Des de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social:

• Contactem amb els periodistes: És impossible vendre un bon tema als mitjans si no tenim una relació fluïda, cordial i de confiança amb el o la periodista que la publica. Parlar el mateix idioma i saber el què pot necessitar per elaborar millor el reportatge o notícia resulta imprescindible.

• Tinguem en compte l'estratègia i la planificació: Resulta bàsic saber què volem comunicar, com ho volem comunicar, amb quins recursos comptem, quin impacte volem tenir, quin és el nostre calendari... La planificació de l'estratègia ens permet estructurar bé tots els passos comunicatius i tenir una visió molt més global i estructurada de la comunicació.

• Adaptem el llenguatge a cada suport: el contingut d'una notícia per a un butlletí no serveix per fer un tuit, per exemple. Cal adaptar el llenguatge, l'estil, la imatge... al canal a través del qual volem comunicar.

Des de Lafede.cat:

• Evitem que la informació sobre l'entitat, les seves activitats i projectes estigui supeditada a la lògica de la promoció i la publicitat,en lloc de a la rendició de comptes i la formació d'una ciutadania informada, crítica i responsable. Cal generar informació que afavoreixi la comprensió dels fets i la seva complexitat.
  
• Ajudem a la comprensió general de les problemàtiques que abordem: Aportem informació de qualitat i especialitzada, i transmetem informació realista i dimensionada sobre els nostres projectes i activitats, de les solucions que proposen i els resultats que obtenen.
  
• Evitem donar una imatge parcial, estereotipada, sensacionalista o que presenti només com a víctimes els col·lectius, comunitats o països amb què treballem. Cal promoure la consulta i el treball conjunt amb ells per garantir un tractament digne i respectuós d'acord amb els seus criteris i necessitats. La comunicació ha de visibilitzar la potencialitat transformadora dels col·lectius i pobles vulnerables, i evitar el paternalisme.
  Trobareu més recomanacions al Vademècum i al seu Codi ètic.

Des de SOS Racisme:

• Una imatge, millor que mil paraules (i un vídeo encara millor!): per ajudar-nos a simplificar, tot allò audiovisual ens pot ajudar molt. Acompanyar un comunicat amb la gravació d'una breu declaració de la persona portaveu de l'entitat, resumir un informe en infografies, gravar la lectura d'un manifest enlloc de penjar el text (o a més a més). Sobretot a les xarxes socials, imatges i vídeos tenen molt més èxit que els textos llargs.

• No oblidem el públic de casa: de vegades estem tan preocupades en arribar a la ciutadania en general que oblidem explicar les coses a les persones sòcies, activistes o treballadores de l'entitat. És molt important mantenir a tothom informat d'accions i posicionaments. Ens ajudarà a què tothom se senti implicat i a ampliar l'impacte de la difusió, ja que cada persona és un node de comunicació que pot rebotar la informació als seus contactes... sempre que li arribi, és clar.

• Comuniquem per nosaltres mateixes: les entitats tenim un vocabulari molt concret que no tothom coneix, i quan escrivim un comunicat o fem unes declaracions molt sovint ho fem com si parléssim amb el nostre equip. I no és així. Si volem fer arribar el nostre missatge al públic en general, hem de fer el possible perquè tothom ens entengui. Hem de "traduir" el que volem dir al llenguatge comú, evitar els conceptes molt acadèmics, les sigles intel·ligibles, utilitzar conceptes clars i missatges "amables".

Des de la Federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social - ECAS:

• Evitem difondre de manera massiva i indiscriminada: seleccionem amb cura el nostre missatge i a qui li pot interessar més, d’aquesta manera podrem personalitzar-lo per arribar directament al nostre ‘target’.

• Deixem de banda l’autocomplaença: no podem pensar que, com que els nostres projectes són necessaris i sense afany de lucre, no cal emprar certs ‘ganxos’ a l’hora de comunicar sobre els mateixos, com ara l’ús de grafismes, testimonis o xifres d’impacte.

• Oblidem el copiar i enganxar: replicar el contingut d’altres pot ser interessant de vegades, sempre que nomenem la font, però el que més dóna valor a la nostra comunicació és la creació de contingut original.
  

Des de Fundació Catalana de l'Esplai - Fundesplai:

• Informem, no infoxiquem: Les nostres campanyes sempre són les més importants del món... per a nosaltres. Malgrat que totes les nostres iniciatives ens semblen estratègiques, cal trobar l’equilibri entre la deguda informació i la “infoxicació” (informació + intoxicació). Solució: planificar les comunicacions.

• Coherència de la presència digital: Bona part de la comunicació es canalitza a través d’Internet, butlletins electrònics i xarxes socials. Cal tenir presència en tots aquests àmbits, però amb diferents intensitats i adaptada a les particularitats de l’entitat. És molt important que la imatge corporativa i els missatges siguin coherents a la web, al newsletter i als nostres perfils de xarxes. Això sí, cada notícia s’ha d’adequar al canal: no és el mateix escriure 140 caràcters per a un tuit que una notícia per a una web.

• La web, al centre: És molt important que tot el tràfic de continguts que generem a xarxes socials i butlletins tingui final a la nostra web. Si publiquem un post de Facebook, un tuit o una foto a Instagram, han de portar, sempre que es pugui, un enllaç cap a la nostra web. Allà, donarem tot el contingut i els i les visitants es podran familiaritzar amb la resta d’accions que fem... i si tenim apartat de donatius, fer una contribució!