L’obertura d’espais petits diürns i nocturns on les persones tinguin serveis bàsics i puguin passar la nit de forma segura, i crear equips professionals des de l’administració que atenguin les qüestions de salut directament al carrer són dues de les propostes urgents que Arrels Fundació fa a les administracions per millorar la situació de les persones que viuen als carrers de Barcelona.

Són necessitats que l’entitat té detectades a través de les persones que van al seu centre obert del Raval, però que les reafirmen les conclusions de l’enquesta que fa un any -la nit del 10 a l’11 de juny del 2021- van contestar 289 persones que viuen al ras i que van ser preguntades gràcies a la mobilització de gairebé un miler de persones voluntàries. Aquest 15 de juny l’enquesta es torna a repetir per tenir dades actualitzades.

A més dels espais d’atenció i refugi en cada barri de la ciutat i dels equips de salut que facin vincle amb les persones sense llar que no acudeixen als serveis sanitaris, Arrels proposa, ja més a mitjà i llarg termini, que el dret a l’habitatge sigui el punt de partida per accedir a altres drets. Això vol dir l’habilitació de mecanismes de prevenció perquè ningú perdi casa seva, així com l’agilització dels tràmits i la burocràcia per obtenir la documentació bàsica com el padró i la targeta sanitària.

L’entitat també demana una ordenança de convivència i civisme a Barcelona que no criminalitzi les persones sense llar en el seu redactat.

Les conclusions de l’enquesta de carrer del 2021 es recullen a l’informe ‘Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d’una ciutat sense llar’ i hi destaquen qüestions com ara que la meitat de persones que sobreviuen al ras fa dos anys o més que hi són, i que quatre de cada deu no reben atenció social.

El 91% de persones entrevistades eren homes i el 7% dones; fa quatre anys i vuit mesos que viuen al carrer, de mitjana; el 27% procedeixen de països comunitaris i el 41% de països extracomunitaris, i el 73% van assegurar que no tenen cap ingrés.

Vulnerabilitat en augment

Un dels aspectes preocupants que destaca la cap dels serveis jurídics d’Arrels, Bea Fernández, és que el nombre de persones que fa més de dos anys que viuen al ras a Barcelona va passar del 33% al 47% entre els anys 2019 i 202. “La percepció és que la vulnerabilitat d’aquestes persones va en augment. Més temps al carrer vol dir més mala salut, més riscos i més possibilitat d’agressions”, subratlla Fernández.

De les 289 persones entrevistades, el 13% ha viscut en un centre d’acollida quan eren infants o adolescents. Per a Fernández això també és una alerta. Com també ho és que el 17% de les persones entrevistades migrades havien sol·licitat asil a l’Estat espanyol.

A l’espera de les conclusions de l’enquesta del 15 de juny, un dels orientadors del centre obert de l’entitat Giorgio Ossola apunta que “persones que havien aconseguit sortir del carrer hi han tornat”. “Ha empitjorat molt el seu estat de salut durant la pandèmia. El carrer deixa marques al cos i a l’ànima”, explica. Ossola té experiència pròpia de viure al carrer.