Dante Maschio: "L'aigua del futur ha de ser pública, democràtica i garantir els drets humans"

Com està afectant l'aigua el canvi climàtic?

L'aigua és el bé natural més afectat pel canvi climàtic. Així ho confirmen tots els informes de l'IPCC, el grup intergovernamental d'experts pel canvi climàtic. No hi ha cap societat ni ecosistema que es deslliuri de patir els impactes del canvi climàtic sobre l'aigua. Per això és essencial posar en marxa mesures d'adaptació de l'aigua al context de canvi climàtic.

En què se centren els esforços avui dia?

En la mitigació d'emissions, però les mesures d'adaptació són urgents. Catalunya i la conca mediterrània són les regions d'Europa que més patiran les conseqüències del canvi climàtic sobre l'aigua. El Delta de l'Ebre i el litoral català són zones molt vulnerables, tal com vam veure amb el temporal Glòria.

Quina és la situació actual a Catalunya?

La retenció dels sediments dels rius als embassaments i la falta de cabals d'aigua que els arrosseguen afebleixen la força natural dels rius per combatre l'erosió marina del litoral. Ara amb l'augment del nivell del mar, la vulnerabilitat del litoral és molt major. Això al seu torn provoca la salinització dels aqüífers d'aigua costaners, unes fonts essencials per garantir l'abastament d'aigua.

Des del febrer passat estem patint una sequera important que ha deixat a molts municipis sense aigua corrent. Avui, les reserves d'aigua dels embassaments de Catalunya es troben al 36% de la seva capacitat. I sense aigua, la sobirania alimentària no està assegurada.

Les Nacions Unides van reconèixer l'any 2010 el Dret Humà a l'Aigua i al Sanejament. Creus que es respecta?

Va ser en un context on la privatització de l'aigua imperava i s'acceptava que l'aigua era un producte de mercat, justificant d'aquesta manera que es pogués deixar sense aigua a famílies senceres si no la podien pagar. Per sort, des de 2010 l'enteniment de l'aigua com a dret humà és gairebé inqüestionable. Tanmateix, estem lluny de garantir-lo de forma universal per a tothom.

Com, per exemple, s'està vulnerant aquest dret?

Fins al 2015 a Catalunya encara es realitzaven talls d'aigua i això només es va aturar fins que la ciutadania organitzada va impulsar una iniciativa legislativa popular, la llei 24/2015, que atura els talls de subministraments d'aigua, llum i gas per aquells col·lectius que es troben en situacions de vulnerabilitat residencial.

Aquesta fita, tot i que petita, és un gran avenç en la matèria. A la resta de l'Estat espanyol no existeix cap llei similar.

Quin accés tindrem a l'aigua potable i al sanejament?

El problema abans de la llei era gros: fins al 2015 només a Barcelona es tallava l'aigua a 75.000 famílies que no la podien pagar. Això mentre la companyia, Aigües de Barcelona del grup Agbar guanyava de mitjana uns 30 milions d'euros anuals. La problemàtica que tenim a Catalunya és amb el model de gestió.

El 80% dels catalans rep l'aigua d'operadors privats que entenen l'aigua com un negoci, i que inclouen en les seves tarifes conceptes no associats a l'aigua com els beneficis i la publicitat corporativa.

Amb el canvi climàtic i la necessitat d'adaptar-nos al context actual, és necessari repensar el model d'abastament d'aigua, oi?

Exacte. De moment s'estan plantejant mesures que encareixen el rebut de l'aigua, com les dessalinitzadores, que en la situació actual de pujada de preus de l'energia, tenen un impacte directe en l'augment del preu de l'aigua. A més, produeixen un gran volum de salmorres que s'aboquen al mar i que comporten un greu impacte sobre els ecosistemes marins.

Si volem garantir el dret a l'aigua i protegir a les persones més vulnerabilitzades, és urgent que blindem el dret a l'aigua mitjançant mecanismes legislatius que obliguin els operadors a aplicar-los, com per exemple el mínim vital d'aigua.

Què passarà si no prenem mesures?

Durant la febre de la COVID-19 i els fons europeus Next Generation, lobbies privats com Foment demanaven recuperar projectes aturats com el transvasament de l'Ebre cap a Barcelona. A inicis de la sequera i en plena escalada de preus veiem com les hidroelèctriques obrien comportes per produir energia durant les hores que millor es pagava, sense cuidar per la restricció dels desembassaments.

Després d'aconseguir els Acords del Ter l'any 2017 que regulen el transvasament del Ter cap a Barcelona, existeix el temor fundat que l'aigua que Barcelona s'ha compromès a retornar s'utilitzi per augmentar el transvasament cap a la Costa Brava i així engreixar el seu model turístic.

Quines mesures demaneu a les administracions públiques?

