L'organització Càritas Catalunya ha presentat en roda de premsa la 'Memòria de les Càritas diocesanes amb seu a Catalunya 2021', on ha compartit l’anàlisi de la situació de les persones més vulnerables i les xifres dels seus programes i propostes per combatre aquests escenaris.

Monsenyor Casanova, bisbe de Vic i president de Càritas Diocesana de Vic, ha recordat que des de l’any 2008 fins a l’actualitat on es viu una situació de crisi permanent. Primer va ser la crisi econòmica (2008-2015); posteriorment, la crisi de les persones refugiades de Síria (2015); més endavant, la pandèmia de la COVID-19 (2020-2021) i, darrerament, la crisi humanitària provocada per la guerra a Ucraïna.

Bisbe Casanova: “Aquestes situacions ens interpel·len per una conversió econòmica, social, cultural i també personal”.

Augment dels ajuts a persones en risc d’exclusió social

Durant l’any 2021, 241.864 persones de 98.797 llars s'han beneficiat de l’acció de Càritas a Catalunya, un 12% més que abans de la pandèmia, on una de cada dues té infants i/o adolescents. A la memòria es destaca que d’aquestes llars el 17% són famílies monoparentals una dada que s'ha incrementat sistemàticament en els darrers anys.

Així mateix, com ja avançava l’informe de la Fundació FOESSA, continua la tendència de la feminització de la pobresa. Segons les dades, el 57% de les persones ateses han estat dones.

Habitatge, precarietat laboral i bretxa digital: raons de l’exclusió social

Arran de la pandèmia, ha augmentat el nombre de persones en perill d’exclusió social en més d’un milió de persones, el que suposa el 29% de la població a Catalunya. Una exclusió que ara mateix és moderada, però que pot convertir-se en severa. Les principals causes segons Càritas són: l’habitatge, la precarietat laboral i/o la bretxa digital.

El 43% de les llars ateses no són considerades habitatges dignes. Aquesta dada suposa un augment del 4% respecte al 2019. Un 14% de les famílies ateses viuen en una habitació de relloguer, el que comporta una gran incertesa. La proporció de persones sense habitatge se situa en el 5%; el mateix percentatge que les que estan acollides en entitats socials i les que estan habitatges suposen el 10%. Pel que fa a la resta, el 8% està en règim de propietat i quasi la meitat amb un 49% viu en règim de lloguer.

Pel que fa a la situación laboral, el 19% de les persones assistides tenen una feina precària amb la qual no poden cobrir les seves necessitats bàsiques, un 4% més que en l’any 2019. Aquesta dada constata que tenir un sou no garanteix poder pagar les despeses de la llar i tenir una vida digna. El 61% està a l’atur o en cerca de feina, fet que reflecteix l’estreta relació entre les situacions d’atur i l’exclusió social.

"Moltes llars veuen com les persones que assumeixen les despeses treballen moltes hores, i malgrat l’esforç personal i familiar, requereixen d'ajudes econòmiques per arribar a final de mes" (Anna Roig) pic.twitter.com/BJjJMiSVjA

— Caritas Catalunya (@CaritasCataluny) July 7, 2022

Segons Càritas Catalunya, la bretxa digital és un nou factor d’exclusió en forma de manca de dispositius, d’una connectivitat inadequada a les llars, així com de la falta d’habilitats o competències en un món cada vegada més digitalitzat, afectant especialment les persones més vulnerables.

Propostes de Càritas Catalunya

Francesc Roig, president de Càritas Catalunya, ha recordat que cal una política de consensos en matèria social que garanteixi tres trets fonamentals: el dret a un habitatge digne per a totes les persones i la garantia d’uns ingressos mínims amb un encaix adequat entre l’ingrés mínim vital i la renda garantida de ciutadania, ampliant la cobertura i suavitzant les traves burocràtiques. En últim lloc, ha remarcat la importància d'establir plans d’ocupació específics per als col·lectius més vulnerables.

A més, finalment, ha destacat que no només és important l’augment de la despesa social, sinó també la seva redistribució, de manera que arribi a les persones en situació de més vulnerabilitat.