a les persones de suport del servei de Vida Independent de la FCSD hem pogut seguir els protocols de prevenció, omplir la nevera, etc. Aquest servei ha estat essencial, però necessitem tenir més llibertat.

L'ús massiu de les tecnologies en detriment de la presencialitat pot ser una barrera per a la inclusió d'aquest col·lectiu? En quin sentit?

En alguns temes ho pot ser. La FCSD ha detectat un 20% de bretxa digital entre les seves persones usuàries. Això dificulta la connexió social, l’educació o fer teletreball, però no hem de perdre de vista que la tecnologia ens ha permès estar actius durant el confinament. Gràcies a les activitats telemàtiques de la FCSD no hem parat: hem fet ball modern, bingo, ioga, cursos de cuina... a part de les sessions de l’Assemblea o d’Èxit21.

Ho tindreu encara més difícil per accedir al mercat laboral?

Quan hi ha una crisi sempre som els que paguem els plats trencats. L’Assemblea treballa perquè es respectin els nostres drets, entre els quals està el dret a treballar, reconegut per la Convenció Internacionals sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU. A més, recull el nostre dret a crear les nostres pròpies empreses.

És per això que jo reivindico poder ser el meu propi cap i poder dedicar-me a escriure les meves memòries. Quan jo vaig néixer, ningú podia imaginar que les persones en situació de discapacitat intel·lectual poguéssim arribar tan lluny. Si fa temps reivindicàvem la inclusió laboral o la vida independent, ara és el moment de reivindicar la nostra capacitat d’emprendre.

A nivell comunitari, com us ha impactat la crisi sanitària? Parlem de relacions amb persones, activitats d'oci, etc...

Aquest és l’aspecte que portem pitjor. Com a persones amb la síndrome de Down som un col·lectiu de risc se’ns ha privat de moltes coses. El coronavirus ens ha tancat en aquestes quatre parets. Som adults però ens tracten com si fóssim nens petits. És imprescindible assegurar una resposta inclusiva a la pandèmia tal com diu la declaració sobre Discapacitat, salut mental i Covid-19 impulsada per María Soledad Cisternas Reyes, enviada especial del secretari general de Nacions Unides sobre discapacitat i accessibilitat; i traduïda al català per la FCSD.

Des de l'entitat què creieu que s'hauria de fer per evitar el perill de retrocedir en drets per aquest col·lectiu?

Hem de redissenyar la societat perquè sigui veritablement inclusiva i ningú hi quedi exclòs. Com se sol dir, res sobre nosaltres sense nosaltres. Hem de fer sentir la nostra veu a tot arreu, que no decideixin per nosaltres. Som adults, tenim llibertat i aquest virus no ens farà tornar enrere. Sempre endavant.