El tercer sector reclama una resposta política urgent davant l’augment del sensellarisme a Catalunya

El tercer sector social català ha reclamat una resposta política urgent, coordinada i amb més recursos davant l’augment del sensellarisme a Catalunya. Les entitats asseguren que el model per abordar aquest fenomen ja està definit i consensuat, però denuncien que el seu desplegament és encara insuficient i que cal aplicar-lo de manera immediata i homogènia a tot el territori.

La demanda s’ha fet pública durant una roda de premsa convocada per la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social), amb la participació de l’Associació Sant Joan de Déu Catalunya, Càritas Catalunya i Creu Roja Catalunya. Les organitzacions han posat l’accent en la necessitat d’actuar amb urgència davant un problema social que continua agreujant-se.

El sensellarisme, una realitat àmplia

Les entitats recorden que el sensellarisme no es limita a dormir al carrer. També inclou altres formes d’exclusió residencial, com ara viure en habitatges insegurs, inadequats o en situacions de relloguer i amuntegament, realitats que sovint queden fora del focus públic.

En un context de polarització social i emergència habitacional, l’habitatge s’ha convertit en un dels principals factors d’empobriment i exclusió social. Aquesta situació té un impacte directe en l’augment de persones que es troben en situació de sensellarisme o en risc de patir-lo.

Segons dades recents de l’IDESCAT, la taxa de pobresa i exclusió social a Catalunya s’acosta al 25%, mentre que prop d’un 15% de la població té retards en els pagaments relacionats amb l’habitatge. A més, l’Informe Social Catalunya 2025 indica que fins al 30% de les llars amb ingressos baixos pateixen una sobrecàrrega del cost de l’habitatge.

Pel que fa específicament al sensellarisme, el Comitè d’Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS) estima que més de 4.700 persones van utilitzar recursos d’atenció durant el 2024. Tot i això, les entitats alerten que moltes altres persones queden fora del radar, especialment aquelles que viuen en formes d’exclusió residencial menys visibles.

Del diagnòstic a l’acció

Davant aquesta situació, les organitzacions socials reclamen passar de la diagnosi a l’acció. El tercer sector insisteix que el marc d’abordatge del sensellarisme ja existeix, però que cal reforçar-ne l’aplicació i garantir-ne el desplegament real a tot el territori.

En aquest sentit, demanen complir i reforçar el Marc d’Acció per a l’Abordatge del Sensellarisme i aplicar de manera homogènia el model d’acompanyament a les persones en situació de sensellarisme a tot el país. L’objectiu és evitar que l’atenció depengui del municipi on es troba la persona, una situació que pot generar desigualtats en l’accés als recursos.

Les entitats també reclamen més coordinació entre administracions i una gestió més eficient dels espais de treball compartits, amb la voluntat d’evitar retards en la resposta institucional davant situacions d’urgència social.

Més recursos i transparència

Un altre dels punts centrals de la reclamació és el finançament insuficient destinat a abordar el sensellarisme. Les entitats demanen que el Govern destini com a mínim 100 milions d’euros durant el 2026 per garantir una resposta d’emergència adequada.

A més, proposen quadruplicar aquesta inversió entre 2026 i 2030 per consolidar una resposta estructural davant el fenomen. Actualment, els pressupostos de la Generalitat de Catalunya preveuen una inversió de 30 milions d’euros, una xifra que les organitzacions consideren clarament insuficient.

El tercer sector també reclama més transparència en l’execució dels recursos, així com personal suficient per desplegar els programes amb eficàcia. En paral·lel, demana un finançament adequat per als ajuntaments, que sovint es troben a la primera línia de l’atenció social.

Un altre element clau és garantir l’empadronament sense domicili fix, considerat una porta d’entrada essencial per accedir als drets bàsics com l’educació, la salut o els serveis socials. Aquest tràmit també és important per a acreditar la residència al país de les persones migrades.

Una llei de sensellarisme per garantir drets

Finalment, les entitats insten el Parlament de Catalunya a aprovar la proposició de llei de sensellarisme, una iniciativa impulsada pel tercer sector i el món acadèmic. Segons les organitzacions, aquesta normativa permetria dotar el país d’un marc jurídic estable que garanteixi drets, recursos i coordinació institucional.

Les entitats consideren que aquesta llei és clau per consolidar polítiques públiques estructurals que vagin més enllà de les respostes d’emergència i que permetin prevenir i abordar el sensellarisme de manera integral.

Al mateix temps, fan una crida a evitar discursos d’odi o criminalització contra les persones en situació de pobresa i sensellarisme. Segons el tercer sector, es tracta d’una vulneració estructural de drets que requereix la implicació conjunta del Govern, els municipis i la societat per construir solucions col·lectives.