Balanç de la situació actual

Després de viure la pandèmia, hem vist com el sistema de valors sobre el que havíem articulat les nostres vides ha caigut. Aquest sistema ha quedat obsolet i hem vist com moltes de les nostres creences s’han enfonsat i ja no ens serveixen. Ha canviat el nostre índex de valors i les nostres prioritats.

Ara més que mai prenem consciència de la importància de mirar dins nostre, de la nostra relació amb l’altre, de sentir-nos estimades i estimats. Que no ens és possible escapar del dolor i de la mort i que ha arribat el moment de fer-nos responsables de l’impacte que tenen les nostres accions en les altres persones i en el medi.

Estem presenciant com hi ha sistemes centrats a donar valor a persones, col·lectius, experiències i formes de vida en detriment d’altres, generant una situació de subordinació, alteritat i discriminació.

A més del paradigma de dominació també hem de superar el paradigma de la separació. Ens adonem com la il·lusió creada pel sistema capitalista que ens ven que podem accedir a tot allò que necessitem amb diners s’esvaeix. Queda demostrat que els diners no ens fan independents de les altres, de les nostres comunitats, de la natura, de l'univers. Tampoc ens fan autosuficients, augmenten la nostra autoestima o ens fan creure en nosaltres mateixes. Un altre gran malentès o engany que el sistema ha promogut.

És essencial aprendre a cultivar l'amor propi i la capacitat de connectar la nostra part més profunda per deixar d’establir relacions tòxiques i estimar millor.

Nous camins cap a nous models

La Neus Andreu, facilitadora de grups, formadora, consultora en desenvolupament organitzacional i terapeuta individual i de parella, directora i sòcia fundadora de la cooperativa Fil a l’agulla, ens comenta que des de l’entitat “proposem una facilitació posicionada per trencar amb aquestes dinàmiques i trobar nous models de lideratge i patrons relacionals entre persones, organitzacions i col·lectius de convivència. Per anar cap a un canvi de paradigma, l’entitat està focalitzada en ajudar al fet que les grans bones intencions es converteixin en pràctiques quotidianes”.

És moment d’assumir la nostra interdependència, ja que ens necessitem mútuament. Cal entendre que l’altre també sóc jo, i que la seva destrucció i la del medi en què estic vivint, és també la meva destrucció.

Aquestes són algunes indicacions a seguir per tal d’aconseguir un canvi dels models de lideratge existents en l’actualitat que ens permetran anar cap a nous lideratges que estan sorgint i que necessiten un posicionament enèrgic i coherent.

1. El canvi comença per dins: Cal tenir en compte que la primera persona a qui discriminem, maltractem i oprimim és a nosaltres. Per això és essencial l’autoconeixement. Cal anar cap endins i aprendre com estimar-nos profundament, ja que això ens farà estimar les altres persones i el nostre entorn.
2. Desaferrament del poder: Cal prendre consciència de la necessitat que tenim de rebre reconeixement, validació o atenció. El lideratge no ha de ser una eina per enfortir el nostre ego, sinó que ha de contribuir al bé comú.
3. Abordar el canvi des de la transcendència: Cal investigar quins són els nostres anhels, per quines raons estem al servei d’una causa, des de l’arrel, i interpel·lant al bé comú.
4. Consciència del poder intrínsec i l’extrínsec: És bàsic connectar de manera profunda amb les nostres fonts de poder intern i extern, reconèixer les dinàmiques de poder i de discriminació social per poder fer prevenció.
5. Prendre responsabilitat dels danys que infligim: Cal analitzar, escoltar i reparar aquells impactes dolorosos amb relació al nostre comportament i estructures. Hem de sensibilitzar-nos amb el dolor aliè tant en entorns familiars, a organitzacions i entorn on presenciem discriminació i violència.
6. Lidiar amb la crítica i la dissidència: Cal saber com entomar atacs, crítiques i pensaments diferents dels nostres reflexionant i generant recursos per gestionar els atacs i els conflictes.
7. Perdre la por a l’error: assumir el lideratge des de la llibertat i exposar-nos sense por a equivocar-nos i expressar-nos des de la nostra imperfecció i humanitat per mostrar la nostra autenticitat mostrar genuïnament qui som.