Ciència crítica amb perspectiva de classe

El desembre de 2016 va tenir lloc una trobada organitzada per la comunitat zapatista a San Cristóbal de Las Casas (Chiapas) anomenada ‘ConCIENCIAS por la Humanidad’. Hi van assistir científiques i científics d’arreu del món per compartir el seu coneixement amb la comunitat i parlar del concepte de ciència transformadora, així com de la relació dels moviments socials amb la ciència. Una de les assistents, a la seva tornada, va decidir crear un col·lectiu a Barcelona que treballés en la mateixa línia.

Què enteneu per ‘ciència transformadora’?

Una ciència que estigui al servei de les classes populars i de qualsevol col·lectiu que pateixi l’opressió del sistema capitalista, racista i heteropatriarcal. És a dir, una ciència que no perpetuï l’status quo. També ens agrada anomenar-la ciència crítica, perquè es tracta de mantenir una mirada crítica amb la pròpia ciència que exercim, però també amb el sistema en el qual es desenvolupa.

I què pot transformar realment la ciència?

La seva història ha demostrat que pot utilitzar-se com a eina de canvi social. Ho hem vist amb el canvi climàtic, per exemple. A dia d’avui tothom entén que és un problema gràcies a les dades que s'han estat mostrant des de la ciència. El que passa és que hauríem de preguntar-nos més sovint en mans de qui està la ciència, quins objectius té i quina utilitat li volem donar al coneixement científic.

"Hauríem de preguntar-nos en mans de qui està la ciència, quins objectius té i quina utilitat li volem donar".

En mans de qui està, i a les de qui arriba... Com es pot garantir un accés equitatiu al coneixement científic?

Per un costat, trencant les lògiques capitalistes del sistema. Actualment, interessa generar coneixement només si aquest té una finalitat productiva. No es permet un coneixement que sigui crític amb el propi sistema, encara que sigui beneficiós per a la comunitat.

D’altra banda, cal que les científiques siguem crítiques des de dins. Hi ha unes jerarquies i una competitivitat molt fortes en el món de la ciència. És més important publicar en segons quina revista, que fer-ho amb un llenguatge accessible per a tothom.

Què feu vosaltres perquè aquest coneixement arribi a la gent?

Intentem portar la ciència a espais on normalment no arriba i ho intentem fer d’una manera accessible, perquè tothom mereix saber sobre ciència. Per a nosaltres és important escoltar aquestes persones i entendre què volen saber. Volem que la gent deixi de pensar que la ciència té la veritat absoluta de tot i sàpiga que aquesta ha d’estar sempre oberta a la crítica i a una revisió constant.

"Volem que la gent deixi de pensar que la ciència té la veritat absoluta de tot".

Parlem, doncs, del que s’ha anomenat com a ‘ciència ciutadana’?

No exactament. La definició de ciència ciutadana és meravellosa, perquè té en compte la interconnexió entre les persones, la societat i la ciència. Malauradament, però, aquestes propostes generalment comporten processos de dalt a baix o, millor dit, de dins cap a fora. És a dir, des dels cercles científics i acadèmics cap a la societat. Poques vegades funciona a la inversa, sent la societat qui es mostra interessada per un tema científic i demanda mitjans per resoldre els seus dubtes.

Creiem que això seria molt més interessant, perquè es donaria a la societat la possibilitat de generar una línia d’investigació des del principi. A més, aquests projectes moltes vegades estan incentivats per empreses privades que busquen certs beneficis...

Davant dels discursos individualistes, defensem la solidaritat immunològica. Davant dels discursos pseudocientífics, defensem les evidències. Davant del capitalisme desbordat, defensem la ciència anticapitalista. https://t.co/qfyhjMoDLo

— ConCienciasBarcelona (@ConCienciasBcn) November 19, 2021

Heu realitzat un qüestionari dirigit a col·lectius i moviments socials de Catalunya per saber quina percepció tenen de la ciència. A què apunten els resultats?

L’hem fet juntament amb l’Associació Luciferases. Els resultats mostren diferències entre les persones que d’alguna manera es relacionen amb la ciència en el seu àmbit personal i les que no. Però, a més, hem vist que des dels moviments socials hi ha certes reticències amb la ciència.

No veiem malament que aquests moviments siguin crítics. Tenen dret a expressar el que no els agrada, però creiem que perceben la ciència com una eina completament acrítica i que només serveix per perpetuar el sistema. Si bé no es pot negar que la ciència està subjecta a lògiques capitalistes, hem de valorar en quins aspectes pot ser una eina útil per a un canvi sociopolític.

"La ciència està subjecta a lògiques capitalistes, però (...) pot ser una eina útil per a un canvi sociopolític".

Per què creieu que es troben en auge els discursos negacionistes?

Perquè donen respostes fàcils a problemes complexes i anteposen el benestar individual al benefici col·lectiu. A més, amb l’increment de l’ús de les xarxes socials, es difonen amb molta rapidesa i facilitat.

Existeixen determinats discursos que no ens afecten gaire, com els que afirmen que la terra és plana. Però el moviment antivacunes, per exemple, és preocupant perquè afecta la salut pública de manera directa. L’autocrítica que podem fer des de la ciència es relaciona amb la falta de voluntat perquè les evidències arribin a la gent i no es quedin al món acadèmic.

Alguns moviments socials també s’han adherit a aquests discursos...

No entenem com alguns moviments socials promouen arguments en defensa de llibertats individuals des dels privilegis. Aquest és un pensament neoliberal que sempre ha reproduït la dreta en diferents àmbits. “A mi ningú m’impedirà agafar el cotxe, i m’és igual que un científic digui que contamina, és el meu cotxe i el meu dret a agafar-lo”, hem sentit moltes vegades.

Ara escoltem el mateix amb la vacuna a sectors de totes les ideologies. Entenem que es pot criticar la gestió dels recursos per part de les farmacèutiques i de les empreses privades que tenen les patents de les vacunes. S’ha de criticar, de fet. Però no podem pensar que la ciència és això i ja està. De nou, es tracta de repensar qui utilitza la ciència, qui la finança i amb quins objectius.

I quins objectius teniu vosaltres?

Seguirem treballant en temes d’ecologisme, per exemple. Continuarem fent xerrades relacionades amb temes energètics, contaminació i canvi climàtic, un discurs que, per cert, arriba bastant millor als moviments socials... També estem col·laborant amb l’Associació per Protegir el Malalt de Teràpies Pseudocientífiques (APETP).

D’altra banda, seguirem intentant que la ciència deixi de ser una cosa produïda per homes blancs i dirigida a homes blancs. Des de ConCiencias Barcelona lluitem per una ciència feminista, decolonial i anticapitalista.