Com serà la mobilitat urbana als municipis arran de la pandèmia?

El desconfinament i la recuperació dels espais públics posen sobre la taula alguns dels riscos i escenaris a evitar per controlar possibles rebrots: les aglomeracions massives. En matèria de mobilitat, són molts els serveis que es veuran afectats en aquest procés, com per exemple el transport públic, que veurà reduïda la seva capacitat almenys un 70% i fins a un 85% en hores punta per poder mantenir la distància física. La bicicleta, en aquest panorama, presenta candidatura per ser una alternativa en els desplaçaments individuals.

“Les ciutats que ara no apostin per la bici seran ciutats fracassades”, ha opinat Carme Miralles, professora de geografia urbana de la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en mobilitat urbana. Entre els beneficis de l’ús de la bicicleta, ara, se suma a la disminució dels índexs de contaminació previs a l’arribada de la Covid-19 el fet de ser un mitjà de mobilitat amb un baix risc de contagi que permet evitar la proximitat entre les persones i mantenir la distància social.

Malauradament, però, la Federació d’Entitats per la Mobilitat amb Bicicleta de Catalunya (FEM Bici) preveu un augment en la circulació de vehicles amb motor. “Es preveu un increment significatiu de l’ús del vehicle privat per part de la població amb poder adquisitiu i disponibilitat de vehicle”, afirmen des de l'entitat.

A aquest increment, especialment a la regió metropolitana de Barcelona en hora punta, se li sumaria l’increment del transport vinculat al comerç electrònic, en auge actualment. Davant d’aquest escenari, diverses entitats han instat a les administracions públiques a situar la bicicleta com una opció de mobilitat preferent en l’escenari de desconfinament.

La bicicleta, un mitjà alternatiu més sostenible

Segons dades de Gerència en Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, durant el desconfinament s’ha recuperat el 50% del trànsit privat d’abans de la crisi. Malgrat tot, només s’ha incrementat en un 15% l’ús del transport públic, la qual cosa posa de manifest que es poden aixecar nous períodes de contaminació si la mobilitat global es recupera.

“A diferència de la mobilitat motoritzada, l’ús de la bicicleta contribueix a la millora de la qualitat de l’aire beneficiant especialment a les persones amb malalties respiratòries prèvies”, afirmen des de la FEM Bici. Destaquen, a més, que aquesta opció de mobilitat registra baixos índexs de sinistralitat i un nivell de lesivitat lleu en zones urbanes. En aquesta línia, la bicicleta permetria evitar sobrecarregar el sistema sanitari i d’emergències en cas de rebrots.

Des del projecte LH en Bici, una entitat ecologista d’usuaris de bicicleta de l’Hospitalet de Llobregat que fomenten la mobilitat sostenible, afirmen que és imperatiu que es prenguin mesures polítiques si volem viure en ciutats que no siguin tòxiques, com demostren diferents estudis que relacionen milers de morts prematures a causa de la contaminació. “Aquests dies hem pogut comprovar que quan apartem els cotxes de la ciutat i els confinem, els vianants recuperen la ciutat i surten les bicicletes”, comenta Raúl Rodríguez, coordinador de l’entitat.

A més, un dels avantatges que ha destacat la cooperativa Biciclot és que la bicicleta permet fer esport i mantenir hàbits més saludables.

Adaptar els municipis a la mobilitat en bicicleta

Moltes ciutats ja estan fent els primers passos per construir les ciutats del futur. “Si generem entorns que facilitin passejar i l’ús de la bicicleta, la gent tendirà a fer servir aquest mitjà de transport”, afirma Jon Aguirre, especialista en mobilitat i ponent del Festival Online de Ciclisme Urbà organitzat per Ciclosferia.

La FEM Bici ha demanat estudiar la implementació de corredors pedalables en trams de vies urbanes i interurbanes que siguin competència de la Generalitat de Catalunya amb ajudes als municipis i a les administracions territorials. En l’àmbit urbà, també han apuntat a l’habilitació d’espais d’aparcaments segurs per a bicicletes.

En aquest sentit, la regulació dels semàfors per a un menor trànsit de vehicles motoritzats també és una mesura proposada per evitar esperes i proximitat a les persones que es desplacen a peu i amb bicicleta. Altres mesures serien rebaixar els límits de velocitat del trànsit per reduir els riscos d’accidents i habilitar serveis d’assistència mecànica.

Raúl Rodríguez ha valorat que les ciutats de més de 100.000 habitants no estan acollides en general per acollir desplaçaments de bicicleta. “A l’Hospitalet, amb més de 270.000 habitants, la xarxa pedalable és totalment insuficient”, ha destacat.

L’efecte mirall: com ho estan fent a altres països?

A ciutats com Berlín o Bogotà s’han ampliat de forma temporal els corredors pedalables. A Canadà la ciutat de Montreal ha redefinit l’espai urbà i crearà més de 300km de carrers de vianants i ciclovies, prohibint la circulació al centre històric i promovent l’ús de la bicicleta.

No tan lluny, a Itàlia, s’han destinat 120 milions d’euros per subvencionar la compra de bicicletes o patinets i s’ha establert una bonificació del 60% de la compra amb un màxim de 500€ en ciutats de més de 50.000 habitants. A més, a Milà s’eliminaran 35km de carreteres per fer carrils bici i per als vianants.

La conversió en zona de vianants dels carrers també serà una realitat a Edimburg, que aprovarà restringir el trànsit motoritzat així com tancar el pas als cotxes privats a carrers com Victoria Street. La capital europea, Brussel·les, s’ha sumat també a aquestes iniciatives declarant el casc antic ‘Zona 20km/h’ amb preferència per a vianants i bicicletes.

Com serà el futur més pròxim?

“Les administracions han de tenir prou determinació per fer pagar més a qui més contamina, endurir les lleis i posar tots els mitjans possibles en fer-les complir”, afirma l’entitat LH en Bici. Rodríguez, en aquesta línia, ha destacat que la crisi econòmica en la qual ens trobem facilitarà que moltes persones optin pel transport més barat que alhora és el més sostenible: la bicicleta.

A les ciutats, a més, existeixen serveis privats de bicicletes com Movi de Mobike, que utilitza aparcaments públics de bicicleta per al seu negoci. “A la falta d’aparcaments se li suma la manca d’accessibilitat, els edificis municipals i de les diferents administracions s’haurien d’adaptar per facilitar i fomentar l’ús de la bici”, afirmen. `

“La bicicleta arran de la pandèmia facilitarà a les seves usuàries desplaçar-se de forma saludable i airejar-se, mantenint les distàncies de seguretat”, pronostiquen des de Biciclot. La Sara, responsable de comunicació de l’entitat, afirma que en el futur la mobilitat urbana reduirà l’ús del cotxe per augmentar l’ús de vehicles sostenibles, en una aposta per ciutats més verdes i centrades en les persones.

Propostes de les entitats de mobilitat en temps de Covid-19

Adaptar-se a l’adversitat ha sigut la tònica de la majoria de les entitats. En el cas de LH en Bici han treballat amb la cooperativa de consum Keras Buti en el disseny i coordinació del sistema logístic de la Xarxa de Suport Mutu de l’Hospitalet de Llobregat, que ha donat suport alimentari a més de 2.000 persones per tots els barris de la ciutat.

Biciclot, per la seva part, va posar a disposició del personal sanitari les bicicletes de la flota de la cooperativa per poder desplaçar-se a la feina, una iniciativa conjunta amb l’Ajuntament de Barcelona.