El desconegut camí d’inducció a la lactància

“Per què vols induir-te la lactància si ja podrà donar-li el pit la teva parella?”. Aquesta va ser la resposta que una llevadora va donar a l’Esther Repullo i a l’Elena Carmona la primera vegada que la parella va plantejar a una professional la possibilitat que les dues mares donessin el pit al nadó que tindran a finals d’aquest estiu.

Un camí poc conegut i “sense referents pràctics” que ha portat a l’Esther, la mare no gestant de la criatura, a fer públic mitjançant un perfil a les xarxes socials: @lactancia.inducida. A través d’aquest espai explica el procés que està duent a terme per tal d’estimular el seu cos a produir llet que alimenti el seu nadó. Ho fa animada per la seva infermera de lactància, de la Maternitat de l’Hospital Clínic, i amb l’experiència que els dona participar en l’únic grup de preparació al part LGTBIQ+ de Barcelona.

Espais amb professionals -“angelets trobats”, en diu l’Esther- amb la formació i sensibilitat per tal d’acompanyar-les aquest procés. Les mares tenen clar que “els models de família no heterosexuals s’han d’incloure en la salut pública” per això van buscar i preguntar fins a trobar el que estaven buscant. “És un privilegi que tenim en el nostre context”, asseguren, tot i que a través de la seva experiència han vist que són uns recursos que sovint “desconeixen gran part de les professionals”.

Més que aliment

Una de les entitats catalanes que ofereix informació i suport és l’Associació Alba Lactància Materna, fundada al barri de Sant Martí de Barcelona ara fa poc més de tres dècades. Per a elles, que compten amb la presència d’assessores de lactància, la inducció “és perfectament possible en la majoria dels casos, i cada vegada més mares s’animen a intentar-ho”, expliquen al seu portal web.

La producció de llet aconseguida pot ser molt variable i no es tracta d’un procés senzill. Jenny Álvarez i Patricia Zapatero, membres del grup de lactància ‘Hospitallet’, a l’Hospitalet de Llobregat, apunten que la llet materna “no és només aliment: és amor, refugi, calma, regulació, seguretat...”. Una relació que “reforça a les dues mares” i propicia la “connexió necessària per crear un vincle segur” que acompanyarà al nadó al llarg de la seva vida. 

Planificar la inducció

Una eina que acompanya a les mares no gestants -ja sigui per maternitats lèsbiques, mares d’acollida, o altres situacions- que es proposin lactar és el pla d’inducció. Una programació que els permet avançar, pas a pas, en l’estimulació del cos.

“És impossible que un mateix pla d’inducció serveixi a tothom”, assegura l’Esther. Ella s’ha sentit “molt respectada” a l’hora d’elaborar el seu propi pla, que ha passat per la decisió de no hormonar-se, per exemple. Al seu diari personal que comparteix a les xarxes explica com aplicar la tècnica de Marmet, una forma manual d’extracció de la llet materna, o l’ús que en fa dels extractors elèctrics.

Opcions corresponsables

L’Elena i l’Esther reconeixen que en el seu procés de gestació “no s’ha donat res per suposat”: qui gestaria i pariria, qui lactaria, com es distribuirien les tasques o quin seria l’ordre dels cognoms. “Crec que passa en moltes parelles de dones, en donar-se aquesta igualtat de gènere i no tenir rols de poder entre nosaltres”, explica l’Esther. L’Elena ho complementa: “tampoc jutgem, la meva parella respecta molt la decisió sobre el meu propi cos”.

Quan parlen de la lactància, aquesta corresponsabilitat s’intensifica. “L’opció que hem pres, compartir la lactància, m’alleugereix. Per mi és el màxim exponent de compartir les responsabilitats”, confessa l’Elena. D’aquí a uns mesos es trobaran davant d’una situació nova i molt especial per a elles. “Veurem com s’adapta la criatura”, diuen amb la incertesa d’allò que no es pot controlar.