Escoltar el que la ciutadania organitzada exigim o seguirem a mercè dels interessos privats que fan negoci amb l'aigua. L'aigua és el dret de totes, i tenim el dret a exigir als responsables polítics que vetllin per la seva cura i protecció.

Cal recuperar i enfortir el govern de l'aigua, ara mateix copsat per interessos privats. Davant els riscos del canvi climàtic, és urgent apostar per la gestió pública i democràtica de l'aigua.

Quines mesures hauríem de prendre des d'ara mateix?

Les mesures que hauríem de prendre les portem demanant fa molts anys. Per recuperar les regnes del govern de l'aigua a Catalunya, cal recuperar la gestió del servei. Des de 2010, més de 28 municipis ja han recuperat la gestió pública de l'aigua i aquesta tendència, lenta, però constant, ens ajuda a recollir dades, informació i coneixement des del sector públic.

A més, en aquests 28 exemples trobem bones pràctiques com la creació de l'Observatori de l'Aigua de Terrassa, que obre el govern de l'aigua a la participació de la ciutadania i les comunitats implicades en el cicle hídric.

Què opines de mesures com les de Nova Cultura de l'Aigua?

Que cal recuperar-les, donat que la Nova Cultura de l'Aigua entèn l'aigua com un bé comú, rebutja els transvasaments i les interconnexions entre conques hidrogràfiques i busca la preservació dels ecosistemes fluvials. És urgent gestionar la demanda d'aigua: abans de preguntar-nos d'on traurem l'aigua per abastir-nos, hauríem de preguntar-nos per a qui i per a què volem aquesta aigua. Ara mateix a Catalunya estem barrejant amb les aigües residuals 450 hm³ d'aigua de pluja que podríem utilitzar per a usos no potables.

És impensable que en plena sequera als edificis i equipaments no aprofitem les aigües grises i pluvials per als usos no potables, que representen entre el 30 i 40% de l'aigua que fem servir. Igualment urgent és posar en marxa les propostes d'Observatoris de l'Aigua que municipis i entitats demanen fa anys, com passa a Osona, Girona i Barcelona. Els Observatoris es pensen com espais per fer valer l'accés a la informació, fer política pública de l'aigua i crear un govern públic i comunitari de l'aigua que vetlli per l'aigua com a bé comú i dret humà.

Quina serà l'aigua del futur?

Des d'Aigua és Vida pensem que l'aigua del futur ha de ser pública i democràtica, garantista dels drets humans i amb una gestió equilibrada amb els usos no humans. Complir els cabals ecològics dels rius és condició prèvia a qualsevol ús, així ho recull la legislació, però estem lluny de garantir-ho.

L'aigua del futur hauria de recuperar tradicions de l'aigua del passat. L'alienació capitalista ens ha individualitzat i allunyat dels sabers comunitaris al voltant de l'aigua. En contextos de crisi, incentivar l'autoorganització i la noció de comunitat poden ser una bona resposta per abordar els reptes actuals.

Quines recomanacions feu per estalviar aigua?

A la ciutadania quan se li ho demana fa els deures. Amb la sequera de 2007-2008 i la campanya de conscienciació el consum d'aigua es va reduir un 21%. Creiem que l'estalvi d'aigua rau en una bona planificació hídrica. La sequera que estem patint actualment no només es deu a la falta de pluges, sinó també a una molt mala gestió de l'aigua.

Cal fer un replantejament del consum de l'aigua per a usos agrícoles?

Sí. Ara mateix estem donant aigua per a nous regadius sense planificar d'on traurem aquesta aigua i quin impacte té utilitzar-la per a nous usos agrícoles. El consum d'aigua de reg representa més del 70% del consum total d'aigua de Catalunya, concentrat sobretot a les conques intercomunitàries - conca de l'Ebre (província de Lleida i Terres de l'Ebre).

Cal replantejar el model agrícola, prioritzant els cultius de secà i la producció d'aliments per a la sobirania alimentària. També hi ha molt marge de millora a les ciutats i pobles: cal controlar les fuites i pèrdues d'aigua a la xarxa; recuperar i cuidar els pous i aqüífers, a hores d'ara molts contaminats per nitrats; posar en marxa l'aprofitament de recursos hídrics alternatius a les ciutats i pobles com l'aigua freàtica, les pluvials i les grises.

Quines alternatives hi ha per millorar la situació?

L'alternativa més viable que considerem des d'Aigua és Vida és recuperar el govern de l'aigua i fer-lo transparent, accessible, participatiu i públic-comunitari. Només serem capaces d'abordar els reptes de l'aigua si incloem a les persones usuàries i a les comunitats en els processos de coproducció de política pública.

I per a fer-ho, cal arrelar-nos de nou a l'aigua i als béns comuns, cal molta formació i pedagogia, i entendre les complexitats i diversitats associades a l'aigua.